Un agró gris contempla les aigües més o manco tranquil·les del port de Maó, segurament amb pretensions de caràcter alimentari. És el context en què es troba més a gust, envoltat del fred de l’hivern i la treva que aquest temps imposa al litoral menorquí. L’agró és peculiar, de figura fina, esvelta. És encantador, malgrat no ser, precisament, un animal exuberant ni massa elegant. Unes cames extremadament primes, uns moviments mesurats, uns colors poc vistosos i un coll molt llarg, que facilita la seva dieta, el converteixen en una peculiaritat de les zones humides. A la imatge, sembla que es troba segur al costat del salvavides, que ell no necessita, adaptat com està plenament al seu entorn aquàtic. Un salvavides que, pel que s’intueix, també ha viatjat una mica. Segurament no tanta distància com l’agró gris.
Punt de trobada de dos viatgers
Foto: Gemma Andreu
Pep Mir | Menorca |