El paraigua podria convertir-se en una eina inútil. El motiu és que amb el canvi climàtic plou menys dies i quan ho fa sol ser en forma de dana o tempesta amb nom propi. L’aigua que cau del cel sol venir ara acompanyada de forts vents, trons i llamps. I un paraigua només serveix per fer riure aquells que et miren a cobert quan el vent capgira la coberta i t’empeny cap on no vols anar. Està clar que quan ja no es pot recuperar, aquest instrument que tan bé feia servir Gene Kelly a «Cantant sota la pluja» (1952), no es mereix morir penjat al carrer de Santa Eulàlia de Maó.
Per altra banda, deu ser cert allò que moltes coses que es fabriquen ja tenen incorporada una data de caducitat, un període perquè comencin a donar problemes. Passejant pels carrers o per una deixalleria es veuen neveres, forns, rentadores, microones que han mort per major glòria de l’economia de la societat de consum.