Síguenos F Y T I T R

Cartas de los lectores

Vuelven los colores raros

Estamos ya en junio, y en los accesos a las playas vuelve a dejarse ver el típico verde-cuaresma en las plantas y el beig-ceniza en todos los coches (por dentro y por afuera) ¿Recuerdan?Leí en días pasados noticias sobre el ansiado arreglo del acceso a Binimel·là-Pregonda. Según el alcalde de Es Mercadal, "hay sintonía y predisposición" entre el Ayuntamiento y el Consell. Bueno…. desde 2008 a vueltas con el tema, más que sintonía debe de haber ya una verdadera y ardiente "pasión". Creo que confunden disposición con determinación, que es lo necesario para solucionar estos asuntos. Leí igualmente que "en el inicio de la temporada la situación es algo mejor, porque no hay tantos baches". ¡Toma castaña! Como que lo arregló, como casi todos los años en abril, mi amigo Eduardo a su costa, por supuesto.El mismo día que esto leía, un matrimonio alemán solicitó un taxi para volver a su alojamiento desde Binimel·là. ¡Asómbrense! ¡No es broma! Algunos taxis no acuden a las playas por el mal estado de los accesos, y no les falta razón. Es posible que la citada sintonía sea buena entre los organismos, pero falla con la realidad y necesidades de los ciudadanos mortales….

Este año tampoco habrá cubos de basura en las playas. Todo se da por solucionado con el ya típico cartel de prohibición.

He preguntado cuánto vale un cubo grande: 25 euros, 65 euros un contenedor. Con 30 de los primeros y 8 de los segundos se cubren las playas de la Costa Norte, de Tirant a Pregonda. Es decir, 1.270 euros parecen ser el problema. ¡No puede ser! Propongo colocar unas huchas (como las antiguas del Domund) junto a esos carteles de prohibición para cuestación popular voluntaria para la solución de este problema. ¡Éxito asegurado! Y las aportaciones se envían al Ayuntamiento o al GOB para que lo administre, aunque…. reviste cierto peligro. Igual es necesario crear una Comisión Gestora al uso….

Como casi siempre, soluciones particulares para problemas y necesidades comunes y de sentido común. Para esto, puñetera falta nos hacen los políticos.

¡Ay Menorca! ¡Dónde merecías estar y a dónde te están conduciendo!

Lorenzo Muzás Labad
Es Mercadal

Disconformes amb l'actuació del Govern

El claustre de professors del CP Mare de Déu de Toro des Mercadal vol fer pública la seva disconformitat amb les darreres actuacions del Govern de les Illes Balears pel que fa al sistema educatiu. Per una banda volem fer constar que les retallades que es duen a terme -augmentar les ràtios, llevar personal interí, no cobrir les baixes d'una durada inferior a un mes, eliminar o minvar els recursos destinats a alguns projectes educatius que estaven en marxa, com el suport a la lectoescriptura, el programa de seccions europees, el programa de reutilització de llibres...- perjudiquen el nivell de qualitat de l'ensenyament. No entenem com poden dir que les retallades no afectaran la qualitat de l'educació. Com és possible atendre un alumnat de cada vegada més divers amb uns recursos de cada vegada més reduïts?Per altra banda ens sentim decebuts i indignats pel que fa a la política lingüística. No trobam just que després de tants d'anys d'immersió en llengua catalana, i dels bons resultats aconseguits pel que fa a la integració social (per a una persona nouvinguda representa una bona acollida mostrar-li la llengua pròpia del lloc on viu) ara es posi en qüestió tota la feina feta. A la nostra escola, en els darrers anys, donat l'augment de població del municipi, hem tingut moltes vivències i experiències que ens permeten constatar que amb el tema de la llengua s'ha volgut fer un problema on no n'hi havia. Ens emociona passar per la plaça i sentir "jugar en català" els nostres alumnes de procedència andalusa, marroquina, equatoriana, anglesa, camerunesa, romanesa..., juntament amb els seus companys nascuts aquí.

