Coordinació entre línies de bus
Som un usuari habitual els divendres i dilluns dels autobusos de l'Aeroport a Maó i de Maó a Ciutadella. M'he trobat en moltes ocasions que a causa dels horaris tan ajustats d'arribada de l'aeroport i sortida cap a Ciutadella o a l'inrevés, que he de quedar-me una hora esperant el següent bus. Alguna vegada arribes amb un dels enllaços de l'Aeroport a Maó i veus com el de Maó a Ciutadella ja marxa. O els dilluns al matí que el primer autobús de Ciutadella a Maó, 06.40, arriba a Maó passat de les 07.45 i perds el bus que va cap a l'Aeroport.
Sembla ser que com que les companyies que presten el servei són diferents, no es coordinen perquè el servei d'enllaços sigui eficaç. A vegades es tracta de retardar la sortida 1 o 2 minuts, i no ho fan.Penso que no costaria gaire esforços coordinar-ho millor. No sé si és qüestió del Consell Insular o de qui, però molts estarien agraïts que el servei funcionés millor.Una possible solució podria passar perquè a l'igual que els autobusos que van de Maó a l'Aeroport tenen una parada al Poliesportiu de Maó, que també fessin aquesta parada els busos de línia Maó-Ciutadella. Segur que es guanyen cinc minuts i només creuant el carrer on hi ha el Poliesportiu es podria fer l'enllaç.
Cordialment,
Toni Mascaró Rotger
Ciutadella
Agraïment a una
persona desconeguda
El passat divendres dia 2 de juliol, quan vaig arribar a l'aeroport de Menorca, em van anunciar que el meu vol, que anava a Palma de Mallorca, havia estat cancel·lat per avaria. En aquell moment el meu pare ja volava amb l'avioneta de l'hospital cap a Son Dureta i la meva mare, el meu germà i jo necessitàvem agafar el primer avió possible en aquells moments tan complicats, ja que la persona malalta ens necessitava allà.
Seguidament vam demanar informació de quin era el pròxim vol que podíem agafar i ens van explicar que abans de totes les persones d'aquell vol cancel·lat que teníem bitllet, tenien prioritat les persones que tenien targeta VIP o altres targetes de la companyia.La nostra sort va ser trobar amb unes persones que tenien targeta que ens van dir que nosaltres havíem de tenir prioritat pels moments que passàvem i van tenir la voluntat de quedar-se a terra a esperar el següent avió amb llocs lliures i donar-nos dos llocs a nosaltres. Jo em vaig quedar a terra i seguidament van anunciar que encara sobraven cinc llocs dins l'avió.
El senyor Torres i en Xiscu de Bonnin Sansó, el senyor Pons de la Distribuidora de Menorca, que van ser els que ens van donar els seus llocs, una senyora que tenia visita mèdica i jo, vam ser els que vam entrar dins l'avió, però desgraciadament només hi va haver dos llocs lliures i la senyora que anava a Son Dureta a la visita mèdica es va alçar d'allà on estava asseguda i em va donar el seu lloc, perquè va trobar que la meva situació era més important. Amb aquesta carta vull agrair a aquesta senyora, que pels nervis del moment se'm va oblidar demanar-li el seu nom, i vull manifestar que en aquests moments difícils que ens dóna la vida, és d'agrair la solidaritat d'aquestes persones.
Juana Palliser Uris
Maó
A la profesora Pilar Manguán, "Srta. Lutxi"
El pasado día 13, leía en el periódico, el acto de reconocimiento que se les hizo a tres profesores del I.E.S. Mª Àngels Cardona, con motivo de su jubilación en la docencia.¡Qué agradable sensación sentí, cuando después de más de treinta años sin haberla vuelto a ver, miré la fotografía publicada de la Srta. Lutxi y sus dos compañeros! ¡Qué bien se la veía! Parece que los años han hecho "un pacto" con su persona... Estaba tan guapa como la sigo recordando... Cuando vino a Alaior, a darnos clases al colegio de "Ca ses Monges", a principios de los setenta. Las de mi curso éramos niñas de entre diez y doce años... y ella, con sus veintitrés o tal vez veinticinco... Era de Ciudadela, se llamaba Pilar (como yo), pero todos la llamaban "Lutxi".Era una joven maestra, hermosa por fuera, y también por dentro, como demostraría durante el tiempo que estuvo en nuestro colegio.Desde entonces, nunca más la he vuelto a ver... y me hubiera gustado encontrármela cualquier día en algún sitio y poder volver a saludarla nuevamente y expresarle mi gratitud.
Algunas veces me he preguntado qué habrá sido de ella...
Hace tiempo, una compañera me dijo que la había visto por Ciudadela, y sabía que ejercía de maestra allí. Y que se conservaba "muy bien" (¡mujeres!, ¡siempre mirando el aspecto físico!).
Aunque ella no se acordará de mí, sirvan estas líneas para mandarle mi agradecimiento y enhorabuena por tantos años de enseñanza bien hecha.
Un abrazo de una antigua alumna, ya prácticamente "cincuentañera" (que suena mejor).
Pili Vinent Mascaró
Alaior