Antigament, arribat Sant Llorenç, era costum rentar-se la cara amb aigua corrent, a l’alba. S’ha arribat a afirmar que l’endemà de Sant Llorenç comença l’hivern. De l’estiu ja hem passat més de la meitat dels dies. Haurem de veure com evolucionen els quaranta dies escassos que li resten. A les vinyes, el raïm ha madurat ràpidament, gràcies a dos mesos de temperatura generosa. Sant Llorenç tenia fama de ser el dia més calorós de l’any. Aquestes nits podrem veure la pluja d’estels dels Perseids, la més famosa de l’estiu.
PER L’ASSUMPCIÓ, LA POLLA MILLOR. El quart minvant de la lluna d’agost serà dissabte, dia 16, a les 7 hores i 12 minuts del matí a Taure. El dia s’acurça i a les nou del vespre ja és fosc. Ens ha de dur nous niguls de tempesta d’estiu. El temps serà adequat per a fertilitzar la terra als camps que s’han de sembrar de forment. Convendrà esperar en haver plogut per plantar raves i cols tardanes. Posau polles agostines i palla al voltant dels arbres joves, per a conservar-los la frescor. Podreu fer tumbet.
PER SANTA CLARA, RENTA’T BÉ LA CARA. Demà, per Santa Clara, és un fet comprovat la gran vinculació que té la santa amb la pluja. Patrona de la televisió, faroners, pescadors i navegants. En realitat, no és la patrona del bon temps, sinó la protectora de la pau en el matrimoni, però l’han volguda associar al «temps clar» pel seu nom. És una tradició dur ous a la fundadora de les clarisses per a demanar-li que faci bon temps el dia de les noces. D’aquí ve l’auguri que els dies plujosos duien mala sort en casar-se.
AIGUA PER LA VERGE D’AGOST, LLEVA OLI I AIGUALEIX EL MOST. Torna a ser cert aquell refrany que assegura que «l’agost, tot ho crema menys el most». Divendres, dia 15, arriba la festa de la Mare de Déu d’Agost. Coincideix amb un temps intens de festes, moment en el qual la vida agrícola fa una pausa. Segons la creença popular, la terra resta adormida i reposa. Aquest dia no convé que plogui. Dissabte que ve podrem celebrar Sant Roc, patró dels picapedrers, empedradors, marbristes i cirurgians. Diuen que «quan l’olla és al foc se’n cuida Sant Roc».