Per una ciutat integradora
Malgrat la meva llarga experiència al món sindical, no som molt d'escriure cartes als diaris, però aquesta vegada no m'he pogut callar. Hi ha quelcom que veig cada dia des de la finestra de la seu d'UGT que m'obliga a denunciar-ho pel bé de les desenes de turistes, persones majors i dones amb cotxets que s'hi veuen afectats.
Ciutadella té un port i una ciutat envejada, però pateix defectes en la seva infraestructura que no sempre són possibles d'amagar. Una d'aquestes és la multiplicació de barreres arquitectòniques que es troben els ciutadans en voler passar per determinats indrets del casc urbà.
El que em té més preocupat ara mateix és la baixada al port des de la costa de Capllonch, una polida escala d'accés que no té en compte però als ciutadans que pateixen majors dificultats de mobilitat. Les primeres escales són tan pronunciades que obliguen als majors i dones amb cotxet a fer autèntiques acrobàcies per a poder superar tan inoportuns obstacles.
Voldria aprofitar aquesta denúncia pública per a incitar a la reflexió dels nostres governants per tal que siguin conscients de la necessitat d'eliminar les barreres arquitectòniques que tanta mala imatge transmeten d'una ciutat oberta a la que, a més, pertoca ser integradora.
Pere Torres i Florit
Ciutadella
-----------------------------------
Sínia des Cuc de Maó
Molta gent sap que hi ha un gran i valuós parking situat a sa Sínia des Cuc, entre Camí des Castell, sant Fernando, sant Manuel i el carrer de la Reina.
Tot molt bé, hi caben molts cotxos, hi aparcam veïns, comerciants, visitants i és molt emprat, i per aquest motiu, trob que es vergonyós l'estat en què es troba.
Parets rompudes, parets a mig caure, edificacions perilloses on molts al.lotets s'hi fiquen a jugar, arbres mal cuidats, herbes de metre i mig, barreres inútils que es tanquen qualque vespre i més d'un dia no hi pensen en obrir.....i a més, el típic visitant que ve a sopar, es troba el parking tancat quan vol tornar a casa i no te ni idea per on entrar, és cert, ho he vist moltes vegades.
Potser el consistori no s'ha donat compte, i que aquesta li serveixi d'avís, o no sap què o com arranjar-ho, o no li dóna la gana....
Solucions:
-que el responsable de la brigada s'apunti a l'agenda que cada 15 dies passi el jardiner
-reparar desperfectes i valles abans que ningú es faci mal.
-ja que els capvespres no treballeu, deixau a disposició dels ciutadans les vostres eines, potser qualcú s'anima, desinteressadament a fer un poc de neteja....jo el primer.
-per què no feis un "pipican" a n'el trosset de devora el caminet entre Camí des Castell i sant Fernando?, potser no hi hauria tantes merdes per tot.
-i per què no llevau les barreres del pas del Camí del Castell?. Quina utilitat tenen? Per què no pixin?, si ho fan igualment a qualsevol hora. Per què no cridin els vespres?, si la gent crida igual... Deixau el pas sense rincons, amb parets rectes, així no hi pixaran, els visitants no aniran perduts, i el pobre policia de torn podrà fer altre cosa de més profit que posar cadenat, i de què serveix tancar si més avall hi ha un altre pas i està obert.
- i el pas del carrer Sant Fernando, feu-li net la cara, que és molt tètric, fa pena i fa por passar-hi quan es fosc.
Segur que m'he expressat amb nom de molta gent i no vull ofendre a ningú, però és una realitat, està clar que tothom ha de col.laborar perquè la ciutat sigui "hermosa i galante", però els de dalt han de donar exemple.
Salut per a tothom.
Oscar LLopis
Maó
-----------------------------------
No tengo expediente
No me consta tener, ni haber tenido nunca, expediente de disciplina urbanística alguno abierto a mi nombre, ni siquiera a nombre de persona jurídica de la que sea administrador. Por tanto, difícilmente puedo tener pendiente de pago sanción urbanística alguna, tal como asegura un medio de comunicación.
De ser cierto lo publicado, presentaré la dimisión de todos mis cargos. De ser falso, no hace falta que el redactor dimita del suyo. Por mi parte puede seguir hasta la jubilación (es más, debo reconocer que le tengo cierto aprecio y toda la consideración). Aunque asegurar que como ciudadano pude congelar un expediente (solicitado por mi) durante años, roza lo esperpéntico.
Atentamente
José Carretero Niembro
Ciutadella
Carta a Miquel Gelabert
Leo con enorme satisfacción que el pasado 28 de Mayo el Colegio Oficial de Médicos de Baleares, te concedió la Medalla al Mérito Colegial. Con tu innata modestia manifiestas que no eres merecedor de tal distinción.
Yo desde mi óptica de compañero tuyo que fui en los 80 y de la relación posterior que hemos mantenido, ya desde mi afincamiento en Barcelona con visitas profesionales periódicas a Mahón, puedo decir que bajo mi punto de vista es un premio de lo más merecido.
Fui testigo en los veranos de 1980 y 1982 de tu entrega profesional y humana, conjuntamente con el Dr. Gómez Solsona ( Don Antonio para los pacientes), a todos los habitantes de Alayor. Junto con vosotros aprendí la brega diaria y la dedicación de 24 h a los enfermos, tan distinto del sistema de guardias que yo conocía en un gran hospital, como era el Hospital Clínico de Barcelona.
Siempre recordaré los consejos que me dabais, tanto en vuestras casas, la tuya propia en la calle Cervantes, o en la del Dr Gomez, como en nuestra pensión de la entrañable Maria Ximenes, o en cualquiera de las dos reboticas.
Sin duda eran otros tiempos y todos nos hemos adaptado a los cambios que se han producido en la sociedad y por ende en la medicina, pero debo reconocer que al recordar aquellos tiempos se produce un sentimiento de nostalgia.
No puedo añadir mucho a lo ya manifestado por Antoni Gómez en otra carta en esta misma sección, pero no quería dejar de expresar públicamente el agradecimiento y la satisfacción por los momentos compartidos, así como darte mi más efusiva enhorabuena, por tan merecida distinción
Dudo que cuando pasen esos tres años que restan para tu jubilación, seas capaz de desprenderte totalmente de tus pacientes y convecinos de Alayor.
Un fuerte abrazo y mi más efusiva enhorabuena.
César Alías Tudurí
médico
Barcelona