L’afany de riquesa d’Autoritat Portuària, tot i ser una entitat sense ànim de lucre, mai s’atura.
Ara bufen fort els vents de canvi, es pot dir que hi ha mar de fons, al port de Maó, i els projectes de renovació que suren provoquen desconsol.
El penya-segat és públic o privat?
La zona militar és una base o una estació naval?
Està bé o malament que antics edificis expliquin el passat de la comunitat?
Hi ha espai al port natural més gran d’Europa per a la navegació social?
Ja se sap que tot depèn, com l’hora que marca el rellotge de l’Illa Pinto que, fa temps, depèn de l’esfera a on mires.
Que el temporal amaini dependrà de si es té en compte la població autòctona, de si es vol preservar el medi ambient, de si es considera que l’arquitectura és Cultura..., o dependrà de prioritzar, amb cobdícia, uns beneficis prescindibles.
Que el rellotge de la Base estigui aturat i que l’edifici històric de la torre s’esfondri..., açò..., açò és tema per a una altra contraportada.