La canícula comença oficialment i les intenses calorades estiuenques ja no tendran aturall. Les garroves maduren, segons el refrany «per Santa Margalida, garrova tenyida». Avui és la festa d'aquesta santa, que té fama de ser puntual per encendre la metxa. Patrona d'alguns pagesos, també ho és de les dides, parteres i embarassades. Pocs calendaris la consideren com a plovera. Al camp, antigament, per Santa Margalida, hi havia molta feina. Segurament donarà calorades intenses, igual com ho farà Santa Pràxedis, que arriba a l'endemà i protegeix de ferides.
SANTA MAGDALENA PLUJA MENA. Santa Magdalena, patrona dels perruquers, a dimarts dia 22, també la celebren els jardiners. Segons una llegenda, va estar trenta anys retirada a una cova sense menjar. Assegura el refrany que si plou aquest dia, plourà més endavant. A la vinya els raïms ja canvien de color i les figues maduren a les totes. Arriba el moment de mesurar el blat i posar-lo dins els sacs. Dijous que ve, dia 24, la lluna arribarà al girant de Lluna Nova a les 21 hores i 11 minuts a Lleó. Els dies seran clarament assolellats i amb basca. En castellà a aquesta sensació d'ofec produïda per l'excés de calor li diuen «bochorno».
PER SANT JAUME PAGAR, BON PAGADOR FA. A partir de Sant Jaume l’estiu entrarà en festes i as Castell ho celebraran a tota marxa. Si sou de la pagesia heu de saber que el bon nap aquest dia ha d’estar sembrat. Som en el temps de les melmelades i es pot recol·lectar l’ametla verda per fer gelats. Fins a Sant Jaume es poden sembrar mongetes de pasta blanca. S’arrabassen els fesols i és temps de fer un bon cuinat d’escudella fresca.
EL NAP PER SANT JAUME SEMBRAT, QUAN TE'L MENGES SEMBLA CODONYAT. Continuarem ensofrant i sulfatant la vinya. Convendrà separar els galls i suspendre la cria, ja que les llocades nascudes a l’estiu tenen poc valor. Les polles primerenques comencen a pondre i les velles suspenen la posta per la muda. Podreu retirar la mel sobrant i esquitxau les oliveres per tal de prevenir el corc. També arriba el temps de les mores silvestres, sanes i garrides amb les quals podreu fer una bona confitura.