Síguenos F Y T I T R

Cartas de los lectores

Una vergonya maonesa


Sempre he sentit una especial debilitat per Menorca. He passat molt bons moments a l'illa i sempre m'agrada tornar-hi, si més no per a retrobar-me amb els amics que hi tenc. El caràcter menorquí, sempre tan prudent, és allunyat dels radicalismes, de la gent prepotent i dels malvolents insidiosos.La història menorquina és prou representativa d'un tarannà liberal, popular, progressista i democràtic, ben diferent del tremp espanyol (recordem que els forasters instal·lats a la Gimnèsia menor han estat coneguts tradicionalment com espanyols).Hi ha coses, però, que són totalment inadmissibles, com ara la recent aprovació, per part de l'Ajuntament de Maó, del canvi en la denominació oficial de la ciutat, que passarà a denominar-se Maó-Mahón. El canvi toponímic és d'una estultícia extrema i constitueix una vergonya pública per a la bona imatge de la capital menorquina. La dita bilingüització, aprovada per l'actual majoria del PP (quelcom així com partit per la pàtria espanyola) palesa la manca absoluta de compromís d'aquest partit espanyol -com no podia esser d'una altra manera- amb el poble menorquí, i més concretament maonès, d'uns polítics venuts a la metròpoli espanyola i contraris a la normalització lingüística i social de la llengua pròpia de Menorca, la llengua catalana.
L'adopció de la fórmula toponímica "vilingüe" és tan ridícula que no té parangó en cap altre lloc del món, i deixa amb les vergonyes al descobert aquells polítics ignorants -i amb mala bava, siguem clars- que l'han parida ("el cos em demanava defensar Mahó", arribà a dir el magnífic conseller i regidor Simó Gornés). La pila de despropòsits lingüístics (verbals i escrits) està essent de tal magnitud que ens retorna a èpoques que semblaven ja superades, en què la dictadura i el colonialisme espanyol ho arrasaven tot. Però tanmateix, per molt que l'equip de govern hodiern de Maó (Mô en la pronúncia local) s'escarrassi en la seva obstinada i estulta traïció a la seva terra, el bon sentit patriòtic dels maonesos sabrà recuperar el seny perdut, i l'únic nom menorquí de la ciutat, Maó, tornarà a lluir com sempre ho ha fet. Aleshores, aquesta gent, aquests polítics que reneguen de les seves arrels i que es venen al millor postor, aquests pallassos de la toponímia, seran tan sols pols en la història, una pols invisible.

Andreu Salom i Mir
Palma de Mallorca

Dos excel·lents historiadors

Com cada mes, ara torn a ser a Menorca, a passar-hi alguns dies. I com cada vegada que hi venc dedic unes quantes hores a la lectura de notícies i articles dels 'menorques' publicats durant les setmanes que no he estat a l'illa. Els llegesc amb unes tisores ben a prop, i retall per a conservar-los en un arxivador de cartró els escrits que consider mereixedors de ser rellegits. Entre els darrers que he retallat hi ha els magnífics articles de Miquel Àngel Casasnovas i Alfons Méndez, experts en història econòmica de Menorca, que a través des Diari i en ben poc espai ens han ofert darrerament una visió molt clara del que van significar per a la nostra illa i per a l'estat britànic les mesures preses en matèria de política econòmica per Richard Kane, el primer governador de la nostra illa durant l'ocupació britànica.La vida, com podria dir un economista, és un 'bé limitat'. És important, per tant, aprofitar-la i prescindir d'ocupacions que no s'ho mereixen. No és el cas del temps que jo dedic, cada vegada que els trob a la premsa, a llegir els articles del Sr. Casasnovas i el Sr. Méndez.Allò de què, de manera sintètica, ens informen aquests dos historiadors a través del 'Menorca', ja ho han dit ells mateixos anteriorment i de manera més aprofundida en escrits més extensos, que arriben, com és comprensible, a un sector de la població menorquina molt més reduït que el dels lectors des Diari, molts dels quals probablement no podrien beneficiar-se per cap altra via del resultat de les investigacions d'aquests dos excel·lents historiadors menorquins.

Eladi Saura
Maó

Lo más visto