Els professionals de l'educació que estam dia a dia a les aules ens sentim decebuts i fins i tot menyspreats quan veiem que es prenen decisions importants, que afectaran la nostra manera de fer feina, sense tenir-nos en compte per res, i sense ni tan sols informar-nos de com es duran a terme uns canvis totalment imposats. Voldríem que els nostres governants tornessin al camí del diàleg.

Ens dol veure com es gestionen els doblers públics, injectant contínuament grans quantitats de doblers a la banca en comptes d'invertir en educació quan aquest és un eix fonamental per al creixement d'un país.

És per açò que donam suport participant de manera pacífica a tots els actes i campanyes convocats a favor de l'escola pública i en defensa de la nostra llengua.

El Claustre de professors
i professores del CP Mare
de Déu del Toro

Es Mercadal

Contribució a l'homenatge a Ortega Monasterio

Quines coses! Vivint tan enfora de Menorca i tenint tanta enyorança, l'altre dia en un moment de descans, escoltava a Los Parranderos i al Trio Arrels, tot acompanyat d'uns crespells de conserva i de brossat que havia fet, i en aquest ambient tan illenc, em criden per telèfon els meus pares i em diuen: Saps que li faran un homenatge a n'Ortega Monasterio? Fantàstic vaig dir, justament estava escoltant cançons d'ell i d'en Tòfol. Però al mateix temps, quina llàstima que no hi pugui estar i participar.Les composicions d'en Josep Lluís Ortega Monasterio (Santoña-Cantabria 1918 - Barcelona 2004) són molt conegudes especialment a Catalunya, on va viure gran part de la seva vida, dedicada a la difusió de l'havanera (en va compondre moltes). Per aquest motiu va ésser premiat amb la Creu de Sant Jordi l'any 1999. També va rebre nombrosos homenatges, un dels més importants va ésser a Calella de Palafrugell, durant les populars cantades d'havaneres.

Ortega Monasterio va tenir la seva etapa musical menorquina, deixant composicions creades durant el període que va estar a l'Illa on va arribar l'any 1960. Va col·laborar amb els menorquins Gumersind Riera i Tòfol Mus, autors de lletres de cançons molt apreciades i estimades pel públic menorquí. Amb ells dos va guanyar sengles premis al Festival de la Cançó d'Alaior.

Aquest darrer homenatge, es feia per iniciativa d'en Lluís Ferrer de l'acadèmia de música "Adagio".

Un acte especial pels (també meus) sentiments, perquè un homenatge a Ortega Monasterio a Menorca, vol dir, implicar en Tòfol Mus, que tantes i conegudes cançons ha escrit. A tothom li emociona "Escolta es vent".

Es va escoltar un programa variat amb cançons d'Ortega Monasterio, l'homenatjat "Sa Balada d'en Lucas" és una d'elles. Cançons d'en Tòfol amb música també d'altres autors com "Sa vida d'un Berguiner" dedicada a l'avi Reynés de Baixamar i composada per el mestre Jaume Calafat. Altres amb música de Josep Bastons. Totes les cançons, interpretades per diferents formacions i solistes. També en Miquel Mus, va recitar la poesia "Es gorg d'Albranca" d'en Gumersind Riera.

A tot això li afegim encara més càrrega emocional per a mi, perquè es celebrava en aquest lloc, entitat tan emblemàtica com l'Orfeó Maonès, on també ma mare, n'Antònia Mus, està tant lligada. Allà va assajar i dirigir sarsueles i altres actes musicals. Amb aquesta agrupació, ella es va presentar al Concurs Nacional de Sarsuela a Santander a l'any 1984 amb l'opereta "El Conde de Luxemburgo" on van guanyar el primer premi. Quantes satisfaccions ha donat l'Orfeó durant la seva història al públic de Menorca!

Aquest programa el van presentar na Toñi Rivera, gran amiga i entusiasta seguidora de la música popular menorquina, juntament amb Andreu Ferrer.

Sé que va ésser una vetlada d'allò més polida escoltant cançons que sempre emocionen i seguiran emocionant a les noves generacions.

Tot el que representa donar suport a la cultura, en les seves diferents modalitats és positiu.

