Un inici de curs normal?
Aquesta setmana hem pogut observar com el conseller d'Educació i alguns mitjans de comunicació s'esforçaven en estendre una pàtina de normalitat a l'inici del curs escolar en les Illes Balears. Això, segons les informacions molt contrastades de qui signa aquesta carta, ha provocat l'estupor i la indignació de la majoria dels professionals dels centres. Pot ser la Conselleria esperava (perquè sí que són conscients del que estan fent amb l'educació a les nostres illes) més mobilitzacions a peu de centre per l'aplicació d'unes mesures que faran retrocedir 30 o 40 anys l'ensenyament al nostre país i per això van pactar amb els sindicats de l'ensenyament que serien 500 i no 600 els interins que no serien contractats aquest curs. Però ara ja es calculen uns 590 i els sindicats i les APIMES ja han anunciat que no es quedaran creuats de braços.
Però no ens enganem:
No és normal que els instituts comencin amb una mitjana de 10 professors menys. No és normal tenir aules de Primària amb 30 alumnes, 35 a Secundària i 43 a Batxillerat (quan les aules no estan fetes, a més, per a aquesta ràtio, i menys quan parlam de noves tecnologies). No és normal que no hi hagi suport ni reforços per als que tenen més dificultats per aprendre i necessitats especials. No és normal que la nostra comunitat autònoma sigui una de les que als pares els sortirà més cara l'educació dels seus fills, des d'infantil a la universitat, i en canvi no tindran ajuts per a llibres de text, i seran molt minsos, si en tenen, per al transport escolar, pels menjadors, per les escoles matineres... No és normal que no hi hagi ajuts per a les escoles infantils. No és normal que no es convoquin proves de FP lliures el setembre quan hi ha places lliures.
No és normal que s'hagin enviat cartes als llocs de Menorca oferint un cicle de Producció Agropecuària que no ha interessat ningú tal com s'ha muntat. No és normal que no s'hagi planificar què fer amb l'alumnat que ha demanat el primer ensenyament en castellà i les escoles hauran d'improvisar. No és normal que els centres que han elegit trilingüisme hagin d'avançar de la seva dotació de manteniment el pagament del sou de l'auxiliar de conversa.
No és normal que no es reconegui i s'agraeixi al professorat (sinó que al inrevés, s'ha donat a entendre que feien poca feina) l'important esforç que hauran de fer quan cobraran menys, faran més hores, no tindran formació, hauran de cobrir les classes dels companys malalts (no sé com s'ho faran, per cert, perquè ja no tindran hores) i no tindran ajuts per atendre la diversitat del seu alumnat (nouvinguts, necessitats especials...).
No és normal que el Ministeri digui que no es cobriran baixes de manco de 10 dies i a les Illes Balears siguin 30 dies, i un llarg etcètera.
Però el que sí és normal és la voluntat del professorat i dels progenitors perquè l'alumnat pateixi el mínim possible les conseqüències d'una gestió que ja s'està demostrant com a pèssima i mantenir, en la mesura que ho possibilitin els seus esforços personals, una educació pública de qualitat i en equitat.
M. Cristina Rita
Diputada Socialista en el Parlament de les Illes Balears
-------------------------
La volada de la jerga política
La jerga política es el arte de decir sin decir lo que se piensa, de materializar en palabras una actividad que no se materializa o de dilatar decisiones necesarias, pero políticamente poco rentables. Eso sí, toda ella expresada de una manera muy formal, aparentemente culta, para darle un cierto tono solemne que obnubile al oyente, descoloque al escuchante, y despiste al preguntante. Para ello se utiliza la retórica demagógica, la estadística interesada, la comparación incomparable, la dialéctica manipulada, la vaguedad calculada, la condicionalidad críptica y toda la gama de variopintos circunloquios, adornados todo ellos con acentos terminológicos y gerundios jurídicos que siempre confunden y quedan muy bien.
