Millorar sa
Convidada
Fa pocs minuts del darrer toc de fabiol. Sense ànim de crear polèmica, estaria bé que per a properes festes de Sant Joan, el caixer senyor de torn pronunciés millor el nom de Ciutadella i les paraules que dirigeix a l'Ajuntament. Prou respecte tenim sa gent de Ciutadella pels caixers senyors, que crec que no és molt demanar que s'ho aprenguin una mica millor. Encara que sigui gent que parla habitualment en castellà, tenen tot un any per anar entrenant, no només amb el cavall, sinó també amb l'idioma.
Bon estiu a tothom.
Toni Mascaró Rotger
Ciutadella
El alquiler de
nuestros hijos
Como en la mayoría de los casos, un Sr. o Sra. Juez, nos "impone" (porque no nos preguntan si queremos) ver poco a nuestros hijos/hijas, y además nos dicen cuánto nos "cuesta nuestro hijo", pero sólo a nosotros. Parece ser que sólo nosotros estamos "obligados" a pagar una manutención para nuestros hijos. ¿Acaso las madres no han de pagar una manutención?, ¿realmente podemos pagar siempre lo que nos "impone" el juez?, ¿por qué no podemos saber cuánto gasta nuestro hijo?.
¿Cuánto nos cuesta poder ver a nuestros hijos? Parece ser que para poder ver a nuestros hijos, hay que pagar una "tasa" que si no la cumples, se te rescinde el carné de padre, ya que te prohíben las visitas. Los besos, los abrazos debemos comprarlos por anticipado, pagar a principio de mes, si no, olvídate de ver a tus hijos.
La situación de crisis que estamos viviendo en todos los mercados, ha obligado a muchos padres a hacer grandes sacrificios, cosa que no todo el mundo entiende, especialmente algunas madres. Parece que lo único que les importa es el dinero, con el que cubren los gastos que genera un hijo, y probablemente algún gasto personal más. Y si no es así nos gustaría ver las cuentas de los gastos de nuestros hijos, ya que si "pagamos" por una "mercancía" al menos deberíamos conocer bien el producto. Es muy duro tener que escribir estas palabras, pero más duro es tener que sufrirlas. Así es como nos sentimos, que pagamos un alquiler para poder estar con nuestros hijos, si no pagas no los puedes ver. ¿Acaso el amor de un hijo a su padre se tiene que valorar? ¿Quiénes son esas madres que ponen precio al sentimiento de sus hijos? Incomprensiblemente esto es una realidad, muy dura, pero real como la vida misma que sufren nuestros hijos.
No podemos permitir que esto siga ocurriendo, ni la privación de las visitas por falta de pago, ni los abusos en las manutenciones y no tener las cuentas claras.
Associació D'Homes Separats
de Menorca
L'estètica
d'una festa
Acabades les festes és el moment de repassar les fotos que un ha anat fent i adonar-se de quan bella i variada és la nostra festa de Sant Joan.
Però aquests últims anys he vingut observant com alguns espais es venien deteriorant per la intervenció d'elements que gens tenen a veure amb la festa, o fins i tot que la modifiquen sense massa sentit: Aquest any hem vist com la fira envaïa part de la plaça d'es Born modificant fins i tot el recorregut de la Qualcada. (Algunes fotos m'han quedat amb un primer plànol del caixer fadrí, i un segon pla ple de gent amb el cap avall i els peus amunt cridant com bojos)
Tot i que està bé que es retransmetin les festes de Sant Joan per TV, la productora hauria de procurar no envair els espais de les festes, com ara davant l'ajuntament o al pont de Dalt es Penyals, envaïts per un enorme camió blau que servia d'unitat mòbil a la productora de televisió, bastides davant de correus o darrere dels músics per a càmeres de televisió, o fins i tot com un cablejat vermell destrossava l'estètica d'una foto de portada del Menorca durant els jocs d'es Pla. (Aviat veurem a un extra amb una cartell que digui: "Saltin", "Aplaudiments", "diguin: Holeee," etc.). El bon reporter mai pot esser el protagonista del reportatge.
Seguim assistint any rere any a uns Jocs d'es Pla on la gent es col·loca davant dels cavalls sense deixar-los un passadís per on passar, posant en perill la seva vida i la dels altres, i per descomptat, llevant tota vistositat i plasticitat a un moment emocionant, una carrera neta i que ens ompli d'orgull a qui estimem les festes.
Seguim escoltant per les nits els potents altaveus instal·lats a les terrasses exteriors d'alguns bars, sobretot d'es Plá, que durant 3 nits seguides i fins a les 7 o les 8 del matí següent no deixen de vomitar música estrident i de molt mal gust, a una potència impressionant i que no deixen descansar a cap veí de la zona (i que som molts), i que ens agrada gaudir de la bona estètica festiva, també pels matins, bé descansats, i no amb el cap a punt de rebentar per una música que gens té a veure amb la festa de Sant Joan. (La Policia ens diu que no hi pot fer res per evitar-ho i que ens hem de aguantar)
No vull que aquest escrit sigui només una crítica destructiva, més aviat vull felicitar a la junta de caixers i a l'Ajuntament, també a la Policia, per la bona organització i esdevenir de tots els actes: Enhorabona. Però si m'agradaria alertar a qui tingui competència per a això, que les formes també tenen importància, que existeix una estètica, amb la seva iconografia i els seus sons de festa que s'han de respectar, i que la gent de Ciutadella l'ha dut fins a la seva màxima expressió, basta veure com vam preparar les cases del nucli antic, el menjar, els adorns de Sant Joan, el Foc i Fum, el blanquejat de les parets, les banderes, etc.,
Tot això forma part d'una estètica especial que en forma de Aura màgica envolta les festes de Sant Joan.
Per tant, crec que ha arribat l'hora de prendre mesures per garantir la bona estètica de les nostres festes, la qual s'ha mantingut durant més de 700 anys i que amb petites actualitzacions ha sabut adaptar-se al pas del temps (ampliació de recorreguts, il·luminació d'es Pla, etc.), en cas contrari correm el risc que vagi desapareixent l'autèntic Sant Joan per convertir-se en un espectacle televisiu, en una fira de "Cavallitos" o una disbauxa d'alcohol i drogues sense control.
Fins l'any que ve, si Déu vol.
Tolo Frau
Ciutadella