A un senyor que no ho té gaire clar
Benvolgut senyor Lucas Pons Bedoya. No el conec, per tant no conec les seves circumstàncies i això inclou la seva edat. En vista dels seus raonaments i la forma en què vostè els exposa, podria estar responent a un al·lot i és per això que faré un acte de contenció en el meu redactat.
Seria comprensible el seu empipament si fos cert el cas que una mena de baula perduda en cert punt entre la dominació romana de Menorca i el dia d'avui hagués sobreviscut com una casta de Asterix o de Xoroi a la inversa i sense final dramàtic, i gràcies als preuats gens lingüístics tot això hagués produït una llengua hereva del llatí i exclusiva de Menorca. Malauradament tenim males notícies per a vostè. Això no sembla que hagi anat així, i en el cas de que qualcú hagués salvat la pell, el que no va salvar va ser la llengua romana per després fer-la arribar fins on vostè voldria fer-nos creure.Tot fa pensar que un 'fulano' anomenat Alfons, amb quatre arreplegats, dels que no he pogut trobar fotocòpia del passaport, però que pel que es veu rallaven l'oprobiosa llengua catalana varen passar per aquí, i per bé o per mal van fer un canvi de guió i decorat deixant-nos també la llengua que vostè troba tan aliena al català i que pel contrari li puc assegurar, que deixant de banda certes particularitats, es una de les versions més riques i ben conservades de totes les varietats dialectals d'aquesta llengua. Varietat dialectal que és la que més estimo. Però no podem oblidar que les llengües a part de ser quelcom que estimar, conservar i transmetre, també han de ser vehicle de comunicació i és precisa una certa normalització de portes a fora per obtenir que el missatge sigui comprès pels demés usuaris de la llengua comú.
Per cert, si vostè es fes una volteta per terres de l'Empordà veuria amb sorpresa com aquesta llengua que vostè considera tan particular i exclusiva de Menorca la comparteix vostè, si és que vostè l'empra, amb la gent que allà viu. Tret de certs girs i localismes deguts a la peculiar història de Menorca, vostè per moments estaria disposat a jurar que rallen menorquí. No tindrà res a veure que bona part dels colons que varen venir a ocupar les terres després de la visita del tal Alfons fossin nadius d'aquelles terres al ser considerats més adients degut a estar acostumats a viure en un mitjà físic més similar a la realitat de aquella dura Menorca històrica? I tot això està lluny i equidistant de ser bo o dolent.
I així com hi ha organismes encarregats de difondre i regular una llengua normalitzada, és feina de cada un dels ciutadans el conservar i transmetre les riques particularitats de cada una de les varietats. I si perdem paraules, modismes o girs es que quelcom estem fent malament els usuaris de la llengua, i tindríem que plantejar-nos fer quelcom al respecte a fi que la forma d'emprar la llengua dels nostres avis arribi als nostres nets. Vostè ja tindria que haver observat que en les llengües com en moltes altres coses, el polítics i els estaments oficials sempre arriben tard, i ja no és que ens diguin com hem de parlar, no, és que els parlants decideixen com han de confeccionar ells el diccionari. I és que ells ja han descobert fa molt temps que no és viable, cosa que segurament si voldrien, decidir com la gent ha d'emprar l'idioma i com aquest evolucionarà. El parlant fa la llengua, i la forma dialectal de Menorca serà la que la gent que l'empra vulgui i no altra cosa. I amb això no vull dir que es mantindrà la forma que ara coneixem, no ho puc saber, el que dic es que serà el que aquells que l'empram vulguem i és la nostra responsabilitat. Però paral·lelament a tot això, un català estàndard i normalitzat serà necessari en estaments oficials, formals i acadèmics.
I estigui vostè tranquil el precepte romà de Publi Corneli Tàcit -"la marca de l'esclau és rallar la llengua del seu senyor", ja fa molt temps que ha caducat.
També hagués cabut la opció de que el tal Alfons tornàs cap a casa amb una bona dosi de galtades i la cua entre les cames i ara vostè rallaria una polida llengua germana de l'àrab, cosa que no tindria res de bo ni de dolent. O en un tercer escenari possible, l'amic Alfons hagués vingut amb tropes i colons aragonesos i ara no estaríem rallant de tot això perquè vostè rallaria castellà amb un sospitós i simpàtic accent "mañico"... no sé si vostè m'entén.
Vostè em sabrà disculpar si per moments el meu to ha estat una mica sec, però igual que a vostè el treuen de polleguera certes llicències fonètiques dels seus interlocutors, a mi em molesten molt certes poc afortunades proclames.
