CCOO: En "conflicto" con la verdad
Hace meses que la sección sindical de CCOO inició una serie de "constantes ataques" contra la regidora de gobernación, incluso a nivel personal, en una práctica recurrente del sindicato contra cualquiera que no se pliegue a sus pretensiones. Estos ataques deben ser la contribución de CCOO para favorecer "el clima necessari per arribar a acords y pactes".
Nadie ha insinuado, dicho o escrito que CCOO y el PP sean lo mismo, aparte, claro está, de la propia CCOO atribuyendo esa deducción a terceros. Lo que si sostenemos desde UPCM, es que tanto CCOO como el PP se oponen al proyecto de policía de proximidad de la Concejal de gobernación. Lo cual es muy distinto y muy cierto. También es verdad que los miembros de CCOO de la policía local se encontraban bien cómodos con el anterior "modelo" de policía, caracterizado por el despilfarro y el capricho. En esa época no protestaban cuando se daban instrucciones de servicio que suponían cambios tan profundos en el organigrama como la 9/07 de 20-07-2007, que afectó a 10 personas, o cuando se alteraban mínimos de servicio. CCOO sabrá por qué tuvo una actitud tan complaciente frente a unas medidas y tanto rechazo ante otras similares.
No es ningún secreto que un representante del CSIF en el Ayuntamiento de Ciutadella es miembro de la Junta Directiva de UPCM. Un hecho tan público y notorio como que su nombre consta en el organigrama del partido al que todo el mundo puede acceder a través de nuestra web. Todo esto en su legítimo ejercicio del "derecho a la libertad sindical", tan vigente para los miembros de CCOO como para los de otros sindicatos y del derecho, no menos inalienable, de afiliación y participación en partidos políticos. ¿Pero de que se extraña CCOO, acaso no fue su primer secretario general, miembro del comité central, diputado y no sé cuantas cosas más de un partido político? ¿O es que CCOO cree que el Sr. Martínez tiene menos derecho a pertenecer a UPCM del que tenía el Sr. Camacho a pertenecer al partido comunista?
El Sr. Martínez ejercitó su derecho de afiliarse a UPCM el 21-09-2009, cuando hacía más de un año que yo no llevaba el área de personal y entró a formar parte de la Directiva en Diciembre pasado, cubriendo el puesto de una compañera que se trasladó a trabajar a Inglaterra.
CCOO, que tan celosamente vigila las "afinidades" de los funcionarios que no pertenecen a su sindicato, no ha dicho ni media sobre una "afinidad" tan clara, como la de un inspector qué fue nombrado poco después de haber sido candidato por uno de los partidos que formaron la "coalición" de gobierno PP-PMQ. Conclusión: A CCOO no le disgusta la "afinidad" con el PP-PMQ, pero sí le disgusta la "afinidad" con UPCM.
Y es que CCOO es muy selectiva en materia de "afinidades", sobre todo teniendo en cuenta que una fue previa al nombramiento, mientras la otra fue 20 meses posterior al mismo, cuando UPCM ya no gobernaba.
Yo fui "regidor delegat de personal diferent al servei de policía local" y quien me propuso que fuese el Sr. Martinez quien desempeñase las funciones de inspección de la vía pública cuando le manifesté que quería realizar un cambio, fue la que por aquel entonces era regidora delegada del personal de policía, probablemente con la intención de alejar del Cuerpo al oficial, pues se sabía que mantenían discrepancias. Y creo que la decisión fue todo un acierto, a la vista de la profesionalidad demostrada por el Inspector para hacer cumplir las ordenanzas.
Es completamente falso que procediese "a pujar el sou uns 9.410,78 € any" al oficial Martinez. Afortunadamente existe suficiente documentación oficial que desmiente objetivamente la falacia de CCOO, entre otra, los certificados de ingresos y retenciones del trabajador aludido de los años 2007 y 2008, que demuestran que la diferencia de ingresos con la subida anual incluida fue de 2.364,36 €. Otra cosa es que se le asignase una productividad para que no percibiese una remuneración más baja que cuando ejercía de policía, tal y como se ha hecho en todos los demás casos análogos, sin que CCOO rechistara. Además el Sr. Martinez a diferencia de algún otro no ha presentado jamás al cobro una sola hora extra, cuando en numerosas ocasiones ha tenido que desempeñar sus funciones por las tardes o de noche.
Es falso que el nuevo Inspector, sustituyese a un "agent que per la seva edat desenvolupava aquesta labor". Porque el agente sustituido no estaba en condiciones de solicitar el pase a segunda actividad por razón de su edad cuando fue nombrado en 2003.
Ahora CCOO simula un repentino interés por la "transparencia", tras permanecer muda ante la "designación" como inspector de un policía tras otro, o su "asignación" al servicio de prensa. Se les ve el plumero, porque su inquina hacia el Sr. Martinez salta a la vista.
