Gràcies Ague
Quan ara fa poc més de dos anys hem vas proposar formar part del cor parroquial, em va semblar una locura. Què pintava jo a un cor?, si ni tan sols me sabia l'escala musical, però tu vas insistir i al final et vaig dir que sí, ho faig perquè ets tu, perquè admiro que a pesar de la teva joventut ocupis hores del teu temps lliure, per dedicar-lo a tirar endavant aquest cor parroquial, perquè no es perdi la tradició de tants d'anys. Als primers assajos de Setmana Santa estava nerviosíssima i una mica empegueïda . Anar a assajar amb la banda de música "l'Estabat" per a la processó del divendres Sant, i el "Regina" per al dia de Pasqua, me trobava un poc fora de lloc, m'amagava un poc, no volia que em veiessin gaire, a poc a poc em vas fer agafar confiança.Varen arribar els assajos de les festes de Nadal i vaig aconseguir entonar "Santa Nit" sense que se'm trenques la veu, per ser una cançó que m'emociona molt i mai la podia acabar de cantar. Després, les festes de Sant Cristòfol des Sant a on es venera el nostre patró, la missa per el nostre estimat Llorenç pel seu nou pas al sacerdoci, amb el Bisbe.Són emocions que no pots descriure fins que no i ets dins.
Aquest any, per les festes de Pasqua he disfrutat molt gràcies a tu i la teva perseverança, cosa que no es gens fàcil per ser un grup tant variat i de totes les edats des d' al·lotetes de 10 anys fins alguns membres que superen els 80. A les hores dels assajos sempre hi falta algú, perquè és molt difícil trobar l'hora que li vagi bé a tothom, tant sols són unes quantes setmanes a l'any i tots deixem alguna cosa sense fer .
Vull agrair a totes les persones que van col·laborar amb el "Deixem lo dol", perquè sobre tot ens falten veus masculines, en Pere amb el seu bon humor, les seves filles na Sílvia i n'Elisa , en Pasqual per acompanyar-nos amb la guitarra (encara que qualque dia deixa el sopar "bocat" per ser allà a l'hora convinguda), en José Luis, "Lamet", es conco Antonio, alguns membres de la banda de música, que deixaven un moment el seu instrument per ajudar-nos a cantar, a n Ivan, jove migjorner que viu a Barcelona i advocat de professió, que no dubta en acompanyar-nos, aprofitant que passava uns dies amb els seus pares, i fer-nos passar una bona estona amb els seus comentaris ,"s'estranyava que ja no és cantes res en llatí. jeje"
Com ja he dit hi ha gent de totes les edats, gent que fa molts d'anys que canta, les "3 Juanites", na Joana, na Margarita, na Maria José, na Montse que es pren la seva menta abans d'anar a cantar, per aclarar la seva potenta veu, na Nina, na Magdalena, Juana Dolores, na Glòria, na Mariola, na Roser, na Lourdes, na Catalina, na Sara, na Maria, na Míriam, na Cristina, na Betlem amb el seu "acordeón", na Marina Triay, na Patricia, na Margarita Bagur i na Júlia.
També gràcies a tu Isaac, perquè aquest any m'he trobat molt mes còmode i mes segura de mi mateixa cantant el "Regina", mirant l'expressivitat de la teva cara, en tot moment sabia com havia de cantar, em dones la confiança necessària per fer-ho mínimament bé.
Per això ànim a totes les persones que els hi agradi la música que no dubti en apuntar-se, si jo he entrat ho pot fer el qui vulgui, només es necessita il·lusió i ganes, i sobretot ens falten veus masculines!
De nou gràcies, Ague, per la teva voluntat i pel teu gran esforç.
Els grans aplaudiments que es varen sentir dins l'església de Sant Cristòfol el dia de Pasqua, després de haver cantat el darrer "Deixem lo dol" quan va acabar la missa, els tens ben merescuts i des d'aquí jo et don el més fort aplaudiment perquè t'ho mereixes!
Margarita Camps Orfila
Es Migjorn Gran
Agradecimiento al semanario "El Iris"
En nombre de todos cuantos formamos la Fundación Hospital de la Isla del Rey, vaya nuestro agradecimiento por la concesión del Premio Especial del Jurado.Representa mucho para nosotros, a pesar de que nuestra filosofía es bien sencilla: no esperar nada a cambio, que tu mano derecha no sepa lo que hace la izquierda. Pero a la vista de la opinión pública sí son necesarios estos reconocimientos. Dije brevemente que nuestro proyecto es de Menorca, no de Mahón y en este sentido todo lo que viene de vuestro lado, o sea de Ponent, es más que valioso.Te diría muchas cosas Josep, que bien conoces e intuyes. Tenemos que seguir empujando para que la Menorca de hoy sea mejor que la que gestionaron y trabajaron nuestros padres y abuelos con menos medios y con muchas más trabas sociales y económicas.Bien sabes donde nos tienes. Transmite al jurado una vez más nuestro agradecimiento y respeto. El diploma estará siempre en lugar bien visible en la sede de la Fundación.
Con un fuerte abrazo.
Luis Alejandre Sintes
Maó