El nostre sant Joan
S'atraca, ja ho sé... i enguany dóna'm la mà. No vull dir-te adéu, ets l'arrel del meu cor, la llàgrima salada enyorada de la mar. Sí, no em deixis, no vull convertir-te amb somni ni et vull perdre a poc a poc... et vull sentir amb la immensitat, la força i sentiment que tu em vas ensenyar. Sí, deixa'm sentir-te, entre pols d'arena, suor i batecs de cors, dels cors que sí fan el nostre Sant Joan. A tu... en el sant Joan de Ciutadella, a tu et vull sentir. Em vull perdre entre records, records de nostàlgica infància esperant veure els cavalls. Abraça'm fort, fort, que senti la calor, de la gent que baix el sol, no respira, no beu, no existeix, només sent i espera... espera encetar, l'essència de qui som, espera com cada any, el primer toc de flabiol.Entre els carrerons empedregats, correré darrere teu, estirant el braç, estirant la mà. Només et vull acariciar, sentir a la meua pell... l'olor de portes obertes, d'un riure sense edat. I si et trob, entre onades d'emoció, de vida en aquest poble d'erma roca besant la mar... et miraré de cara, i tal vegada, només tal vegada, seré reflex als ulls eterns, ulls nobles sense temps.
Bots al caragol des Born, avellanes i rialles, en el pla mos trobarem, corre corre que arribam!. I ara amb el cor ple, tots "fins l'any que ve!", en el darrer toc de flabiol. No vull perdre aquest record, no vull perdre res de tu... no vull perdre res de jo. I encara que no bufi l'aire i encara que no hi quedi alè, aquí em trobaràs, aquí t'esperaré... I al teu costat faré viva aquesta nostra tradició. Dóna'm la mà t'acompany, dóna'm la mà Sant Joan!!
Sara Mesquida Llabrés
Ciutadella
----------------------------------
Venda de rebosteria menorquina a Calós
Una vegada més, la Comunitat Salesiana de Ciutadella demana la vostra aportació per a la venda de coques, dolços, salat,... a favor de les Missions Salesianes durant el concert de l'Agrupació Musical de Ciutadella davant Calós el proper Diumenge des Be.Tothom qui vulgui col·laborar podrà dur la seva especialitat en rebosteria, com cada any, al local del Centre Juvenil Salesià Gent Jove que dóna a la Contramurada a partir de les 16.00 h. del mateix dia 17 de juny, Diumenge des Be.Hi ha moltes persones que esperen la nostra col·laboració i solidaritat. La nostra ONG VOLS té entre mans molts projectes que necessiten una aportació econòmica important per fer-los realitat... en les nostres mans està fer-ho possible!!!
Maria Auxiliadora veurà amb goig la vostra generositat. Moltes gràcies!!!
Comunitat Salesiana de Calós
Ciutadella
----------------------------------
Els joves ho sabem
Ja n'hi ha prou. Estem cansats que els diferents governs ens prenguin per inútils i per ignorants. Què s'han pensat? No s'han aturat a pensar que els joves d'avui, amb més d'un 50 per cent d'atur, tenim molt de temps per llegir la premsa, contrastar informacions i conèixer què està passant a l'esfera política? Sí, ja sabem que hi ha deute. I sí, sabem que part d'aquest deute ja hi era abans que vinguessin vostès, però no ens enganem, perquè el deute no és un fet lligat a un partit. I sinó, mirin la comunitat de Madrid i la de València, que van amagar deute fins fa poc més d'un mes. Entenem que s'ha de reduir el deute. És evident. Però no ens facin creure que no hi ha més remei que retallar en serveis socials, educació i sanitat. Tot i que hagin tingut una gran capacitat per a coordinar-se i ser igual d'incoherents per tot allà on van, recordin que sabem moltes coses, més de les que vostès es pensen. I aquelles que no sabem, tenim els mitjans per obtenir-les.Sabem que el senyor Rajoy es nega a demanar responsabilitats pel cas Bankia mentre els dóna 21.000 milions d'euros a aquest banc. Sabem que el Sr. De Guindos diu que "Queremos pasar de la economia del ladrillo a la del conocimiento" tot i que retalla un 25% el pressupost en investigació. Sabem que la Sra. Pastor no va dur la proposta de la OSP al consell de ministres de l'1 de juny. Sabem que el Sr. Wert, com a bon advocat, està redirigint l'educació a base de decrets i té la poca vergonya de dir que "quién no paga por la educación es porque no quiere" i que tenir 35 alumnes a l'aula augmenta les possibilitats de relacions socials... una mica de vergonya, per favor.
