Síguenos F Y T I T R

Cartas de los lectores

Entre tots hem fet les millors festes
Les festes de Sant Martí i Sant Antoni van convertir les passades setmanes els pobles des Mercadal i Fornells en el centre de la festa menorquina. Vam viure i compartir intensament els dies més alegres i intensos de tot l'any i ho vam saber fer amb el seny i la hospitalitat que caracteritza les veïnes i els veïns dels nostres pobles. Però com bé podeu imaginar, fer una festa tan gran i tan intensa no és possible si no és amb el treball, sacrifici i dedicació de molta i molta gent i nombroses entitats i col·lectius que sacrifiquen part del seu temps per dedicar-lo al gaudi de tots el que volen participar de les diferents activitats.

Abans de res, és de destacar la normalitat en les nostres festes patronals, sols alguns petits incidents sense importància. Em refereixo al fet que una festa tan intensa i moguda com és la que celebrem any rere any es viu amb un respecte i civisme lloable. La gent pren consciència del respecte que mereixen els principals protagonistes de la festa, caixers, cavallers i cavalls, i que amb l'educació i admiració que es demostra no hi ha res a témer. Ben segur que la transmissió del que és la nostra festa, els mercadalencs i fornellers l'hem sabut comunicar i donar a entendre a cada acte, cada moment que es viu amb intensitat.

Quan als protagonistes de la festa, com a caixer batle de les festes de Sant Martí, vull expressar el meu agraïment als que han estat els meus companys de junta de caixers el darrer bienni. Al fabioler, Francesc Gomila; a la caixera sobreposada Lena Taltavull, a Miquel Marquès, caixer casat; a Joan Martí, caixer pagès; i a Joan Tutzó que s'ha estrenat com a rector des Mercadal i caixer capellà. Gràcies a tots ells per compartir la responsabilitat de vetllar pel bon desenvolupament de la festa. Així mateix vull donar les gràcies als cavallers que tan as Mercadal com a Fornells han contribuït amb la seva participació a fer més grans les festes patronals de Sant Martí i Sant Antoni.

Pel que fa als protagonistes amagats, crec que com a responsable polític d'aquest municipi, em correspon fer públic el reconeixement i admiració a totes aquelles persones, associacions, clubs, entitats i col·lectius professionals que amb el seu treball permeten que tots els actes siguin possibles, que petits, majors i grans puguem gaudir de les més diverses activitats, i que el seu esforç personal faci que la festa transcorri sense pausa, com si fos una celebració espontània. A tots moltes gràcies!

No obstant, m'han de permetre que tengui unes paraules de gratitud especials per a tots els regidors que han desenvolupat un paper fonamental en cadascun dels actes d'aquestes setmanes. També vull expressar l'agraïment del conjunt del municipi a les brigades municipals i personal de neteja per la feina feta en els dies més intensos de l'any. I també als cossos de seguretat com són la Policia Local i la Guàrdia Civil, han contribuït a mantenir l'ordre en moments ben segur complicats. Així mateix han contribuït a la tranquil·litat i seguretat de tota la gent que va omplir els nostres pobles, els col·lectius de la Creu Roja i Protecció Civil.

A tots moltes gràcies per l'admirable feina que duis a terme.
En l'àmbit personal vull fer un incís molt especial en el paper de la Banda de Música des Mercadal que, sota la direcció de Natàlia Gomila ens fa sentir orgullosos per la lloable i magistral feina que permeten posar la tonada idònia a cada moment de la festa, en concerts, passa carrers i jaleos.

I a Fornells voldria expressar públicament la gratitud a Isabel Roselló i família de ses Salines, per cedir amablement els terrenys que van permetre habilitar un ampli aparcament temporal i ben segur van possibilitar l'ordre i la compostura en els moments més complicats del dissabte.

Finalment, no voldria passar per alt un emotiu reconeixement a Miquel Gomila, Pere Pons i Artur Mas per haver posat veu i sentiment als pregons des Mercadal i Fornells. Les seves vivències i records compartits amb tots nosaltres han contribuït a refermar la nostra identitat i refrescar la memòria col·lectiva dels pobles d'aquest municipi.

En definitiva, gràcies per fer entre tots la millor de les festes per cada poble, per fer-me sentir orgullós de ser el batle d'un municipi festiu i responsable en tot el que ha fet. En l'àmbit personal, gràcies per deixar-me sentir un membre més del col·lectiu dels caixers. I gràcies pel comportament exemplar demostrat a cada instant que ja ens fa pensar amb il·lusió en les festes de Sant Martí i Sant Antoni de l'any que ve.

Gràcies a tots de tot cor.

