Aquest any 2023 tanca a Menorca amb una activitat expositiva discreta quant a varietat d'oferta. Destaquen la sala municipal d'exposicions El Roser de Ciutadella amb una magnífica exposició d'en Josep Mascaró Pasarius a càrrec de Maria José León i les dues exposicions de Ca n'Oliver, “Mira què tenim” a càrrec de Tomeu Sánchez i Taula, dins els Premis Lab Oliver. Els altres centres i espais expositius, o bé es limiten a la col·lecció permanent o estan tancats per la temporada, i les poques galeries d'art obertes, les clàssiques i més compromeses amb la població menorquina (Retxa, Encant, Argos o Kroma), opten per les exposicions col·lectives de Nadal amb artistes propis. Vidrart s'ha arriscat, però, mostrant artistes que no li són habituals: Alba Domènech, Maria Sanllehí, Jordi Cárdenas, Pol Marbán o Carles Moll.
A Alaior, la galeria d'art Pinzellades d'art, nascuda l'any 2020, continua apostant per la producció artística menorquina pràcticament en solitari, perquè l'activitat expositiva a l'església i al Convent de Sant Diego és molt minsa. La capella de Gràcia, depenent de LÔAC, ha donat cabuda, però, a una artista menorquina, Nuria Román, que exposa aquests dies el seu projecte Latitud 40º.
Pinzellades d'art nasqué amb una vocació no tan sols de galeria sinó també de promotora cultural. Iniciatives com Balconades d'art, Reciclart o les classes de dibuix i pintura per fillets i al·lots en són alguns exemples. L'exposició “Flor de sal, gota de mar” ha convocat a un tàndem que ja fa uns anys que roda i que té el seu origen a la galeria Xibau de Ferreries, quan el seu propietari i artista, Matias Sansaloni, convidà a Pacífic Camps, sens dubte una de les veus més personals de l'illa, a exposar. L'un i l'altre es retroben ara per reinterpretar el mar i la muntanya, els grans temes de la pintura de paisatge de tots els temps. En Matias Sansaloni s'aproxima al mar des de l'escultura, el llenguatge que millor el defineix, amb la incorporació d'esmalts que l'acosten a la pintura neoromàntica de Pacífic Camps, on gruixudes capes de vernissos brillants cobreixen boscos de pins adquirint connotacions poderoses i misterioses alhora. Criden especialment l'atenció uns petits dibuixos de muntanyes tractades com a mapes topogràfics envoltats de formes geomètriques negres o amb pa de plata, en les quals l'autor emfatitza el caràcter diví de la natura.
“Conciliar” té un caràcter similar en el sentit que és un projecte que reivindica el respecte i la conciliació entre la natura i els homes. Es tracta d'una exposició que explica un projecte, Latitud 40º, que va quedar eclipsat a la ja coneguda Aguja de la Giganta de Mongofra, una intervenció en l'espai públic i natural pionera a Menorca que no va ser compresa per un sector que, o bé encara no enten la funció social de l'art o bé no ha tingut interès a conèixer com les intervencions de land art a Europa estan propiciant canvis d'actitud entre els ciutadans vers l'entorn natural. La polèmica que generà l'anunci de la seva retirada deixà en segon terme l'esperit del projecte i constatà les fractures que continuen existint entre els éssers humans. És per això que Latitud 40º té avui plena vigència i aquesta exposició posa de manifest la necessitat de crear espais d'enteniment i de negociació.
L'agulla de Mongofra, de 3,80 metres i feta d'un tronc dut pel mar i una estructura de ferro, es pot veure a l'exposició juntament amb altres “agulles”, tant escultures com pintures i un panell explicatiu permet conèixer millor el recorregut del projecte Latitud 40º i les seves derivades.