Padres e hijos
Es posible que muchas veces no podamos cambiar los acontecimientos y las circunstancias que nos rodean, pero si está en nuestras manos la actitud en la que lo afrontemos. La voluntad, nuestros principios, nuestra sensibilidad, y sobre todo el respeto para con los demás, marcará nuestras bases de convivencia. Todo lo expuesto, referido básicamente a la educación de nuestros hijos, principales y singulares receptores de nuestra herencia, señalará seguramente el porvenir de las generaciones actuales y futuras.
El ambiente o educación recibida en la familia y en el colegio labrarán el carácter individual de nuestros auténticos tesoros, nuestros hijos y descendientes, y actuará como árbitro de su fortuna.
Evidentemente, cuando formamos una familia ya debemos establecer prioridades, organizarnos en base a ellas, planificando y estableciendo lo mejor y conveniente para que, en base a las circunstancias particulares de cada uno, nuestro gran proyecto y patrimonio real, padres e hijos, resulte de verdad un gran éxito.
No es aventurado pensar, que intentar pasar el mayor tiempo posible con ellos, apoyarles, acariciarles con nuestras palabras, regalarles nuestro ser y compañía por entero, será el mejor legado.
Me pregunto si, de alguna manera, no podemos adecuar nuestros horarios, nuestras muchas obligaciones y procurar, que también ellos participen de estos anhelos, consensuando, en la medida de lo posible, y principalmente con los órganos educativos, para poder compaginarlo implicándonos muchísimo más en su educación, no teniéndoles todo el día fuera de nuestro ambiente familiar, mañanas y tardes escolarizados, con múltiples actividades extraescolares extras creando estas interminables jornadas fuera de nuestro amado pecho. Sería viable aligerar de alguna manera este lastre, encajarlo, y permitir que todo fluya distinto, que el término medio sea una virtud, valorando por supuesto las opiniones y necesidades de todo el mundo, enarbolando la frase "audi partem alteram" (escucha a la otra parte) como ejercicio de empatía, comprensión, respeto y auténtica madurez, para poder alcanzar nuestros seguros objetivos comunes, entre padres, educadores, estamentos oficiales, educativos, y cómo no, los principales actores, nuestros hijos, que son convertirlos en personas constructivas, saludables, optimistas, pacíficas, agradables, voluntariosas, generosas, sensibles, con principios y felices.
Gaspar Aguiló Gomila
Ciutadella
La bodega,
com a excusa
Es va transformar una gran extensió de terreny per sembrar-hi la vinya.El projecte de bodega de Torralbenc Vell s'està fent servir d'excusa per muntar una campanya contra la protecció territorial de Menorca. La informació que s'està publicant amaga o dissimula aspectes molt importants del cas, que val la pena remarcar.
A Torralbenc es va iniciar la tardor de 2007 una gran activitat d'extracció i transformació de pedra, per picar les tanques i sembrar-hi vinya. Es comptava amb una llicència de l'Ajuntament d'Alaior però les actuacions van excedir, en molt, les que estaven autoritzades, i per això van acabar amb un expedient obert de disciplina urbanística.
La vinya està plantada (es veu des de la carretera de Cala en Porter), però el projecte de fer una bodega no es va arribar a tramitar mai, perquè hi va haver desavinences entre els socis promotors. Malgrat això, fa dies que es vénen publicant informacions que pretenen fer veure, de la manera que sigui, que les normes de gestió del territori ofeguen qualsevol iniciativa de reconversió al camp.
La portada del Diari Menorca de diumenge deia "El extenso espacio protegido traba los proyectos en el campo". I s'oblidava de citar les diferents bodegues que s'han construït els darrers anys a l'illa, com també les nombroses noves instal·lacions agràries (nous bouers, païsses, magatzems...) que s'han anat alçant a múltiples finques, en molts casos dins terrenys especialment protegits.S'oblidava també de citar la gran quantitat de llocs que estan fent una reconversió progressiva, canviant el tipus de ramat, diversificant la seva producció, buscant productes amb valor afegit. De fet, la pròpia vinya de Torralbenc està sembrada i operativa. I la bodega ni s'ha autoritzat ni s'ha denegat, simplement perquè no hi ha cap projecte presentat sobre el qual pronunciar-se.
Llavors, quin és el problema? A què ve aquesta insistència en carregar contra el pla territorial de Menorca? Potser els promotors es pensaven que no necessitarien llicència per fer els seus projectes? És que tenir un arquitecte famós significa haver d'autoritzar un projecte que ningú ha demanat? És que si un anuncia que invertirà uns quants milions d'euros ja ha de quedar exempt de cap condicionant?
No sembla que siguin qüestions específiques de Menorca. El sector agrari de la nostra illa necessita, efectivament, ajuda per anar adaptant el seu model als temps que corren. Però tota aquesta polèmica forçada al voltant d'una bodega que no té promotor, no sembla que hi ajudi gens.Clar que potser el vertader objectiu no té res a veure amb el sector agrari.
Gob de Menorca