Xavier Verdú Alegre
Alaior
En defensa
del programa
British Council
L'IES Cap de Llevant i el CEIP Sa Graduada de Maó desenvolupen el programa d'anglès British Council, arran d'una proposta de la Conselleria d'Educació i fruit d'un conveni entre el Ministeri d'Educació i el mateix British Council. L'inici del programa data del 1996 (any en què es va començar al 1r curs del segon cicle d'educació infantil, P3). De llavors ençà, el programa s'ha anat implantant progressivament en els centres.
Actualment, ja hi ha unes quantes generacions d'alumnes que han finalitzat 4t d'ESO.Al llarg d'aquests anys, el programa s'ha millorat i se li ha donat un marc normatiu en el si de la nostra comunitat autònoma. Després d'anys de fer-hi feina, en estreta col·laboració entre la Conselleria d'Educació i els centres implicats, l'estiu del 2010, vam aconseguir un gran avenç amb la publicació al BOIB de l'Ordre del conseller d'Educació i Cultura de dia 9 de juliol de 2010, per la qual es regula l'organització i el funcionament a les Illes Balears del programa de centres adscrits al conveni entre el Ministeri d'Educació i el British Council.En aquesta ordre es fa una clara aposta pel programa i per tots els trets que el caracteritzen: alumnat, formació del professorat, currículum integrat, assessors lingüístics,...
Sorprenentment, el passat mes d'abril, es va comunicar als centres implicats els dubtes que hi ha sobre en quines condicions podrà continuar el programa a partir del curs 2013-2014, un cop s'hagi de renovar l'actual conveni de col·laboració entre el Ministeri d'Educació i el British Council. Aquesta sorpresa inicial ha esdevingut preocupació en els nostres centres, no ja entre el propi col·lectiu docent, sinó entre els alumnes i les seves famílies que no entenen que un programa que des de l'any 1996 està demostrant la seva vàlua, esdevingui ara qüestionable en alguns dels seus aspectes de funcionament.
Podem constatar que a nivell de comunitat autònoma tenim excel·lents resultats a les proves IGCSE realitzades des del Regne Unit, a través de la Universitat de Cambridge i, per tant, avalades per organismes externs.
A nivell de centre, comptam amb el suport dels diversos sectors de la comunitat educativa ja que, després d'anys fent feina en el programa, hem aconseguit implantar una metodologia que ens ajuda a tots a fer que els nostres alumnes siguin més competents en llengua anglesa.
El programa disposa de cursos de formació per al professorat directament implicat, la qual cosa ha propiciat que aquests professionals, juntament amb la seva formació a nivell personal tant prèvia com paral·lela, a hores d'ara comptin amb la preparació i els coneixements suficients en llengua anglesa per a impartir les matèries seleccionades en el currículum integrat.
En relació al currículum integrat, consideram que és part fonamental i s'ha de mantenir, ja que és la manera que tot el projecte segueixi una organització coherent i que no es tracti merament de fer unes hores en llengua estrangera, ans al contrari, cada àrea forma part d'un tot que dóna sentit al programa.
Cal destacar els assessors lingüístics com a peça clau en el correcte desenvolupament del programa, no tan sols com a referents nadius, sinó també, com a facilitadors de la metodologia comú que seguim. Aquests assessors reforcen totes i cadascuna de les activitats del professorat i faciliten, sobretot, la utilització de l'anglès com a llengua vehicular i de relació. També contribueixen i participen en la preparació del material d'aula de cadascuna de les unitats didàctiques de les diverses matèries.
Voldríem tenir un compromís per part de la Conselleria d'Educació, Conselleria que fa més de 15 anys que aposta pel programa, per tal de donar-li continuïtat i traslladar, tant al Ministeri d'Educació com al British Council, la necessitat de prosseguir amb un projecte que tan bons resultats ha donat a aquesta comunitat autònoma i a l'escola pública que sempre ha defensat.
CONSELL ESCOLAR DE L'IES CAP
DE LLEVANT
Maó
Propuestas
de UMe a Fornells
Quiere hacer llegar al público en general que su gestión dentro de la Junta Local de Fornells va dirigida hacia conseguir el bienestar de todos, difícil tarea en la actualidad, pero UMe pondrá todo su empeño y saber para que así sea. Intentaremos sacar de donde no haya, dialogaremos con todos aquellos que con sus actuaciones quieran beneficiar a nuestra comunidad y con ello conseguir la tranquilidad tan deseada.En la pasada reunión mantenida el 18 del corriente mes, con el señor Arjona, concejal de festejos de este municipio, la señora Constanza Navarro, diferentes asociaciones de Fornells y los miembros de la Junta Local, UMe presentó las siguientes propuestas que serán debatidas en la próxima junta informal de la JLF.
