Com governa l'alcaldessa?
Així com els bons patrons es coneixen quan hi ha embat, els governants es reconeixen quan les coses van mal donades. N'hi ha prou amb què aparegui un problema a la ciutat perquè l'alcaldessa de Maó desapareixi com un llamp, com si la cosa no anés amb ella. Davant les decisions que aparentment prenen els seus regidors, s'amaga. Tant si es tracta del canvi de topònim, del tancament del port, de l'ampliació de les places d'aparcament de pagament com de tants i tants d'altres temes importants.
No estaria de més, per exemple, que l'alcaldessa digués alguna cosa a les persones què es manifesten perquè el tancament improvisat d'un tros del port ha buidat de clients els seus negocis. Ni que sigui que els digui que no els farà ni cas. Perquè el PP ha convertit una idea que podia ser bona, si s'hagués organitzat bé, en un problema de primera.
La premsa va plena de la fal·lera de l'ajuntament per canviar-ho tot de dalt a baix, tant se val si la cosa funcionava com si no. Articles, enquestes, entrevistes, cartes, opinions… Miris per on miris hi apareixen les paraules polèmica, queixa, caos, desastre, ruïna i imposició. I arreu d'aquestes planes hi ha escrit el nom de l'omnipresent i totpoderós regidor senyor Botella mirant d'apagar el foc amb una llauna de benzina a la mà.
M'agradaria sebre què en pensa l'alcaldessa de tant de desfici. Les maoneses i els maonesos mereixem sebre quina opinió en té. Què pensa fer, si és que pensa fer res. Sobre açò és que calla, l'alcaldessa. No és que no ralli ni que no llegeixi discursos, que açò ja sabem que ho fa.
Dirigir un municipi (i encara més en temps de crisi) és fer feina per resoldre els problemes, per mirar de fer la vida més fàcil a la gent, per procurar que el benestar arribi a les persones que ho passen pitjor. Governar no és anar dalt un cavall durant les festes patronals, sinó que és posar-se els esperons i agafar fort les regnes de l'ajuntament per tal fer-lo anar pel camí que millor convengui a la prosperitat de les ciutadanes i els ciutadans.
Damià Borràs
Maó
Ja n'estic fart, de sentir parlar de la crisi
La meva dona i jo, com cada agost, passam tres setmanes a Maó, al pis on ma mare va viure els seus darrers anys de vida. Des de fa alguns estius, quan sortim a passejar per la ciutat, la conversa que habitualment tenim amb parents, amics i coneguts és la difícil situació econòmica que travessa el món occidental i particularment la nostra illa. Maonesos que crec que viuen igual de bé que fa cinc anys, quan ens troben pel carrer, es recreen morbosament queixant-se i tornant-se a queixar d'una situació que, ho reconec, és clarament preocupant. Quants anys haurem d'aguantar-la encara, aquesta situació econòmica que en tost d'arreglar-se empitjora? I qui ens ho podria contestar? No ho saben ni els economistes, que en són els experts. Però passar-nos l'estona remugant no crec que sigui el comportament més adequat.
La bellesa de la nostra illa no és un mèrit de nosaltres els menorquins. Menorca ja era preciosa 7.000 anys enrere, quan no l'habitava ningú. I encara ho és. I els illencs hem contribuït a augmentar-ne els atractius (arquitectura rural i urbana, patrimoni arqueològic, traçat de camins i tanques rurals, etc., etc.), però també i en pocs decennis n'hem esguerrat massa territoris. No sempre ho hem fet bé. I alguns menorquins, delerosos d'uns beneficis ràpids però perjudicials a la llarga, voldrien contribuir a matar la gallina dels ous d'or.
A Menorca llocs importants del món de l'economia o la política són ocupats per persones que l'únic mèrit de què poden presumir és de ser parents molt pròxims d'empresaris o de ser integrants massa dòcils de partits que quan la sort els acompanya treuen més vots que els seus rivals. Moltes de les persones que ocupen aquests llocs -que no es mereixen- no són precisament les més adequades per a defensar els interessos de la nostra illa i els seus habitants.
Maonesos, menorquins, no n'hi ha prou amb esperar que les coses s'arreglin totes soles. Es tracta d'esforçar-nos, de treballar per a trobar el camí que ens dugui a la solució dels problemes de què, massa sovint, tants de nosaltres els menorquins ens queixam de forma malaltissa.
Eladi Saura
Maó
Les millores
as Grau
Des de l'associació de veïns des Grau volem agrair a l'Ajuntament les millores que durant el passat hivern varen efectuar a la nostra colònia. Sobretot, la primera campanya de retirada de barques inservibles de la zona de marina seca i el tan necessari asfaltat de l'aparcament de Sa Cudia. Agrair a la brigada d'obres el seu esforç perquè les festes dels caps de setmana, dies 21, 22, 28 i 29 de juliol, es poguessin realitzar sense cap contratemps. I agrair a tots la col·laboració perquè les festes, un any més, han estat un èxit: als anònims col·laboradors, al Parc Natural de s'Albufera des Grau, Espais de Natura, Coca-cola, Menorca en Kayac, Restaurant Ca'n Bernat, Bar Ca'n Bernadet, Divertimento, Gin Xoriguer, Almacenes Carreras, Tamborilers d'Alaior, Sky Night, Coinga, sa Botigueta des Grau, Colla de geganters d'en Yurca, Grup de Ball Stars, Deportes Benito, Òptica Carreras, Uniformes Menorca i un any més a Rafel Cortes, sense ell les costelles no tindrien el mateix gust i al nostre únic i més estimat punxa-discs "DJ Chicha", a tots ells gràcies.
La junta de l'Associació de Vesins
Es Grau (Maó)