Resum del 2024 amb IA (Intel·ligència Animal)
Empraré sa intel·ligència,
que només serà animal,
per fer un breu mot anual
d’aquest any, del vint-i-quatre.
Dins un got pèl·lets vol batre
una mèrlera estudiant,
i amb s’examen fascinant
suspèn es PISA.
Una mosca que no frissa
amb berlina va al revés
i es radars més migjorners
a li posen una munta.
Una truja cul en punta
ja fa estona que va a peu,
que no vol pagar es correu
ni sa benzina.
En sa guerra d’Ucraïna
un llagost malalt no pensa,
vol pescar amb mitja llença
una base de l’OTAN.
Un boc piula amb accent blan
«a Menorca som cent mil!»
i no veuen cap civil
en carretera.
Una lloca vironera
només sent renou as port
i legal vol es seu hort
per sembrar males idees.
«Ses eleccions europees
else guanya s’abstenció»,
diu ben clar un ou de dragó
de s’antic nucli.
I encara que un re es manyucli
es dallons per compromís,
no té sort de trobar pis
mal que s’illa faixi vasa.
I tot d’una tendran casa
es mardans rics estrangers
que en tot l’any vendran només
sols una estona.
Un tudó mos promociona,
que tothom vengui en s’estiu,
agafem un sacardiu
i envelem sa gran empasta.
«Ve més gent i manco gasta»
diu un sarg tot emprenyat,
quan ho veu massificat
de tant turisme.
Una aranya amb poc civisme
que treu macs d’un pou de torn
vol llevar es cotxos des Born
carregats damunt s’espatla.
En sortir a ponent nou batle
perd ses ungles un quissó
i s’encén s’opoció
a sa serena.
Cada platja perd arena
en fer es càlcul un moscard
perquè diu que ja està fart
que no plogui damunt s’illa.
Una serp d’una plantilla
que maneja dos clotells
un gargall tira a Fornells
i és tot qui vessa.
Una oblada se confessa,
té llogat un cor il·legal,
i se’n va a l’hospital
on no troba especialistes.
Tretze agrons capitalistes
una llengua han triat
i fracturen s’alumnat
que va a s’escola.
Una càntara que vola,
immigrant i en femení
fa lo que no fa es d’aquí
sa feina de desadora.
Una gamba sols fitora,
vol llaurar un solar ben sec
i, de cop, crida «m’ofeg»
dins una DANA.
«Menorquina o valenciana?»
s’interessa un caragol,
ben sadoll de posar as sol
caramulls gegants de plaques.
M’explicaven setze vaques
que ara van millor es molins,
però que han de ser marins
davant la Terra.
Un pop sense cama esquerra
diu que enyora un ametller
que cantava bastant bé
de manera improvisada.
Una fura envernissada
fa rovell de Sant Joan
que es costums canviaran
per posar límits.
Vint-i-quatre moixos tímids
s’han casat dins un convent
i fan mig apartament
a deu zones inundables.
Un mostel té dos estables
i ha perdut es seus sentits
perquè diu que a Estats Units
guanya s’alarma.
Un serrà coix amb una arma
vol anar cap a Israel,
diu que així es guanyarà el cel
si va contra Palestina.
Una fura amb roba fina
de salives fa un bon munt,
una roca hi cau damunt
i el fa cinc trossos.
Una oruga amb es ulls grossos
llepa s’aigua amb es nitrats
i as vesins no els ha avisats
perquè beure a ningú importa.
«No funciona es porta a porta»
diu un cranc fora de temps,
que tothom vol tirar es fems
allà onsevulla.
Amb remelsa fa una juia
que amb fusell surt a pescar
«quant de peix hi ha a la mar
que no entra dins sa xerxa!».
Una vespa que és ben guerxa
des consell fa es pressupost,
i, en tenir s’ingrés i es cost,
va de viatge.
Un poriol sense habitatge
a sa coa es fa renclins
compra un dècim a n’Es Pins
i no treu sa loteria.
Un vitrac llig tot lo dia
i amb es nas fot un estem
perquè no hi ha es betlem
de Santa Clara.
Una ruca sense cara
no fa feina i té doblers,
amb ses illes té interès
perquè tot ho veu possible.
Una grívia poc sentible
amb cervell se fa un coixí,
sense cable submarí
fins a l’any trenta.
Un cabot amb poca empenta
es passeja pes carrer
i du escrit a mig paper:
hem perdut el vint-i-quatre.
I un conill assegut a un catre
fa unes gloses d’un intrinc
es nou any prest idolatra:
bon vint-i-cinc!