Hi hagué un temps en el qual era habitual enviar per correu felicitacions de Nadal dins un sobre. Les bústies n’anaven plenes per aquestes dates i la seva destinació més freqüent era l’arbre de Nadal, junt amb les boles de colors, les garlandes o els llums. El remitent s’entretenia afegint de pròpia mà els millors desitjos a familiars i amics, a clients i proveïdors, i signant cadascuna de les postals. En els darrers anys han aparegut nous tipus de felicitacions de Nadal, com ara la 'bola de neu' plegable o les targetes amb espectacles de llum i música en miniatura. Hi ha gent que fa les seves pròpies felicitacions, amb fotos familiars o dibuixos fets per membres de la família (especialment els petits). Les felicitacions de Nadal comercials, però, han deixat de ser emprades massivament: per una banda, a causa de la consciència ecologista i, per l’altra, per l'augment de les targetes electròniques amb les seves animacions i felicitacions personalitzades. Com a resposta, alguns serveis postals ofereixen incentius per mantenir les targetes tradicionals en paper. Una de les millors promocions va ser el regal de vint milions d'adhesius amb perfum nadalenc de l'oficina de correus alemanya.
La felicitació de Nadal és una creació britànica que neix l'any 1843, impulsada per innovacions com el sobre prefabricat (que substitueix les cartes plegades segellades amb cera) o els segells de correus. El seu inventor va ser l'empresari Henry Cole, que va encarregar a l'artista John Callcott Horsley el disseny de la targeta. S’hi mostren (vegeu la imatge) tres generacions de la família Cole gaudint del seu sopar de Nadal i brindant cap al destinatari de la targeta. S’hi afegeixen dues escenes laterals que representen actes benèfics. Cole va encarregar a una impremta que transferís el disseny de Horsley a les targetes. Se'n van imprimir un miler d'exemplars, que després es van poder personalitzar amb un missatge escrit a mà. Un col·leccionista de felicitacions de Nadal va arribar a pagar 22.250 lliures per una.
Sorprenentment en aquell temps hi havia poques imatges religioses i dominaven escenes de neu, ocells i arbres, vistes còmiques d'animals i nens, i abundants exhibicions de menjar festiu. A principi del segle XX, però, la imatgeria religiosa va ser cada cop més comuna i la reproducció d’obres d’art es va fer cada cop més popular a mesura que millorava la qualitat del color i els detalls. Els esdeveniments mundials van provocar tipus específics de targetes, com les patriòtiques i humorístiques enviades en temps de la Primera Guerra Mundial. Més tard, el creixent nombre d'entitats benèfiques van produir les seves pròpies felicitacions i UNICEF fou la primera d’aquest tipus, el 1949. A Espanya tingueren molta acceptació les postals dissenyades per Ferrándiz (vegeu imatge), amb una iconografia molt peculiar a base de fillets i filletes de cara rodona. A la col·lecció Ephemera de la Biblioteca Nacional d’Espanya se’n conserven més de cinquanta mil.
Els artistes també van veure en les felicitacions de Nadal un mitjà a explorar i són molts els que n’han fet i avui es cotitzen en el mercat. Són famoses les felicitacions que Andy Warhol va fer per a Tiffany&Co entre 1956 i 1962 i les que seguiren, però la llista és molt més extensa (Antonio López, Tacey Emin, Robert Dosnieau, Salvador Dalí, etc.) fins a arribar a desenes de milers de catalogades i venudes en subhasta pública. Reproduïda trobareu la que Joan Miró va enviar a mossèn Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona el Nadal de 1962. També organitzacions i empreses han encarregat dissenys a artistes al llarg del temps. Sovint es tractava d’edicions limitades en offset i a vegades de litografies o gravats, que, signats a mà i numerats, esdevingueren valuosos amb el temps.