Dimecres dia 1 d’abril, a les 19 h, tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Josep Bagur. Humanisme i resiliència» al Centre d’Art Ca n’Oliver de Maó. La mostra, organitzada pel Consell Insular de Menorca amb motiu de Sant Antoni, es va veure primer a la sala municipal del Roser de Ciutadella. L’acte inaugural es troba entre un dels més multitudinaris celebrats mai al Roser, tot i tractar-se d’un pintor maonès. A la sala, l’atmosfera estava carregada de complicitat i gratitud envers una persona estimada i entregada a la comunitat, com ja vam tractar a l’article publicat el dissabte 24 de gener sota el títol «Dinamització cultural. Josep Bagur». En Josep no hi va poder assistir per raons de salut, però des del seu domicili a Petra rebé onades gegantines d’amor i reconeixement.
El que molts no havien tingut ocasió de conèixer, però, és el seu vessant com a pintor. Amb tan sols dues exposicionsindividuals, una l’any 1995 i una altra l’any 2003, totes dues a la Sala de Cultura de Sa Nostra de Maó, descobrir l’obra de Josep Bagur (Maó, 1960) va ser i ha estat —durant el seu pas per Ciutadella— un verdader esdeveniment. Pocs podien imaginar que Menorca té en ell un dels artistes més destacats. Com a pintor Josep Bagur ha estat dels pocs menorquins interessats pel gènere de la figura humana, juntament amb Matias Quetglas, Dolores Boettcher, Pepe Torrent i Carmen Vivó, tots ells des d’enfocaments ben diferents i tots ells homenatjats en exposicions institucionals de Sant Antoni del Consell Insular de Menorca. Aquests, juntament amb Francesc Florit Nin, Pau Faner, Alfred Hutchison, Ivan Jordà, Marc Jesús, Theresia Malaise o la fotògrafa Gianna Carrano, formen el gruix d’un gènere que a Menorca ha estat dominat tradicionalment pel paisatge, les marines i, en grau més baix, el bodegó. Per a Josep Bagur el domini de la figura humana sempre va tenir un doble vessant: un compromís amb l’ésser humà i la seva dignitat, i un repte tècnic que un cop dominat facilitava la pràctica de la resta de gèneres.
Amb deu i onze anys el petit Josep devorava els còmics que arribaven a la botiga que regentava la seva mare al carrer de ses Moreres. Entre heroïcitat i heroïcitat els personatges (Alix, el tinent Blueberry, Jabato, etc.) creaven famílies, atenien els desvalguts i vivien sota uns principis morals i ètics que en el petit Josep ajudaren a forjar uns valors i un interès per l’home que il·luminà el seu futur com a persona i com a creador. Aquests inicis obren l’exposició sota el títol «Preàmbul», seguit de la secció «Talaiòtic», en la qual queda palesa la seva estima per Menorca a partir del coneixement de la cultura talaiòtica. A continuació «Tauromàquies» posa de manifest la seva admiració cap a Goya.
Els retrats conformen un gènere en el qual el pintor ha esdevingut el màxim exponent a Menorca, fet que aquesta exposició posa de manifest. Josep Bagur tingué l’encert de variar de registre en funció dels trets psicològics del retratat. D’aquesta manera els seus retrats no tenen per què ser fidels a l’aparença física del retratat, ja que l’autor s’interessa més per copsar la persona en la seva dimensió psicològica. La figura humana adquireix la seva màxima dignificació amb la sèrie «Classes populars», en què Josep Bagur desplega tot el seu ofici i exerceix una pintura lliure i radical fins a arribar a un potencial expressiu que ens deixa bocabadats. La compassió envers les víctimes de guerres, envers els que pateixen injustícies i envers els desvalguts, així com el pes del cristianisme de base, s’evidencien a les seccions «Refugiats» i «Cristianisme».
Per aprofundir en la seva obra els recoman el catàleg editat amb motiu de l’exposició, amb textos de Miquel Antoni Pons Carreras, Juan Elorduy i jo com a curador de la mostra. També li reten homenatge el conseller de cultura Joan Pons Torres, els presidents de l’Ateneu de Maó José Antonio Fayas, Margarita Orfila i Jaume Verdaguer, i els alcaldes i alcaldesses de Maó Arturo Bagur, Águeda Reynés, Conxa Juanola i Héctor Pons.
NOTA: NO s'autoritza la reproducció ni extracció automatitzada de dades (mineria de textos i dades, TDM) amb finalitats comercials, inclosa la utilització per a entrenament de sistemes d'intel·ligència artificial, d'acord amb l'article 70 quáter de la Llei de Propietat Intel·lectual i l'article 4 de la Directiva (UE) 2019/790.
Es prohibeix expressament qualsevol processament automatitzat de textos i dades a aquests efectes.