Forma part dels clàssics de l’estiu. Quan el sol s’amaga, les ciutats vessen de turistes que no poden anar a la platja. És una idea contradictòria, quan l’estiu s’apaga per unes hores és quan les botigues i els restaurants fan l’agost. Ja se sap que molta gent tampoc no vol dir molts de doblers. La gent passeja relaxada, però les carteres no estan per tirar coets.
El dimarts, els centres vessaven i els accessos se saturaven de cotxes a la recerca d’un aparcament. És com un dia en què es troben tres o quatre creuers al port i tothom desembarca.
A la foto es veu sa costa de sa Plaça de Maó, o carrer Hannover. És una d’aquelles imatges on es podria aplicar el joc d’on és en Wally?, però en tost de cercar l’espigat amb camisa de retxes podrien mirar de trobar un menorquí o una menorquina. A veure si són capaços de veure algun indígena de la ‘reserva’. A qui el trobi se li podrien regalar unes avarques, una ensaïmada o un viatge al Tíbet.