Después de la escisión sucedida en la policía local, la única "autocrítica" de CCOO consiste en atacar falazmente a disidentes.
Sobre el Esmeralda, he recibido siempre a todas y cada una de las personas que me lo han pedido. Al poco de registrar de entrada su escrito recibí una llamada de una señorita que dijo ser la secretaria del Sr. Carreras, que me propuso una entrevista para un día en que me era imposible asistir, acordamos que ya quedaríamos y nunca más se supo.
En la página 15 del informe de Diciembre de 2009 se lee que la policía de Ciutadella es una de las que tiene mejores condiciones laborales de Baleares y que paradójicamente el clima interno es mejorable.
En cuanto a la especulación de que no creen que esté muy "preocupado" por los problemas de los trabajadores, lo que parece es que CCOO no está nada "preocupada" por los problemas de los contribuyentes. Porque en el Ayuntamiento o se ahorran gastos o habrá que aumentar ingresos con lo que ello representaría para toda la ciudadanía, algo inaceptable en los momentos que se atraviesan. El contrato de limpieza de edificios ha expirado y se va a sacar a concurso por menos dinero del que costaba antes. El último paso conocido de CCOO al respecto, ha sido amenazar con un nuevo "conflicto" con el Ayuntamiento, olvidando que los "conflictos" deben dirimirlos en todo caso con las empresas contratantes de los trabajadores, no con los clientes de dichas empresas como el Ayuntamiento. CCOO no puede, ni debe negociar o "presionar" a los clientes que reciben servicios de las empresas que tienen empleados a afiliados suyos, porque en ese caso no estaríamos ante el ejercicio de un derecho, sino ante una coacción pura y dura. Por muy acreditada que tengan la afición a "presionar" y tergiversar hasta el punto de entrar en conflicto permanente con la verdad.
Joan Triay
portavoz de UPCM
Ciutadella
---------------------------------
Sobre el trasllat de Sa Graduada
Ja fa un temps que l'opinió pública rep la campanya de "Maó centre viu", referent al trasllat del Col·legi Públic Sa Graduada. Aquesta està promoguda per la seva Associació de Mares i Pares d'Alumnes. Es important donar a conèixer l'actitud adoptada per la junta que va acceptar la proposició del nou edifici.
Em permetrà que em remunti un poc enrere en el temps.
Es l'any 1994 quan el meu fill inicià la seva educació a Sa Graduada i es també quan jo prenc contacte amb la junta de l'Asociación de Padres de Alumnos. Vaig tenir la sort de dur el meu fill a un centre aprop de casa meva, però aquesta no va ser la condició primera per triar el centre, per jo, la llengua en aquell moment era molt més important i a Sa Graduada ja feia dos anys que existia Línia en català. Si en aquells moments s'hagués iniciat la Línia en llengua catalana a Mare de Déu del Carme o a Antoni Joan, que eren les opcions que es barrejaven, potser no hagués anat a Sa Graduada.
La junta de l'APA que vaig trobar, era una junta forta, renovada (quasi tots pares que van entrar amb la lluita de la Línia en català). Tenien les idees molt clares sobre les necessitats d'aquella escola, la més vella de Maó. No hi havia sortides d'emergència, ni menjador, no hi havia gimnàs, ni una sala prou gran per acollir tots els alumnes, les aules eren molt petites, els banys cada dos per tres tenien averies, patíem goteres, … en realitat, feia estona que no s'hi havien invertit diners amb aquella escola pública.
Però ... ¿Per quin motiu s'havia d'invertir amb una escola que es veia en feines per omplir matrícula?
Des de feia uns anys l'escola no aconseguia tancar cap grup. L'aula de p5 català tenia 9 fillets, la del p5 castellà 13; el mateix passava amb els grups de p4.
La direcció del centre i la Junta van començar a moure's i van aconseguir que al primer pis es tiressin uns tàbics per engrandir les aules. Aquests tàbics eren resultat de la massificació del anys 70.
Any rere any a l'inici de curs, havíem d'anar a l'estament competent a insistir sobre assumptes que quedaren pendents, la sortida d'emergència, el gimnàs, el clavegueram, els jocs al pati de davant, l'ombra al pati de darrera, etc. Cada principi de curs entrevistes amb els responsables. Primer era amb el Director General d'Educació del Ministeri, figura que desapareix amb la assumpció de competències del Govern Balear, després amb el Delegat d'Educació a Menorca.
Ara per ara ¿que hi ha resolt?
-Referent a la sortida d'emergència, després de tants d'anys, al 2010 seguim igual, tenim 5 sortides del edifici al pati (1 d'elles per adaptació als minusvàlids) però una sola sortida del centre al carrer, consistent en una barrera de ferro de 2 portes que s'obra cap a dins, catalogada conjuntament amb l'edifici protegit. Per pal·liar i per normativa el centre té un protocol en cas d'incendi, que es realitza per sorpresa un parell de vegades a l'any on les mestres i els alumnes memoritzen les pautes que han d'adoptar en el cas necessari de sortir ràpidament.
