Una bona part de la història de l’art és un joc de mirades. Mirar una obra d’art ja és de per si una invitació a la conversa, a qüestionar, a denunciar, a gaudir, a posseir o a xoroiar. Quan en l’obra d’art hi ha rostres amb ulls que ens dirigeixen la mirada la nostra visió canvia perquè ens sentim observats, la nostra mirada rep el retorn d’una altra mirada i la nostra posició es torna vulnerable. Ja no som observadors posseint la realitat que se’ns presenta, perdem la nostra posició de poder. «N’hi ha prou que qualcú em miri perquè jo sigui el que som» digué Jean-Paul Sartre. A Las Meninasde Velázquez les mirades ens conviden a formar part de l’escena i ens atorguen el rol de rei i reina. A l’Olympia de Manet la mirada de la prostituta, directa i d’igual a igual, esdevé un mirall de les nostres imperfeccions. A Retrat d'un home, d’Antonello da Messina, un petit retrat pintat cap al 1465, un home ens mira amb un somriure maliciós i una actitud desafiant.
A Les senyoretes d’Avinyó, quadre fundacional de la modernitat i obra mestra de la història de l’art pintat per Picasso el 1907, els ulls que ens miren són, però, distints. En els darrers cent anys les interpretacions publicades sobre els orígens d’aquests ulls i de les formes que anuncien el cubisme han estat del més divers. Recentment, Alain Moreau, investigador i col·leccionista, ha publicat un article acadèmic sota el títol «Picasso i l’art primitiu. Els «negres» de Picasso surten de la Catalunya francesa». Hi defensa que tant en aquest quadre com en l’Autoretrat de 1907 els ulls i les formes tenen l’origen en l’art romànic català i, en especial, en els frescos de l’església de Sant Martí de Fenollar, prop de Perpinyà, i de l’església la Vella de Sant Cristòfol de Campdevànol, no en l’art africà, que no començà a col·leccionar fins a finals de 1907.
Els ulls de l’art romànic, un art hieràtic i simbòlic, de línies clares i colors primaris vibrants, pensat per adoctrinar, ens connecta amb les cultures de la Mediterrània, des dels egipcis fins als romans i bizantins passant pels sumeris, grecs i etruscs. De gran expressivitat, responen a una estètica que cerca l’eficàcia comunicativa i que, en certa manera, connecta amb els llenguatges actuals emprats a la publicitat i a l’animació. Pensau que als segles XI, XII i XIII les esglésies estaven il·luminades amb llum d’espelmes, que deixaven zones de llum i foscor. El devot, en entrar-hi i caminar per dins es veia envoltat d’imatges i ulls que semblaven moure’s. Aquests ulls, negres i ametllats, són especialment eloqüents en el Crist pantocràtor envoltat dels símbols dels quatre evangelistes, seguint la tradició iconogràfica bizantina. També en la Mare de Déu. Uns i altres ens miren fixament, interpel·lant-nos i recordant-nos que Déu ho veu tot, és omnipresent en totes les formes que pren la natura i els éssers.
No es pot concebre l’art romànic sense els ulls i la mirada; la seva presència és aclaparadora, fins a arribar a la multiplicitat en nombre de set a l’Agnus Dei, àngels, arcàngels i serafins pintats als murs, altars o retaules. Com consta al diccionari de símbols de Juan-Eduardo Cirlot: «Els ulls heterotòpics, és a dir, desplaçats del seu lloc anatòmic i traslladats a diverses parts del cos en figuracions fantàstiques, angèliques o deïtats: mans, ales, tors, braços, diferents llocs del cap, etc., al·ludeixen al correlat espiritual de la visió, és a dir, a la clarividència».
Visitar a Barcelona el Museu Nacional d’Art de Catalunya o el Museu Frederic Marès; a Vic, el Museu d’Art Medieval; a Solsona, el Museu Diocesà i Comarcal, o les nombroses esglésies escampades per l’Europa occidental, permet descobrir un art que, malgrat el seu hieratisme i esquematisme, conserva una capacitat expressiva extraordinària i ens reconnecta amb el sentit d’eternitat, de permanència i pertinença a una cultura que evoluciona sota uns principis estètics, simbòlics i conceptuals llunyans però propers alhora.
NOTA: NO s'autoritza la reproducció ni extracció automatitzada de dades (mineria de textos i dades, TDM) amb finalitats comercials, inclosa la utilització per a entrenament de sistemes d'intel·ligència artificial, d'acord amb l'article 70 quáter de la Llei de Propietat Intel·lectual i l'article 4 de la Directiva (UE) 2019/790.
Es prohibeix expressament qualsevol processament automatitzat de textos i dades a aquests efectes.