Síguenos F Y T I T R

Cartas de los Lectores

La pèrdua del
bon escriure

Senyors, fa catorze anys que visc a Barcelona, vaig estudiar a l'IES Joan Ramis i Ramis amb la sort de gaudir de professors d'altíssim nivell, els quals no apreciaven només què sabies, sinó com ho escrivies. Entre ells, Diego Dubón o Fina Salord -per citar exemples-, que ja es posaven les mans al cap si en un sol full, ja fóra una redacció o un examen s'ajuntaven tres errades ortogràfiques.

Avui dia seguesc llegint el diari des de Barcelona i m'inquieta molt l'excés d'errades ortogràfiques. Tenint en compte que és un dels mitjans més llegits a l'Illa, per no dir quasi l'únic que parli dels afers illencs d'una o altra manera, trob que no es pot permetre una qualitat dubtosa a aquest nivell. Sabem que fa anys que el nivell escrit a nivell general ha baixat molt tant a les escoles com a les universitats, però no em sembla bé que els pocs referents que tenim segueixin el mateix camí.
Ben cordialment,

Sara Guasteví Olives
Barcelona


Sibèria pels
siberians

El passat 3 de desembre, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, va aparèixer a la pàgina Web de menorcadiario.net (també va sortir al Menorca però desconec si es va publicar en altres mitjans) un comunicat institucional de la Fundació per Persones amb Discapacitat de Menorca. El comunicat, anònim doncs ningú sembla signar-lo, està carregat d'un triomfalisme que, per excessiu, em veig obligat a comentar des de l'altre punt de vista, el d'una família usuària dels serveis de la Fundació.

Per començar cal esmentar que el text sembla indicar que compta amb el recolzament de les famílies de forma implícita. No és el nostre cas, tampoc el d'altres famílies que ja han manifestat públicament el seu rebuig a la gestió del que sembla ser "la nova etapa" de la fundació. El text està redactat des d'una entitat que constitueix un apèndix més de l'administració i com a tal està carregat de tints propagandístics concebuts exclusivament per a la defensa dels seus interessos, que en molts casos no coincideixen amb els interessos de les persones amb discapacitat menorquines i les seves famílies.Els nostres dos fills de 4 anys, diagnosticats d'autisme, eren usuaris dels serveis de la Unitat de Salut Mental infanto-juvenil fins al passat mes de juliol de 2010.Des de llavors ningú de la Fundació s'ha dignat a comunicar-se directament amb nosaltres per reprendre les sessions de logopèdia i estimulació precoç. Ni un correu electrònic, ni una trucada. El que hem sabut ha estat gràcies a la generositat d'altres famílies usuàries del mateix servei que afortunadament no havien estat marginades com nosaltres i que han pogut veure com després de l'estiu reprenien la seva relació amb la fundació sense cap problema. Entre tots els canvis que han esdevingut destaca la renúncia en bloc del 100% de la plantilla que atenia l'esmentada unitat de salut mental, un canvi de personal que pel que sembla es pretén cobrir sobre la base de perfils mínims que difícilment podran conèixer la tasca realitzada prèviament pel que el continuisme a curt i mig termini serà més aviat escàs.
Aquesta situació s'ha donat des que es va produir el relleu en la direcció de l'àrea tècnica. Al nou responsable se li va sol·licitar que, donada la poca tolerància als canvis que presenten els casos d'autisme, els serveis que ens prestava la fundació no es veiessin interromputs durant el període estival. Al final segons sembla en el nostre cas la interrupció és sine die doncs després de 5 mesos d'ignorar les nostres trucades telefòniques, els nostres correus electrònics i les nostres queixes i múltiples trucades dirigides a la Vice-presidenta de la Fundació (amb registre d'entrada inclòs), tot això ha quedat sense resposta. Entenem que no és de rebut tenir que suportar tanta insensibilitat per part d'una entitat d'aquesta naturalesa.

Per tot l'exposat ens costa entendre que en el manifest del dia 3 la Fundació es declara defensora de la igualtat d'oportunitats i de la no discriminació. La Fundació, simplement incompleix els preceptes que determinen els seus estatuts en negar l'assistència a qui està acreditat com a beneficiari d'ella.
En un altre paràgraf del comunicat del passat 3 de desembre s'advoca per evitar el risc d'exclusió que la població discapacitada sofreix en relació a la resta dels seus conciutadans. És evident que en aquesta comesa no han estat gaire diligents, el cas dels nostres fills representa un clar exemple d'exclusió, no entre els seus conciutadans sinó entre els usuaris de la Fundació malgrat que tots dos compleixen amb tots els requisits que la fundació va determinar en els seus estatuts (article 8) a l'hora de definir els qui podien beneficiar-se dels seus serveis, pel que fa al nostre cas queda així mateix en dubte les finalitats i activitats de la fundació, especialment en relació als apartats a, b i c del seu article 7. (http://boib.caib.es/pdf/2007047/mp43.pdf).

La creació d'una entitat com la Fundació comporta una sèrie de responsabilitats molt serioses que els seus responsables haurien d'observar de forma exhaustiva i sobretot ètica. Els professionals que gestionen els serveis d'una entitat com aquesta mai poden negar-los a qui els precisa per meres qüestions personals, i els polítics que ens representen mai haurien d'emparar-los o secundar-los sinó amonestar-los tret que aspirin a ser còmplices d'una situació tan poc edificant.
Atès que els recursos que apareixen als seus pressupostos en bona mesura es nodreixen dels nostres impostos em permeto convidar-los a que simplement facin el treball que tan meravellosament diuen estar fent, només això, i sobretot, com a part d'aquest treball, que escoltin a les famílies, que no les "ninguneen" com si la discapacitat dels nostres fills i el seu entorn assistencial no fos també competència dels pares i per finalitzar: deixin-se de conductes de caire estalinista, Sibèria pels siberians.

Família Torres-Lázaro
Maó

Lo más visto