-El tema dels banys va dur cua, cap dels dos estaments (Ajuntament i Govern Balear) volien la competència de pagar, però finalment arribaren a un acord i s'inicia una remodelació de la planta baixa. El curs 2000 comença amb obres que duren fins Nadal.
-Els jocs del pati es solucionen amb uns pares manyosos i voluntariosos, més endavant l'AMPA, amb un poc més de diners compra una caseta de llenya i rajoles de seguretat (quan encara era un producte quasi desconegut).
-El pati de darrera (conegut com el pati dels grossos) encara no li hem trobat solució per fer-lo més acollidor. No té res verd, ni terra per sembrar i no té ni una mica d'ombra. L'agudesa i l'enginy de la direcció va fer baratar l' imatge de la paret de darrera amb dissenys de l'Escola d'Art que van plasmar els fillets. Una "solució" econòmica i ràpida.
-Per a el gimnàs, a hores d'ara tampoc no ha estat possible trobar la solució.
Totes les juntes han cercat solucions, be que n'hi van haver de variades, però cap possible :
*tancar la porxada, solució no massa efectiva, per les columnes que hi ha al mig i perquè si plou a l'hora del pati, ¿On van els fillets?
*Als anys 70 es feia gimnàstica al passadís de la segona planta, però avui, la renou que farien afectaria al treball de les aules que estan a la vora.
*Una altra solució meravellosa però molt inviable, era comprar el pati de l' edifici del costat. El bloc de pisos (coneguts com els dels pavellons militars), està en venda.
Solucionaríem moltes coses: sortida d'emergència, pati per córrer, arbres i gimnàs. Però el pati no es ven per separat dels pisos i les entitats competents no tenen pressuposts ni actitud de compra (Punt i final).
Tot aquest "rotllo", Sr. Director, ve al cas perquè al 2004, amb matrícula recuperada i en vies de no donar abast. Després, de un "ja no podem més", es va aconseguir que vinguessin de Mallorca 2 tècnics del Govern Balear, amb el compromís de cercar una solució a tots els problemes del centre. I una vegada fets els seus càlculs ens van fer una proposta. Aquesta ens va deixar embadalits, ens ofereixen la possibilitat d'un centre nou. I el que es més al·lucinant és que el Govern Balear del PP i l' Ajuntament de Maó del PSOE-EM estan d'acord !!!!
¿És possible no agafar aquest caramel després de tants d'anys de lluita?
Vaig convocar junta i acompanyada per l'equip directiu varem exposar el tema.
¿Què hi guanya'm?
El Govern Balear s'ofereix a realitzar un projecte on les mestres seran escoltades en benefici d'una bona planificació en les necessitats pràctiques, les aules d'infantil amb banys, cap barrera arquitectònica, gimnàs-sala polivalent, sortides d'emergència segons reglament, pati amb arbres, ombra, menjador amb espai suficient, instal·lacions amb energies renovables, etc.
¿Què hi perdem?
- Un edifici emblemàtic que durant més de 75 anys ha acollit infinitat de maonesos a les seves aules.
- El lloc d'ubicació, cèntric i tranquil.
El lloc on s'ha de situar sa nova Graduada es lo que ens agradava menys, no perquè sigui enfora, sinó perquè estarà damunt Sa Ronda. Però passant revista a la resta de les escoles, totes estan situades a zones de gran trànsit i ben comunicades.
- L'hegemonia de una escola petita. Ara som uns 300 alumnes i passarem a ser de 500 a 600.
Fetes les valoracions la Junta, en aquell moment, ho va tenir molt clar, igual que la direcció del centre. Acceptem.
L'únic que ens va angoixar era el temps que teníem que esperar per poder gaudir del nou centre. Malauradament la meva filla ja no aniria a l'escola nova.
Ara la Junta actual té altres prioritats totalment respectables. La meva intenció no es crear polèmica, primer perquè ara no partícip a la junta de mares i pares i els que sí hi treballen son els qui han de traçar directrius; i segon perquè les juntes no son un estament fixa on sempre es tenen les mateixes prioritats o idees, això va amb el tarannà de cada grup.
Però la meva opinió després d'aquest temps no ha baratat, les deficiències d'un centre amb les característiques de Sa Graduada no tenen solucions com les que un edifici nou pot oferir.
A més pens que es bastant difícil que el Govern Balear (sigui del partit que sigui) doni doblers suficients per posar al dia un edifici vell i protegit (es BIC). Les inversions seran petites com petita es l'escola, tot seran adobs i s'estarà eternament en obres.
Hem de tenir els peus a terra i no oblidar que l'espai de l'edifici és limitat i els pressupostos (…) no direm res!.
Paqui Pons Vidal
expresidenta de l'AMPA de
Sa Graduada de Maó