Sabem que el Sr. Bauzá va proposar una pujada de sous del 25% al seu gabinet i que el Tribunal li ho va impedir, mentre tanquen hospitals i redueixen el pressupost en Educació. Sabem que el viatge a Suïssa no va servir per res i que es van posar les mans al cap quan van saber que a Suïssa, totes les llengües són oficials i respectades a l'administració central i arreu del país.
Sabem que l'Ajuntament de Maó va gastar 100.000 euros en un Betlem, amb banderes i amb llums per decorar el nadal... sabem que ells tenen aparcaments a la plaça Conquesta i a nosaltres ens fan pagar zona blava. Sabem que el cap de comunicació cobra 4.000 euros mensuals i també sabem que ha augmentat de 52 a 270 euros la retribució per assistir a la junta de govern.
Per si encara no havíem trobat prou incoherències, aquesta setmana el ple del Parlament ha aprovat la modificació de la Llei de funció pública argumentant que permetrà als professionals sanitaris més qualificats exercir la seva professió a les Illes. I mentrestant, estan reduint els sous als metges, reduint els complements per torn de nit i tantes altres coses que ja se'ns escapen de les mans però que molt bé coneixen els treballadors del sector públic menorquí.
I mentre els joves patim aquesta crisi de manera especialment difícil, els departaments de Joventut, com el de Maó, es limiten a programar activitats, molt interessants i divertides, segur, però totalment descontextualitzades i desvinculades de les necessitats dels joves. Els joves d'avui necessitem algú que es preocupi per disminuir aquest 50 per cent, que es preocupi per evitar la pujada de taxes universitàries, que ens ajudin a trobar un habitatge digne on poder fer la nostra vida.
Recordin, senyors del PP, que estem davant la generació de joves més formats de la història. Açò no només significa que tinguem titulacions universitàries o de qualsevol altre tipus. No s'equivoquin. Educació i formació signifiquen també capacitat crítica, d'argumentació, d'elaboració de plantejaments i de criteris coherents, i per tant, no es pensin que ens enganaran tan fàcilment.
Héctor Pons Riudavets
Marta Cardona
Víctor Cardona
Maria Carrasco
Pedro Coll
Miquel Company
Jéssica Echevarria
Anna Ferrer
Gerard Frau
Kike Macías
David Mercadal
Tomeu Obrador
Adrià Pons
Jaume Pons
----------------------------------
Replec per l'educació
Aquest dissabte tota la comunitat educativa de Menorca estam convocats a la manifestació en defensa de l'Educació que es farà a Maó a les 12.00 h. a l'IES Joan Ramis i Ramis.Com a pares ens preocupa l'augment de ràtios dins les aules: hi ha centres on les aules no estan preparades perquè hi hagi tants d'alumnes i açò ho patiran els nostres fills; la conflictivitat dins l'aula augmentarà a causa de l'augment de les ràtios i açò ho patiran els nostres fills; si els nostres fills tenen un ritme diferent d'aprenentatge no tindran el suport necessari i açò ho patiran els nostres fills; a més a més, l'augment de la ràtio a l'aula provocarà que els alumnes tindran molta menys atenció personalitzada del mestre i açò ho patiran els nostres fills.Com a pares ens preocupa que si el mestre dels nostres fills està de baixa, no se'l substituirà durant els primers 30 dies de baixa; durant aquest temps, qui ensenyarà els nostres fills?
Com a pares ens preocupa la disminució dels recursos a l'escola del nostres fills, perquè seran ells qui patiran aquesta manca de recursos i per això no podran gaudir d'una educació de qualitat, que és el que es mereixen.
Hi ha coses en aquesta vida que són prioritàries: aquesta n'és una. No hi valen excuses: tenim un dinar, hem d'anar a la platja, hem de preparar el dia des Be, hem de... És molt important la nostra assistència, és la darrera oportunitat que tenim abans que acabi el curs, per açò cal que tota la comunitat educativa (més de 12.000 persones a Menorca) participem a la manifestació per rebutjar les polítiques que està duent a terme aquest Govern en contra de l'educació dels nostres fills i del futur de Menorca.
