L'any 1263 va tenir lloc a Barcelona un debat públic entre Pau Cristià, un jueu convers, i Nahmànides, un rabí de Girona, l'objectiu de la qual era que el cristià convencés al seu oponent de la superioritat moral del cristianisme sobre el judaisme. Es tracta d'un episodi històric conegut com La disputa de Barcelona, que l'escriptor Josep Maria Quintana (Alaior, 1950) ha novel·lat amb el mateix títol que el del fet històric.
L'autor va tenir notícia d'aquesta discussió religiosa el 1988 quan en una llibreria de Carcassona va trobar un llibret titulat “La Dispute de Barcelone”. Després de llegir-lo va pensar que el tema podia ser l'argument d'una novel·la i finalment més de trenta anys després la idea s'ha materialitzat.
La controvèrsia va ser ordenada i presidida pel rei Jaume I que es va veure forçat per l'inquisidor dominic Ramon de Penyafort, fidel executor de la política papal d'intolerància envers els jueus. La intenció de Penyafort era que Pau Cristià triomfés dialècticament sobre Nahmànides per tal de tenir un argument per obligar als jueus de Catalunya a convertir-se.
Jaume I protegia als jueus, que vivien a Catalunya i Aragó des de feia molts anys, entre altres motius, perquè li feien un bon servei. Com s'explica al llibre, sempre s'havien mostrat hàbils i eficients en tots els encàrrecs que els havia fet. Tant quan els havia destacat com a ambaixadors als països islàmics, com quan s'havia servit d'ells com a recaptadors d'impostos a les minories mudèjars de la Corona. O quan li havien fet de traductors i d'intèrprets, i fins quan els havia encarregat la secció àrab de la cancelleria. A més, entre els jueus hi havia els millors metges del país, que, com a tals metges havien servit sempre a la família reial.
Per tots aquests motius el monarca no tenia gens d'interès a dur a terme la disputa entre representants jueus i cristians que el dominic li proposava. Però el religiós el va amenaçar amb l'excomunió papal si no s'avenia.
Tampoc Nahmànides veia clar aquella iniciativa que més semblava un parany que un diàleg lliure i net. Per això li va demanar a Jaume I la possibilitat de poder expressar lliurement les idees de la seva religió sense represàlies i el rei hi accedí.
Però, podrà el rei català mantenir la seva paraula davant el poder de l'Església? Guanyarà algú el debat teològic? Portarà conseqüències?
Aquestes són algunes de les qüestions a què respon la novel·la en la qual Quintana contrasta la intolerància dels inquisidors i del Papa amb l'actitud més oberta per part de Jaume I. L'episodi central de la disputa es complementa a la novel·la amb una sèrie de crims que aporten un element de misteri a la trama.
La disputa de Barcelona
Josep Maria Quintana
Pagès Editors
231 pàgines