Escuchad, haced, explicad
En su obra "El hombre, su grandeza y su tragedia", dejó escrito el doctor Francisco Arasa: "La posesión de poder vuelve a los hombres vanidosos, la exclusividad que creen tener sobre él, les convierte en estúpidos".
Esa vanidad aliñada con soberbia, condenó a los anteriores gobernantes a 'galeras'. Tienen serios problemas: no saben remar y menos, a contracorriente. No saben que la yedra, no puede trepar más alto que los árboles en que se enreda. No saben que cuando apuntan con un dedo culpando a otros de sus errores, tres dedos les apuntan a ellos. Han hecho de la política el arte de servirse de los demás, haciendo creer que sirven a los demás. ¿Qué buscan ahora?
Lo refleja Neruda perfectamente en "El mal". "Busca el hombre acosado en sus errores, en su debilidad conmovedora, alguien a quien sacrificar el peso de lo que sin examen soportó, y entonces esa piedra que lleva la arroja al que va abriéndole camino".
Leemos el lunes día 17: El PSOE de Menorca trabaja intensamente (¡cuidado con los riñones!) para concretar el contenido de unos actos que se centrarán en la "proximidad de las personas" y aplicar el lema del cándido (perdón) candidato Rubalcaba: escuchar, hacer, explicar. No se dan cuenta de que alguien que ha sido parte del problema no puede ser la solución. Por lo tanto de proximidad, nada. Mientras más lejos mejor. El "candi" dijo el día 17 de julio pasado: "España necesita un gobierno fuerte que tome decisiones" (sic).
Escuchad, ¿acaso estaba don Alfredo en la oposición? Por sus palabras bien podría deducirse. Haced, de los defectos virtudes, para que de aquí a "doce años" podáis retomar el poder con las arcas llenas. Pero antes, explicad (sean honestos con ustedes mismos) cómo fue que llevaron a esta Isla bendita a la ruina. Explicad qué hicieron con ese galán que tiene quebrado el color, persona de gran valor, tan cristiano como moro. Pues da y quita el decoro quebrantando el fuero, poderoso caballero es, don dinero (Quevedo). ¡Haced el favor, aunque sea por decoro!
Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella
Al senyor Bordoy, respectuosament
Ens posem dins la seva pell, senyor Bordoy, i entenem la seva respectable postura. Ara bé, creiem sincerament que les referències que fa en el seu escrit es corresponen més aviat a un temps i a unes actituds que avui, malauradament per a tots, esdevenen idíl·liques.
Ens explicarem: la realitat d'avui no és, ni de bon tros, com aquella que vostè va viure i que tan bé ens descriu (molts de nosaltres, per raons d'edat, també gaudírem d'aquells esdeveniments a Sésamo o Poppins durant aquells anys), però la realitat actual no és com la d'abans i de veritat li diem: no la reconeixeria.
Estarà d'acord amb nosaltres que l'espectacle (diari durant els 4-5 mesos d'estiu) dels gots romputs, els vòmits en els portals dels veïns, els pixats, les ràdios dels cotxes a tot volum, el crits sovint punyents, les baralles al mig del carrer (amb amenaces de mort entre les parts en litigi), no té res a veure amb aquell paisatge que vostè descriu amb la comprensible nostàlgia del qui recorda les vivències d'un temps passat i llunyà.
Avui els veïns dels carrers de Gràcia i Infanta si hem de sortir al carrer tenim un sentiment real d'inseguretat i de temor a ser increpats. Vivim una lamentable degradació del nostre entorn i una clara vulneració del nostre dret al descans nocturn.
Tots ens hem vist obligats a fer canvis en la distribució dels nostres habitatges, mirant d'allunyar els dormitoris de l'àrea dels sorolls i dels aldarulls, hem hagut de fer front a despeses considerables canviant les finestres per unes altres de doble vidre…
Aquesta situació, senyor Bordoy, l'estem suportant, i denunciant, des de principis dels anys noranta. No cregui que és cosa d'ara, el que passa és que el problema es va agreujant any rere any i una situació així, repetida un dia i un altre (amb més o menys intensitat), com és el nostre cas, acaba per provocar quadres d'estrès i d'ansietat a aquelles persones que són més vulnerables.
És per aquests motius que entenem que no podem acceptar ni tolerar per més temps aquesta situació injusta; segurament és per això que més de 130 persones estan donant suport a la Plataforma, i segurament per això el 85% de les persones recentment enquestades pel diari Menorca ha manifestat la seva disconformitat a que aquests tipus d'establiments d'oci continuïn ubicats al nucli urbà, en una zona residencial, com és el cas que ens ocupa i preocupa.
No ens mou cap raó de tipus personal contra ningú, senyor Bordoy, només demanem que els nostres drets com a ciutadans no siguin conculcats per més temps. Demanem respecte i protecció per a nosaltres i per al nostre entorn, tan gratuïtament agredits des de fa massa temps.
Plataforma Convivència Sí,
Discoteca No
Maó