Viatjar amb una companyia "low cost"
Fa pocs dies vaig viatjar de Barcelona a Menorca amb Ryanair, i vaig pagar ben cara la novetat.
Vaig comprar el bitllet a través d'una agència digital, per un preu de sortida d'un euro. Em va enlluernar, tot i que sabia que aquest preu aniria engreixant a cada pas que fes. Finalment vaig pagar més de cinquanta euros.A partir d'aquest moment vaig començar a rebre correus amb molta informació en anglès.
Sabeu aquest tipus d'informació que anomenem "lletra petita" que tants problemes ens porta perquè no solem llegir i menys si estan escrits en una llengua que no és la teva.
Doncs aquest costum, em va costar seixanta euros més, perquè no havia imprès la targeta d'embarcament tal com advertia la companyia en un dels seus missatges.
(No entenc per quina estranya relació un venedor pot penalitzar un client, com si fossin els representants de l'ordre i tu un ciutadà que no compleix amb un deure. Qui els atorga aquesta autoritat?)
O pagava o no volava, no hi havia cap altra solució. Ah! sí, me n'oblidava, escriure una reclamació i enviar-la a Dublín, seu de la companyia, però, com veieu, no era una solució immediata.
Vaig pagar i vaig continuar amb tots els altres entrebancs que es van acabar quan vaig deixar la bossa de mà a una cadira de l'aeroport de Barcelona. Per sort, entre les anades i vingudes, em vaig lliurar de fer cua per aconseguir el millor seient, (com si anéssim a veure una estrena cinematogràfica!). El que no em vaig estalviar va ser la venda de productes durant el trajecte, des de diaris a entrepans calents, i un aterratge espectacular amb aplaudiments i música taurina inclosos.
Per acabar, i si em permeteu un consell, per no pagar la novetat de volar amb una companyia "low cost", imprimiu-vos la targeta d'embarcament i recordeu que només podeu portar una sola bossa a la cabina de l'avió. Jo intentaré no anar-hi més i tramitaré una reclamació a l'Oficina del consumidor. Em queda un dubte; es això una solució als problemes del transport aeri que té Menorca?.
Imma Paltor Simón
Es Castell
Gràcies pel suport al poble sahrauí
Des de l'Associació d'Amics i Amigues del Poble Sahrauí de Menorca volem donar les gràcies a totes aquelles persones que van assistir al dinar solidari que la nostra associació va organitzar el passat dia 15 d'agost. Va ser una jornada on es va demostrar que Menorca segueix donant suport a la causa del poble sahrauí com es va comprovar amb l'assistència de més de vuitanta persones. També donem les gràcies a tots aquells que no hi van poder assistir però que van col·laborar solidàriament fent les seves aportacions.
Volem agrair especialment la col·laboració de l'Hotel Sol Milanos Pingüinos per les facilitats rebudes per l'organització d'aquest dinar i pel seu suport.Finalment volem fer un reconeixement a les següents empreses que van col·laborar amb diferents productes a la nostra rifa, detall que sens dubte els agraïm enormement: Agroturisme Alcalfar Vell, Aquitania, Botiga Prendes, Cafè des Forn, Ca Na Genera, Congelats Antònia, Cooperativa San Crispin, De Vins, Estany Garcia, Forn Ca'n Pons, Fruiteria Ca Na Clara, Heura Roba i Complements, Jardineria Truvi, José Cáceres, Natàlia Tamayo i Pere Pons del Centre de Gravat Xalubínia, Menjars per endur Ca Na Tonyi, Nou Sis Roba i Complements, Restaurant Insular, Restaurant Son Ganxo, Restaurant S'Engolidor, Sabateria Marga Camps, Servifonia Menorca Telyco, STI-Coelme Telecomunicacions, Supermercat S'Uestrà, S'Altra Senalla, S'Avam, Tiago Reurer Fotògraf, Tomeu i Jeanette - Verdura Ecològica i Viatges Magon.
Per tant, moltes gràcies pel suport a tots aquells que van voler aportar el seu granet d'arena assistint a aquest dinar i als que hi van col·laborar, granet que esperem que pugui servir per millorar les condicions de vida als campaments de refugiats sahrauís.
Associació d'Amics i Amigues del Poble Sahrauí de Menorca
"Terròssos!"
Hay que ver lo grande que es saber idiomas, pues permite entender lo que a uno se le dice o lo que lee en anuncios y letreros indicadores. Pero además le permite a uno saber el significado de los topónimos, ya sean topónimos mayores, menores o geográficos. Ésos, siempre tienen relación con el entorno, como por ejemplo: Cala Llonga (cala larga) por su longitud. Cala Pi (cala pino) porque hay o había, cuando alguien así la denominó, un gran pino que sobresale sobre el resto. Otros, tienen relación con hechos históricos, como por ejemplo: Palma, Sanitja, Pollença (Palmensis, Senissera, Pollentia) porque fueron fundados por colonizadores romanos, los cuales les pusieron los mismos nombres que ya había en sus lugares de procedencia. Concretamente Palmensis y Pollentia se hallaban en época romana en la provincia de Piceno-Umbría, habitada por las gentes de la tribu Velina. Otras fueron fundadas en Baleares por fenicios púnicos, como Ebussus, Yamnona y Magon. Por norma general y esencial los topónimos mayores como los que acabo de relacionar, se han mantenido fieles a sus denominaciones primitivas, evolucionando fonética y ortográficamente en la misma medida que ha ido evolucionando el idioma del lugar donde se hallan ubicados. Y así tenemos que Magon fue evolucionando de la mano del idioma de sus habitantes, y del Magon pasó a ser denominado Mago por propia declinación fonética del habla menorquina, aunque en los portulanos figurase Magonis por ser el latín el idioma oficial. No obstante tanto en menorquín como en latín, no se modificó en absoluto su raíz y significado: nombre propio de un general púnico. Con el correr de los siglos y por evolución natural de la dulce habla que distingue a los baleares, que de forma natural elimina todas las guturales que le suponen esfuerzo de pronunciación, pasó a pronunciar y escribir Mahó. Indicando la "h" que en su lugar hubo una consonante tiempos atrás, con lo que con ello se mantiene la conexión con su raíz Magon, cosa sumamente importante para su estudio etimológico. Recientemente, la neodictadura catalanista que asola el archipiélago balear, ha rebautizado por calsones esa antiquísima ciudad menorquina con el nombre catalán de "Maó", cambiándole con ello toda la etimología e historia del anterior. Pasando de ser dicho topónimo mayor el nombre propio del general púnico que fundó dicha ciudad, a ser el nombre de un ladrillo, pues ese es el significado de "maó" (Maó. Bloc d'argila endurit al sol o al foc, emprat per a fer parets, voltes, xemeneies, etc., especialment el de 29 × 14 × 4 centímetres. Diccionari de la Llengua Catalana I.E.C.). Con lo cual los habitantes de esa ciudad menorquina han pasado de ser personas de orígenes púnicos, a ser "¡Terròssos!" pues de tierra son los ladrillos. Y todo ello por culpa de unos incultos vividores de la política que dirigen ese municipio menorquín, los cuales además actúan al dictado de los "demócratas" nacionalistas catalanes de Balears.
Mikel Garau Rosselló
Miembro de la Société
de Linguistique Romane
Miembro de la Sociedad
Española de Lingüística
Palma de Mallorca