No existeix un art deslligat del seu temps, de l'entorn natural, social, econòmic, polític i cultural en què un artista viu. Però tot acte creatiu requereix un cert aïllament, d'una certa solitud. És en el silenci on hom reinterpreta la realitat i la transcendeix, creant així un nou llenguatge únic i original. Alguns troben l'aïllament en la nit, d'altres al camp, d'altres en una illa i molts al taller. Per a en Jaume Fedelich, la nit, el camp, l'illa i el taller han estat una constant al llarg de la seva vida, i la seva ha estat una elecció voluntària i ferma que l'ha allunyat de l'esfera pública durant anys. Poder contemplar avui l'obra de tota una vida, que en gran part veu la llum per primera vegada, és una oportunitat única que ens confirma que estam davant d'un pintor extraordinari.
La creació artística, per ser autèntica, requereix d'una correspondència entre el llenguatge emprat i el missatge que es vol comunicar. La trajectòria d'en Jaume Fedelich, que avui podem contemplar en la seva totalitat, és tota una lliçó d'aquesta comunió que es dona en cada etapa de la seva vida gràcies al domini de la tècnica emprada. L'ús magistral de l'oli, el tremp d'ou, la punta seca o la pintura acrílica ens desvetlla moltes menorques: el dramatisme de la Menorca dels inicis; la Menorca subtil i delicada que ens mostra amb els seus gravats; la Menorca de llum màgica i indrets que van més enllà d'allò que és en l'etapa realista; la Menorca beneïda per la llum i el color del seu alter ego, J. F. Bosch, i finalment la plenitud, allà on en Jaume ens proposa una Menorca pletòrica i poderosa.
Un dels aspectes més interessants d'aquesta trajectòria és la tornada, quaranta anys més tard, al llenguatge expressionista amb el qual començà, allà pels anys seixanta, amb tot un seguit d'obres que es presenten per primera vegada al públic i ens permeten descobrir una capacitat expressiva inèdita a Menorca. Són, aquestes, obres en les quals el pintor aconsegueix unificar color, llum i matèria amb un ús del tot original del cromatisme, sovint amb colors saturats, i amb un empastament de la massa pictòrica que se superposa en capes successives de color que creen profunditat i una sensació tàctil que trenca amb la bidimensionalitat del llenç.
En Jaume Fedelich ha estat un referent per a molts ciutadellencs i menorquins, i no tan sols per a altres pintors, també per a amics i coneguts que han sabut valorar la seva humilitat, discreció i fidelitat a les seves conviccions. Així ho expressen els seus amics Pau Faner, Matias Quetglas, Martina Faner, Ester Moll, Susana Marquès i Francesc Florit Nin, presents an l'exposició amb lloances sinceres i sentides.
L'Ajuntament de Ciutadella, organitzador de l'exposició, acompleix així un deute històric que restava pendent, reconèixer públicament la tasca d'un dels més alts representants de l'art contemporani menorquí. Perquè amb ells Menorca s'enriqueix, i la donen a conèixer en les seves múltiples facetes a través del seu art.
L'exposició «La pintura tàctil. Jaume Fedelich» es pot veure a la sala municipal d'exposicions El Roser, de Ciutadella, fins al 16 de setembre.