Avel·lí Capó Casasnovas i 301
pares i mares preocupats per l'educació del seus fills
----------------------------------
Esport i territori
Torno a ser aquí per petició popular. Bé, mentida, per petició popular no, però a petició de mon pare sí. Dit açò, podem començar.Ja fa unes setmanes, quan va començar elplayoffper a la segona plaça d'ascens a la lliga ACB, moment en què casualment una forta gastroenteritis va començar a afectar a tota la plana major de la Direcció General d'Esports del Govern Balear degut a la participació en ell del Menorca Bàsquet, començaren a sortir les primeres veus que manifestaven la problemàtica que suposava el suport institucional (s'entén econòmic) a l'equip menorquí per a l'assoliment d'un projecte d'aquesta magnitud en els temps que corren.Com molts esperaven, o temien, ja tenim aquí, idò, al Menorca Bàsquet amb plaça per a la Lliga Endesa i esperant obtenir finançament.Abans de posar damunt la taula la meva postura en relació al tema, vull deixar ben clar que no accepto per a l'esport d'elit ni un cèntim provinent de partides pressupostàries que poguessin malmetre les ja atropellades Sanitat i Educació del nostre país, que prou atacs ideològics estan patint darrerament. Hom sap, no com el senyor Antoni Camps, que a l'administració no es mesclen partides amb conceptes diferents, i que res tenen a veure hospitals i pilotes de bàsquet, o de futbol, o de tennis, que tot i ésser ben petites i grogues, han fet guanyar a Rafel Nadal una bona muntanyeta de doblers en concepte de promoció turística. El que he vingut a exposar avui, senyors, és només un petit reclam de justícia en un sentit purament territorial.
Voldria resumir, molt ràpidament, com està el tema de pressupostos en matèria d'esports a les Illes Balears. Sembla, i dic "sembla" perquè en temes de doblers públics mai hi ha res clar, que la Conselleria de Turisme i Esports té pressupostats 63.368.440€ per a 2012, dels quals 27.159.857€ són per Turisme, 19.003.322€ per Esports, 11.733.914€ per a Ports i Aeroports i 5.471.347€ per a la Secretaria General. Jo he fet la suma i quadra, fins aquí tot perfecte. Ara, i açò és el que no acabo d'entendre, sembla no n'hi hagi ni un bocinet per als esports d'elit menorquins.
Una vegada descartada la hipòtesi que els doblers per muntar un projecte ACB per a Menorca s'han destinat a hospitals i professorat, tant de bo fos així, entenc que estic en condicions de demanar un tracte igualitari pel que fa als doblers destinats a esports, però també en el sentit més ampli de la justícia pressupostària balear, per no xerrar de justícia pressupostària a nivell espanyol, i reclamar el suport governamental per a un projecte que és, des del meu punt de vista, més que una simple aventura esportiva.
Segons paraules del president del Menorca Bàsquet, Benito Reynés, només un 2% del pressupost destinat a esports a les Illes Balears arriba a Menorca, i açò és el que venc a denunciar: el greuge comparatiu entre illes. Un petit augment en aquest percentatge, lícit, juntament amb la destinació al bàsquet menorquí d'una petita porció del pressupost en matèria de promoció turística -si Rafel Nadal va cobrar 2.000.000€ per fer publicitat de les Illes Balears, bé es poden invertir aquests doblers en un equip de bàsquet amb la mateixa finalitat- seria suficient per tirar endavant un projecte que és il·lusió i motiu d'unió per a molts menorquins, i, per què no, per a molts balears. Tot açò sense tenir en compte els doblers que ja no hi són, o sí però no sabem on -i açò ho diré ben fluixet, no sigui que qualcú em senti- com són els quasi 100.000.000€ (sí, els he comptat i no sobren zeros) que va costar el Palma Arena. Però bé, "a lo hecho, pecho".
Però a banda dels números, que a jo em fan agafar mal de cap, som de lletres, el que volia fer-vos arribar és la meva sensació que el Menorca Bàsquet és quelcom més que una SAD. Sí, culéset altri, sembla una oda al motiu blaugrana, però no era la intenció. El que vull dir és que he pogut gaudir del sentiment menorquí acompanyat de centenars d'aficionats del Menorca Bàsquet, dins i fora de l'illa, en diferents ocasions, i açò no té preu. Vaig ésser testimoni d'un "Un senyor damunt un ruc" cantat per més de 700 aficionats vestits de color taronja a Múrcia o a Barcelona, i us puc assegurar que les cares dels espectadors locals eren de foto.
