Maó:
ciutat donut?
No mos enganem, sense equipaments escolars i sense oferta d'habitatges a preu raonable, la decadència del casc antic de la nostra ciutat serà una tendència que no només no minvarà, si no que s'acabarà consolidant. Açò no seria un problema si per consens els maonesos ha-guéssim decidit que volíem un casc antic només per a ús dels turistes i visitants, però sembla ser que no és així, i que en general, tots lamentam la gran quantitat de negocis que han tancat i la solitud dels carrers a partir de les 20.00 hores, dissabtes capvespre i per suposat, els diumenges.
La manca d'equipaments al centre històric de les ciutats ha produït el que s'ha vingut anomenant " efecte donut " , barris dispersos o perifèrics amb un forat al centre. Els vesins del casc antic de Maó no volem viure al forat d'un "donut", volem gaudir dels mateixos equipaments i serveis que els residents d'altres barris de la nostra ciutat, i en especial, no volem perdre l'única escola pública que hi resta, Sa Graduada, inestimable espai de convivència, element cohesionador d'un barri on conviuen diferents cultures i nacionalitats i on més que a qualsevol altre lloc, les administracions, els professors i els vesins-pares tenim l'oportunitat de fer pedagogia de la "cultura re" (rehabilitar, regenerar, renovar i reformar). La revitalització del casc antic, requereix d'actuacions que van més enllà de la reforma de carrers o rehabilitació d'edificis, és imprescindible:
1- Fomentar la proximitat dels equipaments i serveis de tal manera que els residents puguem prescindir del cotxe per a la vida quotidiana, en especial pel trasllat dels nostres fills a l'escola.
2- Assumir que les magnituds d'aquests equipaments seran necessàriament més petites (Sa Graduada és una escola d'una sola línia),
3- Promoure normatives més flexibles, tant pel que es refereix als equipaments escolars, com per a la divisió i rehabilitació d'habitatges.
En època de vaques flaques, i per tant, de reducció espectacular de pressupostos, deshabilitar equipaments en ple funcionament és una manca d'estratègia i una passa endarrera.
No al trasllat de Sa Graduada, sí a la seva reforma, sí a la nova escola de Via Ronda i sí a un edifici digne per a l'Escola d'Adults.
COMISSIÓ " CENTRE VIU "
AMPA CP Sa Graduada
Maó
Algo huele raro
en Mahón
No son noticia los numerosos casos de corrupción que afloran por toda España, estilo del final de la era González. Lo que resulta vergonzoso es intentar hacerlo colándolo como de tapadillo, como el que no quiere la cosa, como sin darle ninguna importancia. Y encima hacerlo en el último pleno de la legislatura, por si acaso no salían elegidos, y así al menos a uno que no le quiten lo bailao, ¿no? Un pelotazo inmobiliario de 1.200.000 € no es precisamente poco dinero. Eso es lo que ahora sabemos que intentaban hacer los socialistas del Ayuntamiento de Mahón. Todo ello convenientemente camuflado con una emotiva labor social, ¡cómo no!, ni más ni menos que hacer una escoleta. Así, si algún partido desde la oposición osaba replicar, se estaba oponiendo a un fin social y podrían dedicarle toda clase de adjetivos descalificándole. ¿Pero al final qué ha pasado? Pues que de escoleta nada de nada, que ni está ni se la espera; y por cierto, para hacerla podrían haber aprovechado los fondos que para ello había destinado este año el Govern balear. Igual ni lo sabían... ¡No creo! ¿Y qué más ha pasado? Pues que por suerte la justicia ha hablado y ha declarado "ilegal" ese intento de apaño del Ayuntamiento de Mahón. Ellos dirán lo que sea, siempre hay excusas, pero en el Caso Catisa la justicia es la que ya ha hablado.
Ana Lía Noval García
Maó
Una exposició
de joguets
El proper divendres, dia 25, a les 20.00 h, s'inaugurarà a la sala d'exposicions del Claustre del Carme de Maó (més endavant s'ha previst que vagi a Ciutadella) l'exposició Joguets, part de la nostra col·lecció de joguets antics.Com podem explicar aquesta col·lecció de joguets antics? Fa gairebé trenta anys que dedicam bastant de temps a arreplegar-los. Primer, intentant conservar (reparant-los, si calia) els dels nostres fills -d'aquí va néixer aquesta afició-; i després, ja cercant, per tot on podíem, aquelles peces que encara hi "mancaven". Hem procurat augmentar la col·lecció sense l'afany desmesurat d'amuntegar-los, guiats per la intenció de conservar i preservar una part de la nostra història més recent. Resulta certament curiós que, entre aquests més de 2.000 joguets, no n'hi hagi cap dels nostres pares, ni de nostre; d'infantesa, volem dir. Malauradament, no en vam aconseguir conservar cap, potser perquè som els majors dels germans, potser perquè en vam tenir pocs (era plena postguerra), o bé perquè no els vam donar el valor que ara els atribuïm.No som uns col·leccionistes només d'un tipus de joguets (de llauna, per posar un exemple). En tenim de moltes castes i de molts materials, i també de diferents èpoques. Les fires són un dels llocs fixes que visitam quan som fora de Menorca, així com també els d'aquí mateix. Hi ha juguetes de llauna, pepes o nines, jocs de taula, jocs de carrer, llibres infantils i, sobretot, jocs de representació, que són aquells que volen representar una acció o una part de la vida adulta, però a una escala més petita. Presenten dues característiques diferenciadores: d'una banda, tenim la jugueta artesana; de l'altra, la manufacturada o industrial. Un bon joguet manufacturat no és fàcilment assequible, ni pel preu, ni per l'estat de conservació, ni per la localització.
El joguet és enginy, creació, imitació… Representació de la vida adulta, amb peces que copien i imiten el que els majors fan a la vida diària. En definitiva, la vida dels adults transcorre paral·lela a la dels joguets, que de cada dia tenen més tecnologia i són, allò que en diríem, més moderns.
Trobar joguets de més de cent anys és una tasca molt difícil. No en tenim cap de datat, amb prou exactitud, d'aquesta antiguitat; però sí que en podem trobar més fàcilment de vuitanta o noranta anys. Els més assequibles provenen del període situat entre els anys quaranta i seixanta del segle passat. Entre els posteriors, hem procurat arreplegar només els que són una mica diferents, o bé aquells la marca dels quals ja ha desaparegut del mercat.
Si parlam de marques, en el món del joguet espanyol cal destacar: Payá, Rico, Meccano, Mariquita Pérez, Gisela, Nic, JYESA, Paluzié, Borrás, etc., fins i tot de més modernes: Famosa, Lego, Faimobil, etc. Però n'hi ha moltes altres no tan destacades i amb prou valor: Exin, Vércor, Payvá, Cefa, i moltes més.
No podríem haver reunit mai tantes peces si no fos per les donacions desinteressades d'amics i coneguts. És el que més ens agrada destacar quan parlam de la col·lecció. Quantes peces ens han donat? Moltes, moltes, moltes…; i totes les persones que han valorat el fet que nosaltres vulguem conservar també part de la seva petita i particular història mereixen el nostre agraïment més sincer.
Esperam que pugueu gaudir d'aquesta exposició i que els records i vivències dels més adults es puguin explicar als infants sense cap més nostàlgia que la del temps transcorregut, però mai amb cap sensació d'un temps perdut, sinó tot el contrari, amb la d'un temps de formació i gaudi per a les generacions que han crescut felices i amb aquella mica d'ingenuïtat que només solem perdre amb l'edat.
Esperança Febrer - Tomeu Febrer
Col·leccionistes
Maó