1ª Taller de reciclado para decoraciones y regalos navideños. (taller dirigido por un monitor escogido por la junta, al que podrán asistir niños y mayores para así demostrar sus habilidades e ingenio).
2ª Punto de recogida de juguetes usados. (Para beneficio de los más necesitados).
3ª Punto de intercambio de objetos por mediación del trueque. (Que todas aquellas personas, menores y mayores que tengan juguetes u otros objetos a los cuales no les den un uso, puedan intercambiar y de esta manera darles otro motivo de vida)
4ª Subasta popular para así lograr una excursión para los niños. (El fin de esta subasta, que se realizará en el teatro de Fornells, con elementos como, menaje de cocina, herramientas, juguetes, o cualquier otra cosa que tengamos y no la usemos, servirá para llevar a los niños al Lloc de Menorca, a pasar una mañana de asueto).
5ª Muestra de cocina casera menorquina como se venía haciendo antaño. (Los beneficios que se obtengan por las bebidas servirán para costear los honorarios del monitor de reciclaje y la excursión de los niños).
Y 6ª Dotar de un equipo de música para las carpas de Navidad y fin de año y así prolongar la velada cuando termina la actuación de los músicos.
Juan A. Coll i Orfila (Doro)
Vocal de UMe de la Junta Local de Fornells
En defensa
de Mahó
No tingueu por, mahonesos, en decantar-vos a favor de la 'hac' intercalada en el nom de la nostra ciutat i del seu port, tant en castellà com en català. Lluitem pel que és nostre, així ho vam veure l'any passat, recomanat en grans cartells per tota la ciutat: Lluita pel que vols. Idò bé, açò és el que jo vull fer: lluitar perquè el nom de Mahó torni al diccionari de la llengua catalana; Mahón en castellà, Mahó en català (la paraula maó té un altra significat sense cap relació amb la nostra ciutat, vol dir, com tots sabem, rajola). Jo, com mahonesa que som, em vaig sentir humiliada i ofesa amb el canvi que es va produir per mor de la normalització del nom de la ciutat on vaig néixer. No vull entrar en polèmica, emperò crec que la qüestió del nom de la meva ciutat i del seu port ha derivat a enfrontaments que no s'avenen a la realitat del problema. No es tracta de Maó versus Mahón. Mahón serà sempre en castellà, en canvi, en català mai s'hauria d'haver acceptat la paraula Maó donat que teníem des d'antic Mahó.No estic en contra del català, és la meva llengua paterna, i l'estimo i l'estudio per millorar-la. La cosa que no m'agrada és l'aplicació, sense seny, que s'ha fet de la Normalització Lingüística, la qual indica clarament que "s'ha de donar preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons".No tingueu por tampoc vosaltres, maonesos catalanistes que la nostra bella llengua catalana no patiria gens ni mica, ans al contrari seria un signe de la seva grandesa, si el nom de Mahó tornés al seu diccionari Tota llengua viva té les seves normes gramaticals, i tota norma du les seves excepcions que confirmen la regla. És una qüestió de voluntat, per part de la UIB i de l'IEC, d'admetre Mahó com una excepció més a la norma que suprimeix les 'hacs' intercalades dels mots catalans. Estic ben segura que si en Pompeu Fabra, (que per cert, no era filòleg i per la seva formació tècnica va voler fer una gramàtica catalana senzilla, sense hacs mudes) aixequés el camp, tot d'una afegiria a la seva norma: ... Llevat de Mahó que s'escriu amb hac perquè aquesta és la toponímia popular tradicional del poble mahonès.
Així s'acabarien les discussions bizantines i, per damunt de tot, s'acabaria el menyspreu a un poble amable, acollidor i tranquil que, fins ara, demana amb timidesa que torni (i dic que torni perquè abans ja hi era) el nom de Mahó com cal, al diccionari de la llengua catalana i a la seva ciutat, petitoneta ella, sí; darrerament un poc de capa caiguda, sí; ermperò amb una qualitat única arreu del món, gaudeix del millor port natural de la Mediterrània i aquest port no es pot identificar amb una rajola.
Per acabar, he modificat lleugerament, per adaptar-lo al cas, un antic glosat que s'àvia m'explicava quan jo era una filleta:
¿Serieu vos per ventura / una filla de Mahó / Ciutat que té tremolor / I que quan dorm sempre somia?
Jo som la seva filla / Per defensar-la quan perd / Que val molt més Mahó quan somia / Que Maó quan està despert.
Laura Coll i Hellin
Maó