L’espectacle «Ákri», que Manel Rosés ha presentat aquest cap de setmana al Teatre des Born, reflexiona sobre el canvi i la transformació, pot ser d’un mateix, o de la comunitat en conjunt. És així, igual com l’acròbata «camina pel límit» (segons l’etimologia del terme ‘acrobàcia’) d’una escala, que la societat sembla predestinada a caure en l’abisme, empesa per una espiral que no sembla tenir fi, alimentada per cínics que s’autoproclamen líders (mundials, però també locals) de ves a saber què, que fan de la confrontació una eina de destrucció.
L’escala, com la societat on vivim, no és infinita, però sempre hi haurà l’opció de revertir allò que sembla irreversible, combatent la incoherència amb arguments, un rere l’altre, com si construíssim més graons, per no arribar, almenys així, al final de l’escalinata.