Centre peatonal: Com i quan
Durant els dies de Nadal hem pogut veure el tancament de la plaça Explanada de Maó. Un augment de la zona peatonal del centre que ha suposat ampliar la zona de passeig, cosa que ens agrada a molts, però que ofereix grans dubtes sobre si ha valgut la pena. Almenys, si ha valgut la pena fer-ho com i quan s'ha fet.Els perjudicis d'aquesta decisió han estat notoris, els sectors i col·lectius afectats molt importants i les conseqüències també destacables. Taxis, comerciants del centre, vesins i vesines del carrers Sant Josep en primer terme, però també de s'Explanada, des carrers Sa Lluna, de sa Rovellada de dalt, autobusos, escolars...molts col·lectius que sense entendre molt bé l'objectiu i finalitat, s'han vist clarament perjudicats. Certament els més afectats han estat els residents al carrer Sant Josep. Un carrer que havia de ser transitat sols per ells però que en cap cas s'ha complert i s'ha convertit en el pas natural de la gent que pretén arribar a l'inici del Cos de Gràcia, al carrer Sant Jordi, en definitiva al centre de la Ciutat. Molta gent que no veia altre fórmula ha emprat el carrer Sant Josep com a alternativa a la plaça Explanada i no oblidem que es tracta d'un carrer estret amb cotxeries, amb una escoleta i poc preparat per suportar un número tant gran de cotxes.Amb aquest canvi circulatori també trobam un augment del trànsit en el carrer de Sa Lluna, justament quan el carrer s'ha reformat per acollir-ne molt menys (no molt més!). També tenim un tros de Sa Rovellada de dalt accessible només "cul enrere" (!), uns taxis dispersos i gens visibles, els autobusos escolars patint de valent i uns comerciants que, en plena campanya nadalenca, han vist minvar les seves vendes per la manca no tant d'accés com de desorganització i manca d'informació.
La peatonalització del centre pensam que és una bona idea, però hi ha decisions que no haurien de ser preses a la lleugera, frissant i amb poc consens o tal vegada amb poca informació. Decisions que es sumen a altres preses d'igual manera com el tancament del port, la senyalització caòtica de Plaça del príncep, de Plaça Espanya... i que provoquen un enorme desconcert. Maó necessita una planificació més global, consensuada i moderna en la que hi guanyem tots. Hi ha qui diu que les decisions de l'equip de govern són valentes. Podria ser cert, però la valentia en excés pot acabar en temeritat. Creuem els dits.
Roberto Sastre
Grup Municipal Psoe
Maó
Mestres eterns, amistats irrepetibles
En poc més de quinze dies Menorca ha perdut dos símbols de la cultura, dues persones que ho varen donar tot per la ciència i la docència. Aquesta no pretén ser una carta de comiat, simplement vol ser el reconeixement a dues persones senzilles que amb les seves ganes de viure van fer de la seva vida un viatge apassionant.A n'Àngel Mifsud el vaig conèixer com a professor de català a l'Institut Joan Ramis i Ramis. Des de llavors ja han passat alguns anys, tot i que recordo com si fos ahir les seves lliçons. Era un professor peculiar i diferent però, que tot i la seva evident malaltia, mai va perdre la il·lusió d'ensenyar al jovent. Més que un professor de català va ser un professor de la vida, recordo perfectament com intentava explicar a tota una classe de joves adolescents apardalats, la importància de que mai deixéssim d'estudiar: ens deia "ara que sou joves trobareu feina fàcil perquè sou forts i guapos, però en pocs anys us tornareu com un servidor, i hi haurà algun altre jove més fort i més guapo que us desplaçarà"... quanta raó professor!En canvi, a Josep Miquel Vidal o simplement en Vidal, el vaig conèixer en altres circumstàncies. Jo per aquell temps era un simple estudiant de medicina que s'entretenia llegint sobre història galènica. Una amistat comú hem va xerrar d'un peculiar físic apassionat per la història de la medicina de Menorca; i durant unes festes de Gràcia vaig conèixer en Vidal, una persona culte i alhora divertida que mai deixava escapa l'ocasió per explicar un bon acudit. En poc temps vaig ser embarcat en un dels seus interessants projectes: catalogar la col·lecció d'instruments científics del Seminari de Ciutadella.
Gràcies a aquell projecte (avui dia convertit en realitat) vaig poder conèixer de ben a fons al peculiar físic amant de la història de la medicina. Des d'ençà, la nostra amistat va anar creixent dia a dia, vaig aprendre coses impensables, interessants dades sobre la història de Menorca que mai abans hauria imaginat... però avui és un dia trist, Vidal: em quedaven tantes coses per preguntar-te! Havia d'aprendre encara tantes coses de vós!
Aquestes línies són per vosaltres Àngel i Vidal, us dono les gràcies per tot el que em vareu ensenyar, us dono les gràcies per haver compartit amb mi tants coneixements, reflexions, anècdotes i pensaments. Mestres eterns, amistats irrepetibles... Menorca us recorda i us admira!
