Dimarts que ve se celebra la festivitat de Sant Sebastià advocat contra la pesta i patró de Ciutat de Mallorca. Advocat contra la pesta i les malalties contagioses, també és el patró dels atletes i dels tapissers. En tot cas, qui tengui fred se l’haurà d’espassar així com pugui. Tenim un hivern com pertoca. Els dies que venen encara serà convenient posar un bon tió a la xemeneia, sobretot al camp i als pobles. Avui tenim el girant de la lluna Nova a les 20 hores i 52 minuts a Capricorn.
SI EL GIRANT ES PRESENTA CLAR, ÉS SENYA QUE PREST PLOURÀ. S’esperen dos o tres dies de ruixats i fred. Amb la lluna en el girant, la bugada de la roba serà molt més difícil de rentar. Reconeix la meteorologia popular que aviat plourà. Dimecres és Santa Agnès, patrona dels jardiners. Al jardí, precisament, és moment oportú per a les sembres i plantació de tulipes i coleus. I passada Santa Agnès, preparau llavors i planters. Cremau els residus de la poda i plantau arbusts de fulla caduca. En els cellers, es continuarà trasbalsant el vi.
DE FLOR DE GENER, NO SE N’UMPL EL PANER. Venen dies adequats per podar els arbres grossos i posar calç a les soques per tal de destruir larves i insectes que es posen a l’escorça. La lluna nova és bona per llevar les males herbes. Si teniu molts de cítrics, a partir de dijous, serem als dies favorables per fer confitura dels excedents de taronja i llimona. Podreu plantar cultius d’arrel i farratges. Es pot sembrar pastanagues, naps, cebes i remolatxa. Ja se sap que en lluna girant de gener, talla les canyes qui les ha de menester.
SI PODES LA VINYA EN EL GIRANT, TENDRÀS RAÏM ABUNDANT. Convendrà abonar l’hort, on podreu sembrar els primers planters de tomàtigues. També és bon moment per tallar fusta per a edificar. Som en el temps de collir carxofes, cols-floris i sembrar llavor de noguer. Com que encara els dies són molt curts i els treballs a l’exterior no poden ser massa extensos, podrem fer pelitxons per a sostenir les vinyes i reparar les eines agrícoles. Arriba el temps indicat per a elaborar formatge i marcar les ovelles que no hagin de ser sacrificades.