Como muestra un botón. Les propongo el siguiente texto que más o menos dice así: …esbozar un borrador de una propuesta, para solicitar una comisión (no permanente), para redactar una ponencia, que pueda analizar, para poder debatir y posteriormente evaluar, los condicionantes que permitan elevar otra propuesta, al correspondiente alto cargo competente que dilucida la pertinencia de la misma".
Suena a burla, me dirán ustedes, aunque convendrán muy familiar. Me reclamarán, que en mi afán de reafirmar mi opinión sobre la utilización de la jerga política exagero una barbaridad, que nadie puede atreverse a expresarse con tanta ambigüedad.
Siento informarles que andan muy errados pues dicho párrafo resumido, esta extraído nada menos que de la conclusión final de un documento cuya redacción, digo yo, de alguna forma pactado o impuesto, fue firmada por el PP, PSOE y PSM con la intención de ser presentado al Parlament balear en relación, no se lo pierdan que ahora viene lo bueno,… a la problemática del Transporte Aéreo en Menorca.
Tras año y medio de reivindicaciones, incontables reuniones de la sociedad menorquina con toda clase de responsables del Consell, del Parlament, del Govern balear, de Aviación Civil etc, con presidentes, secretarios, subsecretarios, técnicos, consellers, senadores, diputados y representantes políticos. Después de una infinidad de artículos publicados, promesas de todo tipo y color. Una ingente cantidad de cartas al lector en los medios, actividades reivindicativas, estudios técnicos, pactos firmados, foros consumados, programas de radio y televisión, entrevistas, y miles y miles de firmas recogidas. Nos salen ahora con el párrafo de marras. Desesperante. Inaudito. Políticamente kafkiano.
Creen ustedes que es de recibo, que jueguen con las esperanzas de todos nosotros de esta manera, retrotrayéndonos con dilaciones de esa ralea, a la casilla de salida como si estuviéramos en el juego de la oca. Cuando precisamente ahora se suponía, tras la última reunión mantenida por la Plataforma el Transport Aeri Ofega Menorca en el Consell, que estábamos en la recta final de un estudio de la Conselleria de Movilidad y de Aviación Civil, para conseguir incluir en los presupuestos antes de finales de septiembre, la prometida tarifa entre islas a 30 euros.
Verdaderamente preocupante, pues lo único que esta isla esperaba y espera confiadamente, después de todo lo llovido y sufrido, era y es el reconocimiento inmediato de la problemática del transporte aéreo y el apoyo unánime en el Parlament balear.
Al redactor del documento le auguro un brillante futuro político, y aconsejándoles vuelvan a leerlo detenidamente (sin risas, por favor), convengan finalmente conmigo que con esas formas y jergas políticas no vamos a ir, ni mucho menos a volar, desgraciadamente, a ninguna parte. A no ser que algo o alguien milagrosamente lo remedie.
Jordi Viola Giner
Alaior
-------------------------
En suport al Fons Menorquí de Cooperació
M'ha agradat molt la crònica, publicada al diari el diumenge, que escriu na Lola Maiques de la trobada celebrada a Fornells amb na Natàlia, Oscar, Josep..., de com parla de na Gemma, el bell record cap a na Carme Marcén, de la seva descripció de com evoluciona la conversa, com capta i ens transmet les sensacions d'una trobada entre "persones meravelloses" que somien en un món millor.
Mai es sap que pot sorgir de trobades com aquesta, de com les llavors que es planten al cor de persones poden créixer, desenvolupar-se i donar fruit en abundància.
A inicis dels anys 90, també fruit de trobades, converses i somnis, es va posar en marxa el Fons Menorquí de Cooperació. El Fons ha estat punt de trobada d'institucions i entitats de desenvolupament, espai de diàleg entre persones que pensen de forma diferent, d'exercici de comunicació, d'afrontar reptes i donar a conèixer a la població menorquina la realitat en què viuen bona part dels pobles del nostre món.
