Cada setmana se sortejarà una gota freda a partir d’ara. Succeeix sempre que la massa d’aire tropical continental, que ens abraça des de fa moltes setmanes, es retira del nostre territori. És el seu comportament natural perquè, dia a dia, nit a nit, va acabant el combustible solar. Des del passat 21 de juny la llum solar s’ha escurçat més de 2 hores. Avui és Sant Bartomeu i enguany ja hi ha hagut les primeres remullades, que sempre solen ser molt convenients. Sobretot si volem esclata-sangs a la tardor.
SEMBRA EL NAP PER SANT BARTOMEU I NAIXERÀ PER SANT ANDREU. Segons la tradició a Sant Bartomeu el martiritzaren arrancant-li la pell. Per això els carnissers, pellissers i tapissers el tenen per patró. Així mateix, era tradicional invocar-lo entre els hortolans que treballaven per compte d’altri. El seu nom era comú entre els pagesos. És el patró de Ferreries. Des d’ahir tenim lluna nova i fins diumenge que ve, dia 31, no hi haurà el quart creixent, que durà canvis i tempestes. Demà arriba la festa de Sant Lluís, patró dels perruquers i pastissers.
NO HI HA OLLA SENSE ENCALENTIR, NI SERMÓ SENSE AGUSTÍ. Santa Mònica, la mare de Sant Agustí, se celebra el dimecres, dia 27. Advocada contra l’alcoholisme i altres addiccions, és la patrona de les viudes i de les dones maltractades. Un dia després, Sant Agustí, ho és dels impressors i pedacers. Podem dir d’aquest sant que ajuda els seus devots a gaudir d’unes bones vacances i a combatre els paràsits de les vinyes. Arribats en aquest punt, s’ha d’eliminar el berenar i una part del dormir. Divendres que ve se celebra la Degollació del Baptista.
AIGUA PER LA DEGOLLACIÓ DE SANT JOAN, CAP GUANY. Sant Joan té fama de madurar el raïm i d’esser un bon herbicida: si teniu calcigues i les tallau durant aquesta jornada, no en tornaran a sortir pus. I els que no varen fer Santa Rosa ahir, encara la podran celebrar dissabte que ve, dia 30, que és on estava situada abans en el calendari. Protegeix dels desajustaments menstruals. Diumenge que ve acabarem el mes commemorant Sant Ramon Nonat, tradicionalment invocat perquè «surti tan dolç com ha entrat».