"Sí, hi estem
disposats"
Amb aquestes paraules responen els missionera que són enviats des de la seva comunitat a escampar l'evangeli a altres terres. Així van respondre el dia 2 de setembre de 2007, a mig capvespre en Toni Carreras i na Carme Marcén. La pregunta que els va fer el bisbe de Menorca, Mons. Joan Piris, era aquesta:
"Esteu disposats a partir cap a Equador, enviats per l'Església de Menorca i guiats per l'Esperit del Senyor, per donar testimoni de la vostra fe i esperança i obrir camins al Regne de Déu?"
I ho han fet, i ho fan. Na Carme, fins al darrer alè; en Toni, n'estic segur, amb el seu dolor serè.
Aquella celebració del 2007 va ser el principi de la seva etapa com a testimonis de fe fora de Menorca, però era la culminació d'un llarg període de preparació. Havien resolt marxar, però no va ser una marxa precipitada. Les seves obligacions professionals els van fer dilatar uns anys la partida, i els van ajudar a madurar la decisió. El bisbe Piris havia demanat a Toni que preparés el seu relleu tant a Caritas com a la Cúria. Les seves responsabilitats de Secretari General i d'ecònom de la diòcesi feien complicat el recanvi. Per part seva, na Carme havia de sol·licitar l'excedència de la seva plaça de professora d'anglès, i junts, tancar la casa, etc.
Finalment, però van ser enviats.
La celebració fou senzilla, però amb algunes frases inoblidables:
"Amb l'exemple de Jesús, que no va venir a ser servit sinó a servir, avui l'Església de Menorca envia dos germans nostres, en Toni i na Carme, a Equador, perquè des d'allà facin fructificar els seus talents i, amb la força de l'Esperit, donin testimoni de l'amor de Déu", Deien a la monició d'entrada, marcant tot un estil de feina.
En les lectures de la celebració, més pistes: Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els sentís la veu, la seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món, llegíem del salm 18.
Amb l'encomana de predicar un Crist crucificat, rebien el crucifix que acabava de beneir el Bisbe.
De tot açò fa encara no quatre anys. Han estat per a ells quatre anys de feina dura, de viatges, de descoberta, però també d'oferiment i de testimoni.
Ara, la mort de na Carme, ens ha fet reviure tot el procés. Els qui són enviats, ho són per a donar la vida, com a acte d'amor. "Ningú té un amor més gran que aquell qui dóna la vida pels altres". Els missioners, donen la vida. Alguns com Pepe Marco, jesuïta ara retirat a Sant Cugat, durant més de quaranta anys. Na Carme, en poc més de tres i mig l'ha donada tota.
La trobarem a faltar. En Toni més que ningú. Però des de diumenge dia que va morir, les botigues de "Comerç just", que ella va impulsar són una mica orfes.
L'Església de Menorca, aquell setembre de 2007 enviava a Carme Marcén a Equador. Ara, l'encomanem al Pare. La tenim present en la pregària, com la vam tenir durant la seva malaltia. Tenim present també en Toni, en el seu patiment, mentre esperem que vengui a Menorca, pròximament, en les properes setmanes.
Llavors, juntament amb ell, podrem celebrar el que és l'eix de la nostra fe: L'esperança de la Resurrecció.
Joan Manuel Mercadal Victory
director del Secretariat Diocesà
de Missions
Seguim en la defensa de Sa Graduada
El grup de pares en contra del trasllat de Sa Graduada volem manifestar que, a pesar de la construcció de la nova escola al Camí d'en Guixó, la nostra reivindicació i recollida de firmes segueix en peu, tan viva i actual com ho ha estat sempre.
És a dir: més escoles sí, trasllat de Sa Graduada, no. I és que, davant la manca de places escolars a Maó, és perfectament possible (més que possible, és necessari!) que la ciutat disposi d'aquests dos centres oberts alhora, per a pal.liar el problema de la massificació. Multipliquem, i no igualem !Guanyem, i no empatem!
Conscients com són de que amb la nova i el tancament de l'antiga no solucionen res, certes veus oficials ja s'han apressat a dir que tot s'aclarirà amb la futura construcció d'una segona escola a Dalt Sant Joan....d'aquí a dos o tres anys. És curiós de constatar fins quin punt de comicitat i surrealisme pot arribar els discurs dels nostres polítics.
Restaria pendent, llavors, l'elecció d'un altre edifici per a l'Escola d'Adults -causa primera i única que força el trasllat -, i aquesta és la feina que noltros sempre hem pregat, i seguirem pregant, que facin els nostres representants institucionals.
CentreViu Sa Graduada
Maó