Diu el refrany que «cada cosa al seu temps, i pel maig cireres». Les cireres de maig comencen a tornar vermelles. És fruita molt atractiva i fàcil de menjar. Aquests dies, als mercats, ja hi ha albercocs, cireres i nispros, que són dolços i agradables. Els arbres van carregats de fruita, que deixa el seu gust saborós. La lluna nova d'avui, fins dissabte que ve, dia 23, no arribarà al quart creixent a les 13 hores i 11 minuts a Verge amb alguna pertorbació. El sol s'imposarà i farà cantar els ocells de veres. Per força el maig ha de tornar més calent.
PLUJA PER SANT BERNADÍ, LLEVA PA I NO DONA VI. El calendari arriba avui a Sant Pasqual Bailó, que protegeix els desmemoriats, que són molts i viuen tan confiats. Avui també és l'Ascensió i el dia mundial de les telecomunicacions. Dimecres, dia 20, és Sant Boi, patró dels ganduls i Sant Bernadí, que ho és dels publicistes i dels esparters. Si plou aquest dia, «lleva pa i no dona vi». Divendres que ve el calendari passa per Santa Rita, patrona especialitzada en causes impossibles, així com dels treballadors de la carn o el peix, encara que sigui congelat.
PEL MAIG ELS CARAGOLS A RAIG. Santa Rita protegeix les roses i les figues. Aquesta santa, és la patrona dels que treballen i distribueixen aquests productes als mercats i floristeries. També és la patrona dels funcionaris de l'administració local, o sigui, de tots aquells que fan feina als ajuntaments, que això dels impossibles ho tenen ben guanyat. Santa Rita també patroneja els fabricants de sobrassada. L'invoquen per aprovar un examen. S'han d'aclarir els planters com més aviat millor.
MAIG CALENT I PLUJÓS FA L’ANY RIC I CAVALLERÓS. El maig és un més molt cavaller i així està representat i també molt hortolà. Convendrà que ens posem a la feina com dos i dos fan quatre. Per fer una bona verdesca, l'horta agraeix l'aigua. Feis l'adob de patateres amb nitrogenats i plantau bledes, síndries, qualque carabassa o carabassó, cogombres, apis, cebes i porros. Recomanaríem, igualment, la sembra de pastanaga i raves, que ja sabeu que sempre creixen per avall, com les persones que estan en decadència.