Carles Garcia-Roca
Pediatra
Palma de Mallorca
Trocadero
Degut a la gran demanda de localitats, per part del públic, de l'obra músico-teatral "Trocadero" de Tòfol Mus, Lluís Mangado i Dídac Monjo (autor, aquest últim, d'una música realment encantadora de cabaret i que fa ballera), no ha quedat més remei que oferir una nova representació –de forma improrrogable– per avui dilluns dia 14 a les 21 hores.Bambolina vol agrair públicament a la directora Adriana Aguilar, juntament amb la resta d'actors i actrius: Loles Pérez, Gemma Moll, Sergi Marí, Joan Mercadal, Jordi Pérez i Arturo Bagur, per la seva participació totalment desinteressada (havent de fer, fins i tot alguns d'ells, vertaderes filigranes per poder compaginar els assaigs i les funcions amb la seva tasca professional) i per la bona feina realitzada. No podem deixar de banda a Pere Fiol (per la il·luminació de l'espai escènic), Germán Campos (pel disseny del cartell) i Juan Cubas (per la locució radiofònica).Igualment, hem de manifestar públicament un agraïment especial a l'Orfeó Maonès que 'mos' ha acollit, com sempre, fantàsticament i ha donat tota casta de facilitats pel muntatge, així com als mitjans de comunicació (premsa i ràdio), que han divulgat àmpliament l'esdeveniment perquè el públic se n'hagi fet ressò, i a tots els qui, d'una forma o d'altra, han col·laborat: Gin Xoriguer, Bar La Parra, Sa Terrassa des Claustre, Akelarre, s'Ensamble, Electrosimó…
I finalment, a tot el públic que ha volgut acompanyar-nos en les representacions i el que ho farà en la programada excepcionalment per avui. Una extraordinària acollida.
BAMBOLINA
Maó
Carretera general, comentaris i ximpleries
Respecte a la reunió mantinguda pel Consell amb els empresaris i la patronal, per explicar les reformes que es pretén realitzar a la carretera general, m'agradaria puntualitzar alguns comentaris fets per alguns dels presents, així publicats.
Als que diuen, que boniques els sembla les rotondes amb passos inferiors, caldrà explicar-los què és la sensibilitat.
A aquells que els sembla, que les rotondes existents d'Alaior i Ferreries són perfectes, evidencien amb aquests comentaris, no tenir cap respecte envers l'entorn.
A aquells que els sembla, que l'actual carretera general és insuficient, els diria que es donessin una volta qualsevol dia de l'any per les carreteres de la península per saber el que és una carretera saturada. A Menorca, tot just durant dos mesos l'any juliol i agost, no és que siguin insuficients, simplement és que el trànsit és menys fluid. La resta de l'any, és a dir, durant els deu mesos restants, sobra un fotimer de carretera general.
Als que opinen que el consum del territori no és excessiu i no espatlla el paisatge, els diria que aprenguin a interpretar millor els projectes. Així s'adonaran, per exemple, que mentre la carretera actual només té al voltant d'uns 8 metres d'ample, la rotonda proposta, publicada ahir per aquest diari, té, si la escala es correcta, pel conjunt de la reforma, aprox. 300 metres de llarg per 50 metres en el punt de major amplada. Ara imaginin les elevacions i passos inferiors. Veuran què el conjunt és francament "polit" ... molt, com els diria,,, a l'estil talaiòtic-menorquí.
A aquells que acusen altres, de no voler moure ni una pedra en aquesta illa, els faria veure que, aquests altres, entenen que el desenvolupament és bo, també el vial, però sempre que no sigui desmesurat ni pretengui trencar amb la personalitat rural de Menorca.
Als professionals de la carretera. Entenc que la rapidesa del transport és el seu negoci.
Però si us plau, no siguin tan egoistes, ja que la carretera és per a tots i el caràcter de Menorca està per sobre del caràcter del benefici del seu gremi.
Als que apel·len a la comoditat com a argument, els diria simplement, que aquest, és un argument molt personal. La comoditat és un concepte relatiu. Per a molts, la actualment existent és més que suficient. Per altres, es podria millorar. Però per alguns sibarites de l'asfalt, aquest projecte encara quedaria curt, doncs per a ells, la comoditat seria tres carrils per banda ... i vent en popa a tota vela, no va més si no vola un automòbil menorquí.
Als que al·leguen una major seguretat, els informaria, que estadísticament la gran, majoria dels accidents que ocorren a l'illa i arreu, són imputables a imprudències del conductor o defectes de l'automòbil i no precisament a l'estat de la carretera. Millorar-la és lloable, i és possible tècnicament sense tanta desmesura. A aquests ingrats que filosofen, dient que hem de cuidar Menorca, però que no podem ser víctimes del seu paisatge; a aquests senyors, a aquests incongruents, els diria que Menorca i el seu paisatge, són, per si no s'havien adonat, una mateixa cosa inseparable. I que per tant, no es pot dir d'una banda que hem de cuidar l'illa, i de l'altra agredir la seva paisatge.
I ja per acabar, com Menorca és la casa de tots, des d'aquí, animo al Consell, perquè a partir d'ara, el seu sobtat afany explicatiu sobre les reformes viàries, sigui menys selectiu, i el traslladi mitjançant reunions obertes a la majoria de la seva població i públic en general. De ben segur, sens dubte, recolliran opinions molt, però que molt diferents.
Jordi Viola Giner
Alaior