Pels carrers del teu barri sempre hi ha qual-cú que de darrera una finestra de llibret mig oberta, contempla la vida dels altres mentre la seva s’esvaeix. Clar que a tu també t’agrada mirar sense finalitat ni objectiu concret; deixar que la vista es perdi dins la quietud d’un paisatge natural o davant la magnitud d’un port, d’un riu, d’un conjunt d’edificis...
Has llegit per dins les xarxes d’Internet que la contemplació calma la ment i l’esperit, que alleuja preocupacions i estrés, que te pot ajudar centrar-te i aclarir pensaments i problemes que t’acuben...
No és estrany que quan hi ha obres al carrer a molta gent li agradi mirar com avancen, quines passes segueixen; l’anar i venir de les màquines, dels obrers... De vegades, alguna infracció les converteix en eternes, i les poden veure enderrocar o refer vàries vegades.