Xisco Ametller Pons
batle del Municipi des Mercadal

La nefasta gestión de los puertos de Menorca
El Sr. Miquel Camps, del GOB, no ve otra solución que adaptarse al abuso que ha supuesto la faraónica inversión en el port nou de Son Blanc, en Ciutadella, para favorecer a las navieras en el ahorro del tiempo de travesía, lo que ha supuesto, a su vez, que las empresas menorquinas de distribución, con sede en Maó, vean aumentados los costes de sus camiones y que todos suframos el correspondiente aumento de la congestión de la carretera.
Aún así, la Autoridad Portuaria de Balears va a arrojar más cemento sobre el puerto de Maó al servicio de un tráfico que ha disminuido por pasarse a Son Blanc.

Hay una causa de todos estos disparates, Sr. Miquel Camps: es que los puertos, del Estado o de Baleares, establecen sus tarifas a un beneficio calculado porcentualmente sobre el total de sus inversiones. De ahí el interés en reinvertir sus excedentes monetarios para que comiencen a rentarles beneficios a su vez en estupenda bola de nieve del dinero y de su influencia.

La solución la planteaba el PSM hace unos días en estas páginas: la devolución de los puertos a los menorquines, sus legítimos propietarios, y su puesta a su exclusivo servicio.

Por ejemplo, nos ahorraríamos el espectáculo deprimente de los atraques de Maó vacíos de yates a causa de la gestión de la Autoridad Portuaria en la que el episodio de ciertos individuos como los imputados Sres. Triay y Díaz Ferrán no son sino la guinda del enorme perjuicio que se está ocasionando a la economía insular.

Si todos los organismos concernidos están gobernados por el mismo partido, ¿por qué no se ponen de acuerdo? ¿Por qué será?.

Francisco de Asís
Zumárraga Ortiz

Maó

Què passarà amb els estudis de secundària a la nostra illa?
Finalment s'ha consumat el que es preveia. Els instituts de Menorca perdran gairebé 60 professors el curs 2012-2013.

Després de llegir les cròniques dels diaris sobre la preparació del proper curs en els centres docents m'ha afectat, sobretot, l'estat d'ànim que es reflecteix en les declaracions dels directors i directores d'institut. Un assegura que no sap en quines condicions començarà les classes el seu professorat després de que als tutors i caps de departament se'ls ha eliminat el complement que cobraven per la seva responsabilitat (30 € crec), no tindran paga extra de Nadal, tindran més alumnat per classe i més hores de classe efectiva; un altra diu que hauran de renunciar a activitats com biblioteca o extraescolars, o a atendre a les famílies, o reunions de coordinació a suplències, etc.

El curs anterior no ha estat fàcil, però aquest que ha de començar es preveu molt pitjor. El curs passat es van prendre des de l'administració educativa unes decisions que van afectar sobre tot a aquella part de l'alumnat que presenta més dificultats d'aprenentatge, és a dir, amb l'excusa de les retallades econòmiques es van imposar unes mesures que van en contra de la igualtat d'oportunitats, tal com hem denunciat ja amb anterioritat, i això farà que únicament pugui arribar a l'èxit escolar aquell alumnat que ja compti de partida amb més possibilitats, tant socioeconòmiques com intel·lectuals.

Però això ara ve acompanyat per un augment de les ràtios que afectarà tothom i que, segons alguns directors, són inassolibles actualment perquè les dimensions físiques de les aules no ho permeten i, a més, perquè pot complicar molt la tasca del professorat per la diversitat existent actualment a les aules i per les característiques pròpies de l'edat de l'alumnat dels instituts, sobre tot d'aquells d'ESO que es troben en plena adolescència.

Aquestes mesures, tristament, provocaran un deteriorament de la qualitat de l'ensenyament en el seu conjunt i en una comunitat amb una taxa de fracàs escolar i d'abandonament prematur de les més altes de l'estat, taxa que aquests darrers anys s'havia aconseguit disminuir en cinc punts.

Lamentam profundament aquesta situació. Consideram que es podia estalviar en altres conceptes perquè sembla que sí que hi ha de doblers quan es tracta de solventar el conflicte lingüístic que el propi PP ha creat, hi ha doblers quan es tracta de concertar amb escoles de l'OPUS (concerts que no son necessaris perquè es fan a una zona on no hi ha població: el parc BIT de Palma, que per cert he llegit que s'estan pensant en ampliar la línia de metro fins allà), o per a un cicle formatiu d'Agropecuària per a quatre alumnes (un altre ridícul, desmunten el que hi havia d'Agroecològic on també havia formació agropecuària amb 18 alumnes, per un que únicament ha atret a quatre estudiants).

Sí, lamentam que el professorat haurà de treballar més, en pitjors condicions i cobrant manco, però l'alumnat és el que rebrà les pitjors conseqüències d'un curs que serà una tornada endarrere per al sistema educatiu. Una pena.

Cristina Rita
diputada socialista en el Parlament de les Illes Balears

Lo más visto