La xaranga
més gran
Tots hem jugat algun cop a la xaranga. El joc consiteix a saltar a peu coix fins a la casella on està una pedra , què hem tirat prèviament, agafar-la i tornar al lloc de sortida.
Doncs bé, he trobat la xaranga més gran. Té la mateixa forma i extensió que la ciutat de Maó. L'única diferència és que, mentre passeges o camines pels carrers, el que has d'intentar i amb molta manya, és no calcigar cap de les caques d'animals (més concretament de ca) que vas trobant. No creieu que és fàcil anar saltant de rajola en rajola, hi ha barris que són realment un repte. I ja no parlem de quan vas empenyent un cotxet de nadó, casi t'haurien de donar un premi si aconsegueixes tornar a casa sense haver trepitjat cap caca.
I què passa si perds? Doncs res, que quan te n'adones que fas més oloreta de l'habitual, al final t'acabes "cagant" (perdó per l'expressió), amb l'amo d'aquell ca que per comoditat, o per altres raons, no ha volgut netejar els excrements de la seva mascota.
Vivint en el temps que vivim trobo que ja és hora que hi hagi un poc d'educació per part de les persones que tenen un animalet a casa i que per necessitat han de sortir al carrer a passejar-lo i , com és evident, han de fer el que han de fer, no és pot evitar. Però el que sí es pot evitar és haver d'anar saltant pels carrers com si juguéssim a la xaranga, per aconseguir no emportar-te un regalet.
Simplement és la meva opinió de com em sento quan vull sortir de casa per gaudir d'un passeig amb la meva família o per necessitat.
Noemí Cano Coll
Maó
¿Burocracia o burrocracia?
Una de las lacras de nuestro tiempo es el exceso de papeleo, la obligada exhibición de instancias, solicitudes, peticiones, informes, memorandums y todo tipo de documentos, naturalmente por triplicado, que avalen la propiedad o la titularidad de aquello que origine su presentación ante la gestión pública, en una palabra, la burocracia, este monstruo de los tiempos modernos que representa el salario de miles y miles de funcionarios y abate millones de árboles para convertirlos en celulosa.
No tan solo esto. Quizá valdría la pena que un centro médico realizara un estudio serio sobre el número de infartos que causa la burocracia entre los ingenuos ciudadanos que se levantan una mañana con la idea de conseguir una cédula de habitabilidad o una simple licencia de obras menores. También es cierto que el horroroso montón de dificultades que originan el infarto, proporcionan inmensos orgasmos al funcionario que, al amparo de su ventanilla, amontona impresos y más impresos frente al atribulado ciudadano, al que acaba de desanimar con el clásico "vuelva Vd, nañana".
Todo esto viene a cuento por un hecho que me ha ocurrido hoy. Verán: yo quería que me instalaran un contador de agua en una vivienda de mi propiedad, fui a la compañía de aguas y lo solicité. Me pidieron escritura de propiedad, cédula de habitabilidad y un número de cuenta bancario. Presenté la primera, di los veinte dígitos del Banco, pero, por mucho que busqué entre todos los papeles que llevaba, no apareció la dichosa cédula. En cambio sí había la petición que, hace años, yo había solicitado al Consell Insular, con número y fecha de entrada, debidamente sellada. Vaya al Consell, me dijeron en la Cía. de Aguas con sensatez, y que le hagan una simple fotocopia, que ya nos basta.
Así lo hice, me desplacé al Consell, esperé mi turno en "Atención a los Ciudadanos" y expuse mi demanda, presentando la solicitud sellada. Comprobaron, con un Ordenador, que, en efecto, la solicitud se había presentado acompañada por todos los documentos precisos hace tres años, y que, algún tiempo después se me había proporcionado la cédula. "¿Cuál es el problema?". El caso es que, dije, la cédula se ha extraviado y preciso una fotocopia de la misma.
Y aquí empezó el problema. "¡Ah, no!" me contestó la señorita, protegida por la pantalla del ordenador, "tiene que hacer una nueva solicitud, acompañarla de la escritura de propiedad, certificado de final de obra, etc. etc. y luego, dentro de un tiempo, recibirá en su domicilio la cédula". "Pero yo no quiero una nueva cédula, con una fotocopia de la que ya expidieron Vdes. me basta". No hubo manera. Frustrado y colérico me fui del Consell Insular.
Me habían dicho que trabajan allí más de quinientas personas. Me pareció una exageración para una isla como Menorca. ¿Tantos? ¡Nos debe salir carísimo! Pero empiezo a comprenderlo.
Francisco Pons Montanari
Sant Lluís
Volem ADSL en condicions as Castell
Som un veí del poble des Castell, usuari de línia de telèfon i ADSL d'1 Mb de "velocitat" amb Movistar. Fa bastant temps que venc reclamant més velocitat a la meva línia d'internet, i la companyia em diu que ara mateix no és possible. Els motius que em donen per no tenir aquest servei em són bastant igual. Em sembla deplorable en els temps actuals tenir un servei d'internet tan pobre per part d'aquesta companyia però, encara anant més enllà, vull fer la consideració que un veí de qualsevol altra població de Menorca té accés a una ADSL a 10 Mb al preu de 19,90€ més IVA amb l'oferta que s'està fent actualment, que inclou l'ADSL, trucades entre fixes gratis i de fixe a mòbil els caps de setmana, quan a Es Castell, per no tenir accés a més velocitat ens hem de conformar en pagar 29,90 € per ADSL 1Mb més trucades a fixes gratis.
Com que aquest producte està pràcticament obsolet (no m'estranya) no hi ha ofertes aplicables al mateix. Després de queixar-me i amenaçar en donar-me de baixa he aconseguit que em rebaixessin una mica la quota de línia fixa i pagar "només" uns 25 € per l'ADSL!!!
Vostès troben que és just pagar més per un servei inferior? M'agradaria tenir una resposta coherent de Movistar i que em diguin quan pensen fer arribar ADSL en condicions as Castell.
Gràcies,
Tomeu Camps
Es Castell