Record amb especial estimació el suport donat a la publicació del receptari "El Món al teu Plat" que va escriure na Carme, o a l'obra que va muntar Mô Teatre "Un altre camí" amb la direcció de Matilde Muñiz i Jordi Odri.
Ara, amb les retallades pressupostàries, el FMC pot desaparèixer, seria una pèrdua enorme, un cop a una Menorca solidària i fraterna. Esper que no passi, que l'Illa pugui seguir comptant amb el Fons, que segueixi actiu i treballant en favor del Sud.
Antoni Carreras Torrent
Equador
-------------------------
Jo també encendré la meva espelma
A mesura que la crisi econòmica s'anava fent més llarga i profunda, moltes ONGs i entitats que treballen en el camp de la solidaritat -acció social en l'àmbit local, suport a persones amb discapacitat, cooperació internacional- es van plantejar si el suport de la gent, ja fossin socis o col·laboradors, podria disminuir: si la gent no té, no pot donar. Afortunadament, els qui expressaven aquesta inquietud es van equivocar: cada dos per tres sentim representants d'entitats que diuen que la gent -les persones senzilles, la gent d'a peu- amb la crisi és més solidària que mai, i que les aportacions han augmentat. Qui no pot aportar doblers aporta temps, o menjar, o posa les seves habilitats al servei de qui ho necessita.
A mesura que la crisi avançava i afectava més i més gent, molta gent s'ha demanat, amb un temor comprensible, si la desesperació per falta de recursos bàsics podria provocar un increment de robatoris, furts i delictes contra la propietat. Fins i tot hi havia qui apuntava amb el dit els immigrants com un perill, com si haver nascut a una altra banda generàs una incerta propensió a delinquir. Però les dades del Ministeri de l'Interior desmenteixen aquesta preocupació: l'any 2011 hi va haver un 1,8% menys de delictes que l'any 2010, i aquell any, també de crisi, la delinqüència ja s'havia reduït respecte a l'any anterior.
És cert: la crisi ha fet que molta gent hagi tret el millor d'ella mateixa. Ha provocat que revisem les nostres prioritats, la nostra manera de viure, els nostres hàbits. I si érem mínimament sensibles, ens ha suscitat la pregunta vital de què puc fer jo davant el patiment de tantes persones. I molta gent s'ha posat en marxa i ha aportat el seu granet d'arena.
Però les institucions públiques, malauradament, són una excepció generalitzada a aquesta onada de generositat. Amb motiu o amb l'excusa de la crisi, les retallades, que segurament són necessàries en moltes partides pressupostàries, s'han acarnissat amb els sectors més febles de la societat, i amb les polítiques públiques destinades a la cooperació.
El Fons Menorquí de Cooperació és una conquesta social i ciutadana que des de fa prop de vint anys coordina les aportacions de les institucions locals i canalitza aquests recursos a través de projectes de cooperació per al desenvolupament i la sensibilització, per tal de contribuir des de Menorca a la construcció d'un món més just.
Però la viabilitat i supervivència del Fons Menorquí de Cooperació està en perill, perquè les institucions públiques miren cap a una altra banda i retallen uns recursos que són més necessaris que mai. Els responsables polítics s'omplen la boca amb els Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides, però suprimeixen o redueixen els mitjans per aconseguir-los.
Els doblers de les institucions públiques no són dels partits que governen. Són nostres, són de tots. I si els ciutadans expressen una generositat creixent en temps de crisi, el camí contrari de les institucions públiques representa una incoherència i una vergonya. D'altra banda, és cert que açò no és nou: en molts moments de la història, els conflictes i els períodes de crisi fan que els ciutadans vagin molt per endavant dels seus dirigents.
El 22 de setembre, als Quarters de Mercadal, el Fons Menorquí de Cooperació celebra una diada de la solidaritat. Per aquesta jornada especial fa una crida a la ciutadania, que porti espelmes com a símbol de concòrdia, i ens demana que responguem a la pregunta de per què hem de continuar essent solidaris.
