L’estudi del so i del seu potencial com a forma d’expressió artística pren cada vegada més força. Tenim exemples molt innovadors, com Monom, un col·lectiu ubicat a Funkhaus (Berlín), un gegantí edifici d’estil Bauhaus construït els anys cinquanta a l’Alemanya comunista que estudia les capacitats del so en el que ells anomenen «l’escolta radical». D’entre les seves accions destaca un festival en el qual el públic escoltava els sons durant hores en la foscor. Escoltar, que no sentir, és quelcom que no acostumam a fer, però hi ha tot un paisatge sonor al nostre voltant que té efectes en el nostre cos i la nostra ment. Pauline Oliveros (1932-2016) va ser una compositora nord-americana de música experimental que va desenvolupar el concepte de deep listening (escolta profunda), segons el qual la pràctica de certs exercicis consistents a enfocar l’atenció en un so i alhora captar tots els sons circumdants del nostre paisatge sonor augmenten la nostra consciència i estimula la creativitat.
Carlos Izquierdo (Alacant, 1982) és un compositor i artista sonor que investiga les capacitats expressives del so i desenvolupa projectes que relacionen el so amb el territori, la identitat i la memòria per enfortir l’escolta en l’art. Ell va ser, juntament amb Nieves Guri (Palma, 1984), el guanyador de la segona edició dels premis Lab Oliver amb el projecte «TOT AIXÒ SERÀ LA TERRA». L’exposició, al Centre d’Art Ca n’Oliver. Col·lecció Hdez. Sanz – Hdez. Mora, es podrà visitar fins al 24 de novembre i té un caràcter marcadament immersiu. En entrar a l’espai som transportats a una Menorca reconstruïda amb so i imatges, que dibuixa un mapa sensorial que beu de la memòria, dels vestigis del passat, i els projecta cap al futur. Inspirats en les cartografies que allotgen les col·leccions del centre d’art, els artistes han explorat l’illa posant especial atenció en ubicacions que tenen un valor distintiu pel seu caràcter simbòlic (el Toro, el port de Maó o la costa que marca els límits de l’illa), i els han reinterpretat des del so (Carlos Izquierdo) i des de la imatge (Nieves Guri).
L’obra s’inicia amb el poema Mediterrània de Miquel Desclot («Al so de l’evangèlic crit del vent, pedra, aigua i vent adoren junts el sol») i tota una sèrie de reflexions sobre el sentit de la cartografia, que John Keats definia com un mapa de possibilitats, no com quelcom que codifica el territori, sinó com quelcom que suggereix, que proposa. Sobre aquestes bases la cartografia esdevé un territori de lliure interpretació capaç de construir noves realitats, com la que ells ens proposen. Els sons de la natura, de l’aigua i el vent coexisteixen amb les veus humanes que l’habiten en una successió d’imatges superposades que dibuixen el paisatge de forma radicalment innovadora, al marge de les convencions.
Carlos Izquierdo i Nieves Guri ens acosten així al primer mapa sonor que es fa a Menorca (n’hi ha de registrats a molts indrets del món), i ens obren la porta a demanar-nos sobre els efectes que el so té en la salut, en l’estat d’ànim i en la vida dels habitants de l’illa. Prendre consciència sobre aquest fet i discernir entre sentir i escoltar tindrà un efecte diferencial en la nostra manera d’estar en el món.