Pel carrer Estret del casc antic de Ciutadella no hi passen cotxes i durant moltes hores del dia i algunes de la nit, a l’estiu i a l’hivern es gaudeix d’una tranquil·litat insòlita. És la diferència entre un carrer Estret i un street dels afores de la ciutat, on el ritme és diferent. L’Estret de Ciutadella és la metàfora d’una proposta de qualitat de vida que fa por perdre.
Aquest és el debat que ara tenim a la taula per dinar i per sopar. Per la seva banda, l’street art completa el missatge. Al voltant de la finestra oberta des d’on una dona treballa amb ordinador, una jove nedadora proposa somriure a la por i atrevir-se a submergir-se en la lluita per defensar la qualitat de vida que forma part de la identitat històrica que volem preservar els menorquins. Una foto amb missatge que ni l’espantós cablejat de la façana pot espanyar.