Síguenos F Y T I T R

Cartas de los lectores

Sa Graduada: A la senyora Cristina Rita
1) L'edifici actual del CP Sa Graduada té prou espai per complir el R.Decret nº 1004/2009 de mínims dels centres educatius d' una línia.

2) Si la construcció del centre educatiu del camí d'en Guixó fos una realitat, Sa Graduada podria recuperar la sala de música, la sala de biblioteca i altres espais funcionals.

3) L'annex construït (que no està catalogat) ja va ser pensat per suportar un altre pis on podria ubicar-se la sala multifuncional sense perdre espai de pati.

4) Els problemes d'accessibilitat necessiten d'un ascensor a una de les dues escales, i els d'emergència passen per executar l'encara vigent Pla General d'Ordenació Urbana de Maó ja que el caminet que travessa de s'Esplanada al carrer Duc de Crillón per darrera de s'escola té ús educatiu i per tant pot ser utilitzat com a sortida d'emergència, prèvia expropiació, si cal.

5) Respecte a la representativitat dels pares que van votar, li recordarem que el 81 per 100 dels votants ho van fer en contra del trasllat. En democràcia compten els vots de la gent que vota, com molt bé vostè hauria de saber,

6) Les enquestes de mobilitat de la nostra escola indiquen que el 75 % dels fillets van a peu a la nostra escola.
Siguem rigorosos, la realitat educativa d'infantil i primària de la nostra ciutat no passa per tancar un centre (1 línia) i crear-ne un altre (2 línies). Passa per mantenir l'antic, reformar-lo i construir el nou. És a dir, invertir de veritat en educació.

Sra. Rita, pot explicar quans barracons s'aconseguiran eliminar a la nostra ciutat amb el trasllat de Sa Graduada?

Comissió Centre Viu de l'ampa
DE SA GRADUADA


La riquesa
d'un país
Davant el galopant empobriment d'Espanya, es normal el pensar, com se generen les riqueses d'un país.

En un temps (i també ara) lo que ens fa viure és el menjar, per tant l'agricultura i la ramaderia hauria de ser la font de la riquesa. Més tard, se van expoliar les riqueses d'altres països fent la Nació poderosa. Darrerament hem viscut de la industria.

Jo em demano: Si son els empresaris els que d'una manera o altre, encara que no siguin prou correctes les seves maneres de fer, ens proporcionen el poder menjar cada dia i pot ser el tenir algun que altre caprici, perquè se els ha de tractar moltes vegades com si siguin delinqüents? Han d'entregar el quaranta per cent dels seus beneficis a l'Estat. Els inspectors de tota mena els visiten quasi a diari i a la més petita, els ben multen, han de pagar els impostos corresponents a les seves administracions i molts altres entrebancs que han de sortejar del que no n'estic prou assabentada.

No és estrany que els emprenedors s'ho pensin dues vegades abans d'arriscar el seu patrimoni, si en tenen, o endeutar-se, si els bancs volen. Si finalment es decideixen a muntar un negoci, se troben amb altres dificultats amb les que no contaven: autoritzacions, ordres, documents que acrediten la seva capacitació, si el lloc és l'adequat i moltes altres condicions que tan sols saben els que ho intenten. Arriben a tenir tanta paperassa que passa molt temps fins que poden obtenir la llicència.

I mentre tant que fan el Govern i les Administracions? Escampen l'esforç dels empresaris i el dels obrers a mans plenes, com si els seus recursos no s'hagin d'esgotar mai, i si de cada vegada hi ha menys indústries i menys gent que tengui la sort de fer feina i per tant de enriquir l'Estat, les seves arques que ja estan buides s'hauran d'endeutar de cada vegada més.

No seria més raonable ajudar a les industries, als empresaris, perquè puguin donar feina a més gent pagant-lis un jornal digne? Pot ser no seria aquesta la manera més idònia per crear riquesa? El poble se desencanta de la política, ens dóna la impressió que tan sols els interessa la seva cadira sense pensar més enllà i si podran mantenir el seu status, els qui ells no han impedit que facin feina.

Margarita Bosch Mesquida
Ciutadella


Aclaracions
Com entrenador del Penya Orient Cadet i en relació als fets ocorreguts el passat diumenge dia 21 de novembre al camp municipal de Los Pinos d'Alaior, vull deixar constància de què en cap moment vaig agredir a cap jugador tal i com se m'acusa en alguns mitjans de comunicació i a nivell particular vull expressar el meu total desacord amb tot tipus de violència dins i fora del camp de futbol.

Com a monitor d'edats en formació tenc clar que el primer i més important és l'educació dels jugadors i abans de qualsevol aspecte tècnic i tàctic hi ha la seva formació com a persones, per això, la inusual situació d'aquests tipus de fets van provocar que tant jo com totes les persones allà presents estéssim un poc nerviosos ja que no són situacions agradables per a ningú i no volíem que els fets passessin a majors.

Lament profundament que aquesta informació errònia hagi provocat a mi i a la meva família una situació gens agradable de viure i que no desitjo a ningú.

miquel Ametller Gomila
Ciutadella


No hubo agresión
del entrenador
En relación a los hechos acontecidos el domingo día 21 de este mes en el partido de fútbol de cadetes Alaior, Peña Ciutadella Esportiva y como delegado de campo del Alaior tengo que decir que en ningún momento vi que el entrenador del Peña Ciutadella agrediera al jugador del Alaior.

Pedro Luis Pérez
delegado de campo del Alaior
Alaior

Lo más visto