Amb les informacions que tenim avui dia, Francesc Femenias i Fàbregas va ser el primer arquitecte menorquí, el primer de les Illes Balears que va estudiar la carrera a Barcelona, encara que compaginada amb dos anys a Madrid, on fins llavors havien estudiat tots els arquitectes mallorquins. També va ser el primer que va establir despatx a Maó, l’any 1901, i al llarg de tota la vida només va fer feina a l’Illa, fins a la seva mort, a mitjans de la Guerra Civil, el gener de l’any 1938. Per tant, trobam la seva producció sencera a Menorca, i més del noranta per cent dels seus edificis van ser construïts a la ciutat de Maó i al terme municipal.
Femenias va ser un arquitecte eclèctic que va compaginar diferents estils al llarg de la seva vida professional, sense que li puguem assignar cap etiqueta formal específica que pugui definir tota la seva extensa producció. No obstant això, la combinació de la seva formació creativa continuada, juntament amb les demandes dels seus clients més cultes, li van permetre crear un món estilístic propi, format per elements arquitectònics inspirats en el catàleg barceloní, que va reproduir en els seus edificis, bàsicament als localitzats a Maó, els quals van marcar la imatge arquitectònica de la ciutat antiga i van aportar un grapat d’obres úniques que han ajudat a crear la ciutat que avui coneixem.
La recerca de les seves obres i projectes ha consolidat la imatge d’un arquitecte atent al que es produïa a Barcelona en cada moment històric, als estils imperants a la gran ciutat i als detalls constructius i formals de moda, que ell adaptava al nostre petit món urbà quan el client li ho permetia. Però també hem trobat informacions que reforcen la imatge d’un tècnic que havia d’atendre les demandes dels constructors, clients i amics amb pocs recursos que l’obligaven a dibuixar projectes d’una gran senzillesa i, moltes vegades, d’escàs interès arquitectònic, però que atenia sempre amb gran amabilitat i a qualsevol hora.
Així i tot, destriada una gran part de la seva obra, hem pogut reunir els edificis més significatius que va dissenyar i que, gràcies a les proteccions i catàlegs municipals iniciats els anys setanta del segle passat, ens han arribat fins avui amb relatiu bon estat. Ara seria imprescindible dotar aquestes arquitectures úniques, que han esdevingut fites imprescindibles en qualsevol passeig urbà, de més protecció per evitar que es puguin malmetre.
Francesc Femenias va ser un arquitecte que va treballar sol, com a professional lliure i com a arquitecte municipal, durant trenta-vuit anys, en una ciutat que va viure els canvis polítics i socials de principi de segle XX amb una gran efervescència i passió. La seva feina quotidiana el va portar a dissenyar des de la Casa del Poble i sa Cudia Cremada fins a Es Carro des Suc. Des d’una escala per accedir als nínxols del cementeri fins a escoles, dipòsits d’aigua o altres equipaments urbans i, fins i tot, disseny de carrers, voravies i ponts. Va ser arquitecte municipal des del 1904 fins a la seva mort, el 1938. Un arquitecte per a tot. D’altra banda, va fer una feina no tan diferent de la que devien fer els arquitectes a qualsevol ciutat mitjana, si és que tenien la sort de tenir-ne.
A l’exposició que actualment es pot visitar al Claustre del Carme (fins al divendres 29 de novembre), que segueix l'esquema del llibre "Francesc Femenias i Fàbregas. Arquitecte, 1870-1938", publicat el mes d'abril, podem reconèixer alguns edificis importants del centre antic dissenyats pels mestres de cases més importants que van treballar a Maó a final del segle XIX. És un petit resum d’un treball sobre la consolidació de la ciutat del vuit-cents. S’intenta mostrar el panorama arquitectònic que es va trobar Femenias en arribar a la seva ciutat natal i com l’arquitecte va haver de lluitar perquè els ajuntaments, sobretot el de Maó, que en aquell moment era el tècnicament més avançat de l’illa, apliquessin la normativa vigent, que obligava que qualsevol obra d’edificació portés la firma d’un arquitecte.
La manca de descendència directa de Francesc Femenias ha dificultat enormement la localització d’informacions directes sobre la seva biografia, com era la seva vida quotidiana, i conèixer alguns dels detalls de la seva activitat social, la qual cosa ha repercutit en l’elaboració de la seva biografia. En tot cas, en ser un dels pocs professionals que treballaven en aquell moment a Maó, l’arxiver municipal i polifacètic personatge maonès Francesc Hernández Sanz el va comprometre a participar en l’organització de l’Ateneu i a ser professor als centres docents de la ciutat, a part de la col·laboració professional entre ells dos.
Del plafó 3 al 14 de l'exposició, es mostra el nucli clau d’aquest treball d’investigació sobre Femenias i intenta analitzar els edificis més interessants de l’arquitecte. La divisió en quatre apartats, que més o menys es corresponen amb els projectes realitzats els primers quatre decennis del segle XX, ajuden a entendre el conjunt de la seva obra en el marc urbà de Maó. Casualment, o no, cada decenni comença amb un canvi estilístic en l’arquitectura de Femenias que permet endevinar les noves tendències que l’arquitecte adopta en cada etapa. Al llarg dels anys es pot intuir una trajectòria que va de menys a més i que sobresurt amb els edificis al voltant dels anys vint, amb la decadència d’un modernisme suau, que va desapareixent, i l’aparició d’un "estil Femenias" que es consolida en les obres més importants fins a l’hecatombe de la Guerra Civil. En aquest sentit, els plafons 3, 4 i 5 mostren els seus edificis més acadèmics. En els plafons 6, 7 i 8 apareixen les traces modernistes de la seva obra. En els 9, 10, 11 i 12 podrem observar l'eclecticisme més contundent i una part de la seva obra pública. Els plafons 13 i 14 contenen els edificis darrers que va fer, amb un cert apropament al racionalisme.
Ha resultat difícil esbrinar la relació entre Femenias i Hernández Sanz en el disseny d’alguns edificis importants de Maó. La coneguda afició de l’arxiver a fer d’arquitecte -ben constatat amb una sèrie de projectes signats per ell en primer pla i per Femenias a sota- dificulta saber en determinats casos si l’obra va ser concebuda per un autor o per l’altre, o per tots dos alhora. Així, en els darrers dos plafons, hem intentat aclarir com va ser la seva col·laboració en alguns dels seus edificis. En tot cas, tant les obres de l’un com les de l’altre han fet de Maó una ciutat única.
Aquesta exposició vol ajudar a fer una petita reflexió sobre la important aportació de les obres de Femenias a la ciutat que avui coneixem. Teníem edificis del segle XIX i alguns del XVIII, però els projectes de Femenias han emplenat els carrers de la ciutat d’edificis originals que, sobreposats al fons que representen les façanes de les cases de trast, sobresurten i conformen una estela de bones obres que han definit "el Maó de Femenias". Després d’ell, el món de l’arquitectura va començar a canviar. Primer, de mica en mica, al llarg de la resta del segle XX, i ara a la velocitat de la llum, de manera que, cent anys després que ell estigués en actiu, ja no sabem gairebé com explicar què és l’arquitectura avui, si encara hi ha estils o si la globalització ens ha fet entrar en un nou món que en el futur algú podrà explicar.