Veure un animal sense vida sobre l’asfalt d’una carretera és una imatge, lamentablement, habitual. Les ferides que els humans hem fet al territori per poder desplaçar-nos en artefactes motoritzats escapen a la comprensió d’exemplars que, ignorants del perill que suposa el negre amb ratlles blanques del terra, afronten el repte de passar a l’altra banda sense cap mínima prudència ni atenció addicional. La conseqüència és fatal per al pobre eriçó, que altres vegades és un moix silvestre o un conill, o una rata. La majoria dels conductors no retenen massa temps la desagradable estampa a les seves retines. Per a l’animal, ha estat el final de la seva existència. Per a aquells que troben el seu cadàver no acostuma a ser més que una imatge trista o desagradable. Aparten la mirada, ho esquiven. Acceleren. Descansi en pau.
La mirada esquiva a la fatalitat
Foto: Gemma Andreu
Pep Mir | Menorca |