Becas por rendimiento
El anuncio del Ministro de Educación, Sr. José Ignacio Wert, de estudiar los criterios de concesión y renovación de becas universitarias y dar prioridad al rendimiento frente a criterios económicos, ha generado opiniones muy divididas, aunque la más relevante ha sido "el factor sorpresa" en la comunidad educativa.
Según el Ministro, el sistema actual, que vincula la beca al nivel de renta familiar y no al rendimiento del becado, no es competitivo, y hay que buscar un sistema de ayudas más exigente con el estudiante, porque es de justicia social. Así pues, se endurecerán los requisitos académicos para acceder a una beca universitaria, entre otras cosas porque, según el Ministro, el 25% de los becarios que acceden con nota de 5,5, dejan la universidad en el 1er. Curso. El Ministro ha puntualizado que la Reforma se llevará a cabo mediante una reflexión profunda, y que el gobierno asumirá la cantidad presupuestaria necesaria, que en estos momentos es del 0,1% del PIB.
Los sectores que valoran positivamente la medida opinan que mantener la condición académica por encima del nivel económico parece lo más normal, y que en cualquier país la beca se da a quien hace el esfuerzo de estudiar. Según ellos, se trata de evitar que los universitarios que han obtenido becas en el primer año, no se relajen en el rendimiento, repitan, o incluso abandonen los estudios. Sin embargo, también consideran que no se trata de "dejar en la estacada" a alumnos universitarios que demuestren un alto grado de implicación que garantice un alto rendimiento, pero que no pueden pagarlo, en cuyo caso habría que darles la beca.
Los sectores críticos opinan que vincular las becas con el rendimiento académico "atenta contra la igualdad de oportunidades" y que esta medida acabará con el sistema actual que establece las becas como un derecho y no como un privilegio.
Hay también un sector de la sociedad que no se manifiesta ni a favor ni en contra, sino que hace una reflexión más objetiva, y es que las becas deben ir orientadas a que los más desfavorecidos puedan tener las mimas oportunidades, pero que el Estado, que somos todos, tampoco puede permitirse invertir en alguien que no obtenga ningún rendimiento.
La polémica está servida.
Mercè Francesca
Es Migjorn Gran
Llengua catalana, una riquesa per a tothom
El passat 6 de març el president Bauzà i el conseller Bosch ens presentaren el document de bases per a un Pacte Educatiu. En aquella ocasió el president del Govern de les Illes Balears ens va dir que la feina dels polítics era no fer nosa i deixar fer als professionals dels diferents àmbits de la nostra societat.
Per açò en qualitat de professionals de l'educació, saludam amb molt d'interès la iniciativa del Govern. Convé destacar que la nostra Federació és una de les organitzacions impulsores de la Plataforma per un Pacte Educatiu que presentàrem el passat mes de maig a l'opinió pública i que, per tant, expressam d'antuvi la nostra satisfacció a l'hora que destacam la implicació personal del conseller Bosch en la redacció d'aquest document quan fa tan sols vuit mesos que assumí el càrrec. Abans, emperò, d'entrar a fer propostes volem manifestar a l'opinió pública quin és el nostre parer sobre el que el document anomena "Règim lingüístic del sistema educatiu de les Illes Balears".
Per nosaltres, el model lingüístic que quedà regulat per l'anomenat "decret de mínims" de 1997 ha estat un model d'èxit, d'èxit acadèmic, d'èxit pedagògic i d'èxit en la integració social. Tot i que els resultats en competència lingüística del nostre alumnat són millorables en les dues llengües oficials, el que volem dir quan deim que ha estat un model d'èxit és que no s'aprecia que la utilització del català com a llengua vehicular de l'ensenyament hagi fet recular gens ni mica el castellà, com algunes veus volien fer suposar en els inicis dels anys 90. Si els resultats en competència lingüística no són els que tots voldríem, això no és en cap cas atribuïble al català, sinó a altres factors. Hores d'ara disposam ja de tres avaluacions de diagnòstic de 4t de primària i 2n d'ESO que avalen el que deim. És més, tampoc s'aprecien diferències entre la xarxa pública i la xarxa privada-concertada. Si ens atenem a aquests resultats, hem rendibilitzat la inversió econòmica que va suposar la formació del professorat per fer del català també llengua vehicular de l'ensenyament, a l'hora que s'ha aconseguit l'objectiu del coneixement de les dues llengües.
El decret i la institució escolar també han ajudat a la cohesió social. Algú es vol imaginar com seria aquesta societat si l'escola no hagués contribuït a l'equitat lingüística? Algú es vol imaginar unes Illes Balears amb dues comunitats lingüístiques que visquin d'esquena una a l'altra? I això ho ha fet l'escola en el decenni de més immigració de la nostra història. Aquest és, probablement, un gran servei que hem fet el professionals de l'educació, i els resultats d'aquest servei ens avalen per poder reclamar al govern de les Illes Balears que no sembri incertesa dins el nostre sistema, que no introdueixi elements de distorsió en encetar la discussió sobre el Pacte Educatiu, un pacte al qual tothom hi vol arribar, probablement nosaltres els professionals en primer lloc, perquè amb tota sinceritat: l'hem de menester.
Aquest Pacte en cap cas pot obrir les portes a educar generacions de ciutadans que siguin analfabets o semianalfabets en llengua catalana. Si l'objectiu és el coneixement de les dues llengües, la missió de l'escola ha de ser compensar les desigualtats lingüístiques de la mateixa manera que en compensam d'altres de desigualtats.
El que hem de menester a les nostres aules és un clima que afavoreixi els aprenentatges, és estabilitat normativa, és que els professionals ens sentim apreciats pels nostres conciutadans. El document que comentam en parla de tot això: de la col·laboració amb les famílies, del compromís, de la responsabilitat, de la lleialtat, de la modernització... i de la tercera llengua. Si fins ara el sistema educatiu ha estat capaç de fer d'aquestes Illes un model de bilingüisme, ara ens toca explorar un model trilingüe que no posi en perill els èxits esmentats.
Que quedi clara la nostra ferma i decidida voluntat de participar activament en la redacció del Pacte, però que també quedi ben clara la nostra postura sobre com de satisfets ens sentim del nostre model lingüístic, un model exportable i que pot servir a altres territoris amb dues comunitats lingüístiques, un model que hem fet entre tots, amb la unanimitat del nostre Parlament, desenvolupat per governs de tots els colors polítics i duit a la pràctica per uns professionals compromesos amb la cultura i la llengua de les Illes Balears.
Antoni Quintana,
Rafel Andreu,
Rafael Recio,
presidents de les associacions de directors de Secundària de Mallorca, Menorca i les Pitiüses,
agrupats en la Federació de Directius de Secundària de les Illes Balears