Actualment a Menorca podem gaudir, entre altres coses, d'un nivell més alt tant de la música clàssica com popular, per la tasca dels centres de música, de la dansa i dels balls populars. També de la gran tradició que hi ha de cant. Tenim molts bons solistes. És un luxe poder comptar amb representacions d'òpera, condició que no tenen a moltes ciutats importants d'Espanya. Tenim grans pintors (ajuden aquests paisatges i tonalitats que té l'Illa), grans poetes i escriptors apreciats com en Ponç Pons (gran "illòman" i humanista) i Pau Faner (amb moltíssima fantasia narrativa) per citar tan sols dos dels que hi ha.
Crec que la cultura és l'eina més enriquidora pel desenvolupament de l'ésser humà.
Ja tornant a la cançó menorquina, em quedo amb l'imaginació -encara que sigui a distància- contemplant el port, baixant des de la Costa d'en Reynés, allà, devora el llenegall veia com el "Vell mariner" adobava les xarxes, recordant la barca de l'avi com si anés "Cap a romandre" a l'altre banda del port, sonant la guitarra, com si es tractés d'una "Tornada Parrandera" mirant cap els núvols com "Si fóssim gavines", en aquest Baixamar tan estimat per a mi. Ah!, també el carrer del Carme, na Niní i les cases dels pescadors!
Jo també voldria "Tornar a Menorca sa meva Menorca" i "Escoltar es seu Vent"

Moltes felicitacions i records a tots
Amb molta estima

Gràcia Seguí Mus
Professora violoncel·lista

A reveure,
patró

Has llevat àncores i te n'has anat com volies, discretament, sense renous ni cerimònies, però crec que mereixes que et dediqui quatre paraules. Són un bon grapat d'anys de singladures junts amb el bot entre llevant de l'Aire i el Cap d'en Font. Si he après qualque cosa de la mar t'ho dec a tu, però també sobre la vida. Sempre has tingut la porta de ca teva i del "taller" oberta a tothom i has estat a punt per donar una mà a qui la necessitava, encara que qualque vegada no t'hagin pagat amb la mateixa moneda.Has donat molt a Biniancolla, i Biniancolla t'ha donat molt a tu, i no només quan sorties a pescar. Tancat en el pis de Maó t'hi ofegaves, per açò, encara que fes mal temps en tenies prou d'estar assegut davant la mar, contemplant-la sempre canviant. Per sort, teva i meva, aquesta temporada encara vas poder venir a agafar "es calamars de Nadal". Açò sí que era la qualitat de vida de què parlaves, d'una vida a la que t'aferraves amb ganes per damunt de les malalties i operacions dels darrers anys. Però tenies molt clar que qualsevol dia hauries de posar els rems als escàloms i remar proa endins sense tornada. Amb la partida d'en Pepe acab de perdre un amic, un company i –amb permís de na Dea, na Mari, en Paco i en José– un segon pare; tal vegada és per açò que fins ara no t'he pogut dir de tu, com me demanaves. La setmana passada, la darrera vegada que mos hem vist, em deies que havies tingut un bon company, però millor l'he tingut jo. Tenies el cap més clar dels que érem a l'habitació de "Can Mateu" i sabies que s'atracava l'hora d'alçar veles sense retorn, jo voldria tenir la teva serenor i acceptació resignada quan m'arribi l'hora definitiva.

En venir el fosquet, si veus que afluixa la tramuntana, agafa un d'aquests mòbils que vas "deixar" estratègicament davall la mar i avisa'm, que jo tornaré davallar cap a Biniancolla, segur que tenim una bona prima i trobam l'escabotell. Intentaré no perdre les senyes i quan els dofins treguin el nas entre les ones pensaré que tu hi ets entremig, mirant damunt coberta per veure si hem tingut sort. Mentre tengui una mica de seny guardaré els bons records d'en Martínez, de moment m'hauràs de permetre que em despedeixi amb la teva salutació favorita "a reveure, que diuen es catalans".

Adolf Sintes
Sant Lluís

Lo más visto