Només cal veure les estadístiques de número d'aficionats en els diferents camps de bàsquet d'arreu del país per descobrir que el Menorca Bàsquet és més que un projecte esportiu del qual s'han de quadrar tant sí com no els seus balanços econòmics, que s'ha de fer, que ningú em mal interpreti, i que no es torni a repetir el de la darrera temporada ACB. El menorquí és un animal curiós, ho vaig dir fa unes setmanes a l'article titulat"Dels menorquins (visió d'un illenc en llibertat)", i el Menorca Bàsquet és on és, i ha aconseguit el que ha aconseguit, gràcies al sentiment insular vers aquest club. El típic "bon dia, quin partidàs, ahir!" o el més corrent "açò s'acaba, al·lots, la LEB és a prop" en referència a la jornada de bàsquet del cap de setmana no són més que una demostració del calat d'aquest projecte en el sentiment de l'illenc menorquí.
És per açò que crec que, dins de la lògica i el sentit comú que marquen els temps que corren, una ajuda institucional, dotada simplement de la necessària justícia territorial i atenent sempre a criteris de promoció turística, pot decantar la balança a l'hora de fer possible un projecte il·lusionant per a molts.
Santi Cardona Martínez
Maó
----------------------------------
Perquè jo som menorquí, no com altres
Perquè jo som menorquí, no com altres, dissabte capvespre, cap allà a les vuit, després que el Menorca Bàsquet es guanyés per mèrits esportius el poder jugar la pròxima temporada a la lliga ACB (diuen que la segona millor lliga de bàsquet del món i a la qual molts equips, clubs i ciutats voldrien poder jugar-hi), vaig penjar al balcó de casa la senyera de Menorca.Perquè jo som menorquí, no com altres, crec que els menorquins mereixen poder gaudir d'un espectacle d'alt nivell com és el bàsquet de l'ACB a través del Menorca Bàsquet, fet impensable temps enrere, i que ha servit, també quelcom impensable, per unir en projecte comú tots el menorquins.Perquè jo som menorquí, no com altres, tinc la ferma convicció que ja és hora que des de Mallorca ens arribi el reconeixement que ens pertoca i se'ns consideri, d'una vegada per totes, una illa més de l'Autonomia de les Illes Balears, i que l'aigua que ens separi deixi d'ésser, finalment, la frontera i l'aval de les injustícies que tradicionalment s'han produït en matèria pressupostària.
Perquè jo som menorquí, no com altres, he mostrat i convidat a experimentar als meus fills aquest sentiment que hem o han passejat orgullosos, juntament amb el Menorca Bàsquet, per Barcelona-recordo amb emoció com una vegada l'afició del Menorca Bàsquet va ser l'admiració de tot un Palau Blaugrana-, per Girona, per Granada... I fins i tot per aquella festa del bàsquet, dels menorquins i de Menorca que va significar la 'final' per a la permanència que l'any 2007 es jugà al pavelló de Múrcia.
Perquè jo som menorquí, no com altres, tinc el convenciment que tots i cadascun dels polítics escollits a Menorca, tots, sigui quin sigui el seu partit, haurien de remar junts per aconseguir el millor per a l'Illa i aconseguir, en matèria d'esports però també en un sentit més ampli, una distribució equitativa i més justa del recursos disponibles per totes les Illes. Entenc, així, que si qualque polític escollit per Menorca no posa per damunt de l'interès general del partit allò que és important per l'Illa, hauria de presentar la dimissió del càrrec pel qual ha estat escollit.
Perquè jo som menorquí, no com altres, no vull que es retalli ni un sol euro en Sanitat o Educació, ni un. És més, considero de vital importància una millora en aquests capítols i l'increment pressupostari en aquests sectors públics per garantir el benestar que ha de sostenir la nostra economia. Però si faig una crida a totes les institucions i als polítics que en són responsables, és perquè es doni el suport econòmic necessari perquè el Menorca Bàsquet pugui fer realitat un projecte que no és sinó la il·lusió dels menorquins, amb aquells fons que Govern Balear, Consell Insular i Ajuntaments de Menorca tenen destinats a Esports i a Promoció Turística, atenent a criteris d'igualtat entre territoris, amb la finalitat de poder assolir la plaça de l'ACB la pròxima temporada i passejar així, per tot el territori espanyol, el nom de Menorca.
Amunt Menorca Bàsquet!
Santiago Cardona Mercadal
Maó