Vet aquí que el vint-i-cinc va començar bastant bé, que partia pes gener només amb una sandàlia i amb connexions amb Itàlia en avió. En ser hora de fer es panxó, tots es preus baixos s’enfilen i es semàfors es vigilen amb un radar ben tot sol. I sa torre de control tan virtual no funciona, si es reciclatge no dona mos multaran amb s’impost, i amb nitrats sense cap cost anam en coa.
Es febrer pocs dies poa sense haver-n’hi cap de sant, que menjar a un restaurant és un luxe egoista, és com fer ús partidista d’institucions. I comencen ses pressions de s’estatut marc mèdic, té s’ancià i s’ortopèdic dret a ser dependent. Una casa o apartament val el doble que anys enrere, es pot ‘gafar una gatera a recintes esportius, i l’Avarca té motius: guanyar sa copa.
Amb es mes de març s’any topa i s’illa sembla que neix, sa criptomoneda creix i d’empleats en fan falta que es fentanil mos exalta i és massa fat. Puc ‘nar a un col·legi privat o ser nouvingut a escola, i es mòbil és sa pistola que tots es dies armam. Si una casa no trobam, farem petit s’habitatge, mos omplirem de coratge si persisteix sa covid i a la mar, ja ho han dit, ‘nirà sa placa.
S’abril ve amb molta ressaca sense que se tapi el cel, però posa s’aranzel per pujar es preu i sa quota, i amb tres jutjats ‘vam si es nota que faixin cas. La Unesco diu «què fas amb ponts devora navetes?» I es pressiona amb mans netes per a sa salut mental. As sòl rústic no fa mal que ara hi faguem tots es pisos i es porta a porta fa avisos per delimitar es transport i, as final, arriba a port votar un nou papa.
Es mes de maig se destapa després que s’apagui es llum, sa nacional passa un fum i no vol venir a Menorca, es parc aquàtic es torca i vol permís. Es cranc blau aquí és feliç que guanya totes ses rifes, s’avió puja ses tarifes, sempre van amb mala sang. P’ro hi ha rècord a Son Blanc i de dormir en caravanes perquè, si venen més danes, un simulacre farem i a s’Enclusa un magatzem de poca cosa.
Es juny es mig any mos posa sense llum dins es palau, i vol aprovar la PAU per sortir a estudiar a fora, cada preu va a l’alça i plora, p’ro així ho faran. I en arribar Sant Joan haurem de fer més escales, que mos claven ses mordales per poder fer hotels flotants. Si no fos pes immigrants s’illa seria mig buida; sa salut privada es cuida i pareix que guanya pes, sa festa sense IB3 sembla més poca.
Es juliol no s’equivoca que s’estiu fa augmentar es fems, sa mà d’obra pes extrems mo’n falta i mos fa anar motxos, i és que Es Born ja no té cotxos per allà enmig. Es PTI té es desig de fer encara més destrossa, que es sous no tenen gens d’ossa i hem de baixar es CO₂. Qualque taxista ufanós sense carnet i tot mena, sa llengua tenim ben plena per poder ensenyar de bo i de piscines feim por, hi ha massa suma.
Es mes d’agost just ensuma catorze aranzels devots, per culpa des talaiots en tenim que dimiteixen, i es hotelers no clapeixen ni amb dissimul. S’hotel treu aigua, ho calcul, quaranta tones diàries, que són quantitats precàries per buidar-ne es pou del tot. Cala en Busquets d’un sol bot vol marina seca amb plasma, que de reserves fantasma es restaurants diuen prou, i es vaixell que fa renou no diu ni pruna.
Es setembre fa fortuna perquè ell és es novè mes, passen pena es estrangers que massa calor aquí troben, i pareix que a Maó no roben com s’altre cap. Ell la dreta molt en sap de demostrar s’extremisme, fa pancartes amb racisme de contengut baix i vil. S’hivern no té aquest estil enc que cada vol davalla, es porta a porta s’encalla amb ses obres a Fornells i de s’aigua pes cantells ningú no es queixa.
S’octubre res mos fa néixer perquè tot queda ben buit i, farmàcies, set o vuit en volem més damunt s’illa, perquè a Gaza, sa Flotilla, perd tots es plets. Construïm macroxalets que un poble desconfigura i, amb aquesta conjuntura, feim malbé es petit comerç. A un quasi-hospital pervers ningú li farà el contrari i a n’es poble universitari s’estada serà per rics, i s’ambulància, pes fix, és una fletxa.
Es novembre fa d’encletxa amb es punts negres i grocs, bons hotels seran es llocs que sa llei agrària mana i, per fer sa via plana, que hi hagi es pont. Des renou traurem sa font amb sa servitud acústica i viurem a sa part rústica sense tants de llenegalls. Sa joventut perd espais i Menorca torna vella, que es romanent que se crea a n’es CiMe li fa un nus i es funcionari té un plus per no fer feina.
Es desembre es treu sa beina que no actua amb mala fe, ell sap ploure de dever, per desfer la cosa lletja, que deixam plantat es metge sense remei. Es nostro estimat consell tot sol es castellanitza i una roca s’organitza per caure damunt es gin. Es renova es magazín que es doctors tornen fer vaga, sa casa és pes qui més paga i es nous amos són externs, tant de bo es fessin eterns tots aquests versos.
Són tan grans es universos que un resum podríem fer: que partia pes gener, i es febrer pocs dies poa; amb es mes de març s’any topa, s’abril ve amb molta ressaca, es mes de maig se destapa, i es juny es mig any mos posa; es juliol no s’equivoca, es mes d’agost just Fensuma, i es setembre fa fortuna; s’octubre res mos fa néixer es novembre fa d’encletxa i es desembre es treu sa beina i, as final, es gall ho esqueina: Bon vint-i-sis!