Estat del Benestar i economia submergida
15 d'abril de 2012. La manca de liquiditat que pateixen en l'actualitat totes les administracions públiques degut, en bona mesura, a la davallada dels ingressos tributaris i la nul·la reacció dels anteriors governs davant aquestes noves circumstàncies de manca d'ingressos, ha esdevingut un greu problema per a la pròpia economia de la comunitat autònoma, ja sigui pel que representa en el control del dèficit, com pel que significa en els retards en el pagament de les factures als proveïdors i a altres institucions públiques.
Des de que va començar la crisi econòmica l'any 2007 el Govern balear ha vist com anaven baixant de forma progressiva els seus ingressos per la via de la recaptació dels tributs autonòmics gestionats per la CAIB. De fet, s'ha passat dels 857,8 milions d'euros de finals de 2007, als 381 milions d'euros que va recaptar l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) l'any 2011, el que significa un total de 476,7 milions menys en la recaptació. A pesar d'això l'anterior govern va seguir amb la seva política de despesa i endeutament, com si no passés res.
I així, a partir del 2008 els dèficits públics es van disparar exponencialment, arribant als més de 1.000 milions d'euros de dèficit anual. L'endeutament bancari, que al 2007 era de 1.700 milions, va arribar als 4.500 milions al 2011, on s'hi haurien d'afegir els més de 1.100 milions d'euros pendents de pagament als proveïdors.
Des de l'actual executiu autonòmic s'han fet passes molt importants en la reducció de la despesa pública a fi d'anar compassant les despeses amb els ingressos reals. S'han aplicat mesures de rigor pressupostari, d'austeritat i d'optimització de la despesa pública. Dins el darrer semestre de 2011 es van reduir les despeses en més de 500 milions d'euros, encara que també es van reduir els ingressos en prop de 300 milions.
Per altra banda, els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) ens diuen que l'economia submergida mou a Balears prop de 5.000 milions d'euros, incloent els 1.700 milions corresponents al frau de caràcter laboral. Al que s'hi hauria d'afegir els quasi 50.000 lloguers submergits que, segons Gestha, hi ha a les Illes Balears i que representen quasi el 60% del total.
El sindicat Gestha afirma que si s'aconseguís reduir l'economia submergida del nostre país en deu punts, fins a situar-la al nivell dels nostres veïns europeus, això suposaria un increment dels ingressos a nivell nacional de 38.500 milions d'euros anuals i, en el cas de Balears, suposarien 967 milions d'euros anuals.
Esteim parlant de que un 23 per cent del PIB espanyol està produït en l'economia submergida. Una situació que suposa que les administracions deixin d'ingressar importants quantitats, tan necessàries sempre, i més encara en aquests moments on està en joc el nostre model d'estat del benestar, la nostra sanitat, la nostra educació i els nostres serveis socials.
Certament, si tothom pagués els impostos que legalment li corresponen, la nostra comunitat autònoma tindria dèficit cero. Ja no serien necessaris els ajustos que s'estan aplicant a la nostra sanitat i a l'educació, ni faria falta apujar impostos. Els ciutadans han de ser conscients que tots els doblers que es deixen d'ingressar a les arques públiques són uns doblers que es sostreuen a la sanitat i a l'educació, o als discapacitats o a altres accions de caire social.
La lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida ha de ser un element molt important a l'hora de poder incrementar els ingressos públics. En aquest sentit, és una satisfacció que el consell de ministres hagi aprovat un ambiciós pla de lluita contra el frau fiscal, el de major importància en la història del país. Una iniciativa que va en la bona direcció del sanejament dels comptes públics i la sostenibilitat futura del nostre Estat del Benestar.
Antoni Camps Casasnovas
Diputat del Grup
Parlamentari Popular
La promoción
de nuestra isla
"Què passa amb els menorquins que fa anys van deixar 'l' illa de pedra daurada'? Ningú se'n recorda de noltros?".
Medalla de la ciudad para fulanito. Medalla de la ciudad para menganito... Soy ciutadellenc de pura cepa, por motivos que no vienen al caso dejé mi querida isla (hace la friolera de 46 años) pero sigue siendo mi isla, mi pueblo Ciutadella de Menorca.
La visito con frecuencia desde mi casa a 1.500 kilómetros de distancia. Amo a Menorca con locura, la adoro, la quiero... no hago otra cosa que promoverla, hacerla conocer, más allá de las fronteras.
Mucha gente en Holanda no conoce Menorca, yo les animo, les instigo, les aconsejo visitarla... Las mejores playas de España.
La gente más "sana" de España... Con nuestra bondad, nuestra modestia con nuestra idiosincrasia tan particular.
A nadie se le ha ocurrido investigar, buscar, intentar localizar a los menorquines en el extranjero. No busco protagonismo... no busco nada... solo que se reconozca la labor de gente, que como yo, hacen lo imposible para promocionar nuestra maravillosa isla de Menorca.
Soy propietario de un restaurante español en Holanda. Si se supiera la cantidad de gente holandesa a la que aconsejo visitar (¡y vienen!) a la "Illa més polida de les Balears", mejorando lo presente, Mallorca, Eivissa y Formentera.
"De més enllà de la mar, venc pes camí de tornada, l'illa de pedra daurada, espera es meu arribar"
Menorca... Te adoro.
Josep Cardona Fedelich
Holanda