Entre la vintena de persones que en un moment van coincidir a la platja de Binigaus, només una va decidir estirar-se a l’arena per prendre el sol. Aquest banyista va gaudir del privilegi de tenir l’arenal, que sembla cada vegada més reduït per deixar espai a les pedres, per a ell tot sol. I no falta massa temps perquè s’hi peguin per rascar algun tros d’algun metre quadrat de la mateixa platja.
L’exclusivitat pot ser un privilegi, una distinció positiva, però també un estigma, una cosa molesta si la gent que tens al costat es dedica a desfilar pel voltant. Llavors la solitud és relativa, i un se pot sentir observat, com l’animal d’un zoològic o una anomalia social, curiosa i digna de ser comentada. La frontera entre els dos sentiments és fina, dèbil i s’obre o tanca en funció de la personalitat de cada ésser únic.