Anit vaig tenir un somni…
Estava a Cales Fonts amb els amics de s'illa de l'Hospital. Parlàvem de com podríem trobar dades del que devia haver sigut el "Call", o sigui el barri dels jueus a Maó.
Poc a poc un barquet ple de gent s'anava acostant.Anaven molt contents i tots vestits de blanc corejaven una espècie de himne."Hala Madrid,Hala Madrid" cantaven a ple pulmó despertant al veïnat. No devien pensar en els gols de Messi i de Pedro a Chamartín.
Qui son aquesta gent?,vaig demanar a n'en Chema. "Bah! No els hi facis massa cas. Són el "veraneantes" que cada estiu ens envia a Menorca el Ministeri de Sanitat. Estan sempre contents perquè les vacances els hi surten a preu de "saldo" i opinen que Menorca és molt bonica"
-A quin hotel estan que venen en barco?
-Estan hospedats al Lazareto i fins i tot tenen una piscina preciosa I totes les comoditats.
-Però, si m'havien dit que els menorquins no el podem visitar el Lazareto
-De fet si en tens moltes ganes de recórrer aquest edifici impresionant a l'entrada del port podria parlar amb qualcú del Consorci de La Mola i Sant Felip.Necessites una certa influència perquè els funcionaris "veraneantes" no els hi fa cap gràcia que els indígenes ens passetgem pel seu territori però amb una mica de influencia esper que si vas tot sol…
Les dues dotzenes de "veraneantes" seguien cantant: Hala Madrid,Hala Madrid…i en aquell mateix moment em vaig despertar. Com que darrerament somnio bastant ara classifico els somnis en "bons, divertits, agradables" o be en "mal sons dolents". Ben be, no se ara on classificar aquest dels "veraneantes" madrilenys.
Pens que visitaré el Lazareto el dia que ho puguin fer tots els menorquins sense necessitat de recomanacions. "Hala Madrid" i esper que el Barca guanyi la lliga.
Paco Caules
Payun,Rayong (Tailandia)
-----------------------------------------
Voluntarios de Isla Hospital del Rey
Yo, vengo del Norte, tú del Sur, él del Oeste, y aquéllos del Este.
Cuatro lugares, cuatro puntos cardinales, distintos mares de distancia, los cuatro bien distantes.
Pero helos aquí, siempre presentes, nunca ausentes ¡Voluntarios!.
"Voluntarios ni para comer decía el "Furrielete", porque el que va acaba haciendo la olla brillar".
Haga frío o calor, siempre adelante, el caminante se hace sentir.
Que aquí, están presentes.
Cuando tú vienes, él se va, cuando tú te vas, él viene, se hace latente.
Que aquí están presentes.
Nunca se quejan, nunca doliente, su presencia se hace evidente, y su misión más que eficiente – Voluntarios (grita D. Luis) con una cerveza en la mano.
Y las distintas brigadas que componen la Isla Hospital del Rey contestan al unísono:Presente. Bajo la atenta mirada de los que allí están presentes.
"La actitud de un General querido, vale más que la mejor arenga política". (Napoleón Bonaparte).
Éste que poco va a ayudar últimamente.
José Antonio Orfila Mediavilla
Sant Lluís