Les escales de l’estació de metro de Polanco, a Ciutat de Mèxic, l’any 2014, es van pintar com a tecles de piano, que oferien notes diferents cada vegada que es trepitjaven. Així van aconseguir que molta gent abandonàs les escales mecàniques i fes exercici. Va ser una bona idea i saludable.
També és la d’alguns instituts de Menorca, que entre esglaons han posat cartells que animen al civisme, a la convivència, a la comunicació, a l’esforç, al respecte. Paraules que si no es tradueixen a l’idioma dels fets perden sentit, però és necessari que algú convidi a posar-les en pràctica.
Aquesta bona idea escolar es podria traslladar a altres llocs. Als ajuntaments de Menorca, a les seus dels jutjats, a l’aeroport, a l’hospital, als supermercats, fins i tot a la ITV. Ifora de Menorca, es podria proposar a la nova sala de ball de la Casa Blanca o entre els lleons del Congrés dels Diputats. Possiblement serviria de poc, però això no és motiu per no intentar-ho.
La idea, pues ni fu ni fa. Pero una de ses frases que posa " podem arribar lluny" no es gens de aqui, ja que aqui arribam o podem arribar enfora, ja esta be de substituir ses nostres paraules