LA CALOR REVIU. Així ho diu el refrany. Som al darrer cap de setmana de setembre, que també és el dels arcàngels Rafael i Gabriel. Una diada molt habitual relacionada amb el temps. A les Illes, sol ser normal gaudir d'unes jornades d'estiuet caracteritzades per matinades una mica fresquetes, amb qualque rosada i horabaixes càlides i agradables. Comença la feina de veritat al camp. La lluna nova de dimecres, dia 2, (el girant serà precisament a les 20 hores i 49 minuts a Balança) ens durà l'últim període càlid abans de l'entrada definitiva de la tardor.
PER SANT MIQUEL, EL BERENAR SE'N PUJA AL CEL. I temps enrere deien que fins a Sant Macià no tornava a baixar. Això es deia així perquè després del setembre els pagesos ja no podien treballar fins a tan tard al camp i, per tant, significava sopar més prest. El berenar de l'horabaixa quedava suprimit. L'estiuet de Sant Miquel també ho és dels caquis i dels codonys. El retorn benigne de les pluges alegrarà els pagesos, que esperen amb desig el mes d'octubre. Si tal dia com avui el vent és de tramuntana, el nou mes d'octubre serà sec.
SI PER SANT MIQUEL NO PLOU, ENTRA EL DOL. Els anys que l'estiuet no apareix són debuts al fet que els inicis de la tardor obrin un període insegur, amb molts canvis. El temps anticiclònic, de major o menor durada, és qui dona lloc a aquests estiuets. A vegades, el dia de Sant Miquel sol ser plujós per l'arribada de masses d'aire molt inestables. A la tardor, l'anticicló subtropical de les Açores s'afebleix i es retira cap a llocs més allunyats, deixant una espècie de passadís lliure pel qual circulen les baixes pressions atlàntiques.
QUI PLANTA A LA TARDOR, GUANYA UN ANY. Marià Villangómez, el poeta que visqué a Sant Miquel de Balançat, escrivia que la relació festa-temps feia recordar a la gent que els anys que havia plogut els feia expectants i meravellosos. Dissabte, dia 5, per Sant Plàcid, s'esperen les brusquines característiques de l'estació tardorenca. L'aire tropical que normalment predomina a l'estiu, es veurà substituït pels aires que formen els fronts atlàntics. Preparau els sementers.