Dia 22 de setembre, jo també encendré la meva espelma: per expressar el meu suport al Fons Menorquí de Cooperació, a la seva feina i a tot el que representa. Per refermar el meu compromís personal amb la solidaritat, i per exigir a les institucions públiques que donin la cara i estiguin a l'alçada d'aquest moment històric.
I tu, per a què encendries una espelma?
Miquel Àngel Maria
Ferreries
-------------------------
No hauríem entès res
Quan avui açò tan eteri que es diu "els mercats", enfonsa implacablement l'estat del benestar i aflora el malestar dels qui malviuen, la veu del bisbe de Sao Felix de Araguaia, el català Pere Casaldàliga, ens recorda que el malestar ha estat i és la realitat a la major part del món. Si en aquest sud d'Europa tastam l'amargor de les precarietats i no ens hi hem de resignar, tampoc hauríem d'oblidar que aquesta lluita és una i la mateixa arreu del món.
Sentim moltes veus que demanen als ciutadans que practiquem l'austeritat, i estar molt bé que aquesta sigui una pauta de vida; però convindria no confondre el sentit del mot austeritat amb la resposta que està donant l'Administració a la crisi i que s'assembla més a un abandonament de responsabilitats i incompetència.
En aplicació de més retallades, les institucions autonòmiques i municipals amenacen a tancar el Fons Menorquí de Cooperació (FMC), organisme no partidista que ha treballat perquè els menorquins féssim la nostra contribució a la solidaritat Nord-Sud i a l'economia solidària.
Solidaritat ve del llatí solidus, 'sòlid, fort, ben fermat', i certament tots els éssers humans estam units per una comunitat d'interessos i de responsabilitats, que no sap de fronteres ni en vol entre els pobles de la Terra.
Quant a l'austeritat, aquesta és una clara virtut republicana: allunyar-se de despeses sumptuàries i del consumisme compulsiu, rebutjar la promiscuïtat institucional, prescindir de cotxes oficials, dietes i sobresous, etc. Austeritat és fer pagar, penalment i fiscalment, als irresponsables gestors del sistema financer com, per exemple, als successius presidents de moltes caixes controlades amb la connivència de determinats partits . Auster és qui viu, obra i jutja de manera rígida, severa, estricta, diu el nostre diccionari. No és, doncs, auster- ni just!- qui vol imposar a la gent més pobre deixuplines quaresmals per via d'eixugar la despesa social mentre el govern estatal viu una Pasqua perpètua.
Si en els temps que vivim els menorquins deixam passivament que ajuntaments, Consell i Govern de les Illes, amb el pretext d'una falsa austeritat, tanquin la barrera a la solidaritat, que durant vint anys han anat teixint de forma mancomunada i coordinada mitjançant el FMC, és que no haurem entès res de tot el que està succeint i sacsejant el món dels nostres dies.
Per tot açò, "jo també encendré la meva espelma el proper dia 22 de setembre als Quarters de Mercadal a l'acte del Fons".
Joan F. López Casasnovas
Ciutadella
-------------------------
Monestir de Santa Clara
Ens ha arribat la noticia que el dia 22 de setembre el Fons Menorquí celebra una diada de la solidaritat i que per aquesta jornada especial es farà una crida a la ciutadania perquè porti espelmes com a símbol de concòrdia.
Noltros les germanes clarisses volem adherir-nos a aquesta iniciativa de solidaritat des del nostre monestir, encendrem una espelma perquèel FMC pugui seguir fent la seva tasca i perquè en la nostra societat es mantingui viva la consciència de que cal actuar amb justícia i que és possible la construcció d'alternatives envers un món més digne per a tothom.
Avui més que mai fa falta l'ajuda en la cooperació i la continuïtat d'organismes com el Fons Menorquí perquè és molt valuós el seu treball de sensibilització per a fer més visibles les grans desigualtats.
Gràcies FMC comptau amb la nostra pregària i suport.
Germanes Clarisses
Ciutadella